Portal de comunicació del Bages, Berguedà i Solsonès
  • APUNT
  • SECCIONS
  • Economia
  • El pes del deute i els interessos bancaris sobre els pressupostos municipals de Manresa

El pes del deute i els interessos bancaris sobre els pressupostos municipals de Manresa

La partida "interessos del deute" del 2014 va superar la suma de les de residències d'avis, menjador social, assistència a les persones dependents, ajuts al tercer món i beques menjador.

 JORDI BORDES  13/03/2015

Grècia i el pagament del deute públic han passat a ocupar les primeres planes dels grans mitjans de comunicació d'arreu del món. Els diferents "estira i arronsa" entre la Troika i el ministre de finances grec han passat a ser el principal debat mediàtic al centre de la Unió Europea. Més enllà de debats sobre les conseqüències macroeconòmiques que tindria l'impagament o la reestructuració d'aquest deute, sembla que uns i altres s'esforcen a amagar o demostrar els devastadors efectes socials que comporta que una importantíssima part dels pressupostos de les administracions públiques, dels alts i regressius impostos que paga la societat grega, vagin a pagar un deute i uns interessos, que a ulls d'alguns economistes i de bona part de la població, són fruit d'un seguit d'accions polítiques encaminades a afavorir els interessos dels bancs i les grans empreses i no de la majoria de la població.
En aquest sentit Ivan Gordillo, economista i membre del Seminari Taifa afirma que: "el deute públic ha estat històricament un mecanisme de despossessió, de redistribució de la riquesa de pobres a rics. Sabem que qui paga impostos són majoritàriament les classes treballadores i els consumidors, i qui presta als estats és el gran capital financer internacional".
Segons la Plataforma per l'Auditoria del Deute aquest hauria de ser auditat per tal de "determinar la seva legitimitat". La Plataforma afirma que s'ha fet a la població responsable directa d'un deute del qual mai va poder "opinar o participar", i que per tant no ha estat contret per ella. A més a més denuncia que en el cas de l'Estat espanyol "s'obliga constitucionalment" a la població a pagar aquest deute.

Tot i que el deute públic dels municipis no arriba a les xifres astronòmiques dels de l'Estat o les comunitats autònomes, aquest suposa un alt percentatge en uns pressupostos municipals que s'han vist notablement reduïts durant el període de crisi econòmica, que ha provocat una baixada dels ingressos municipals a banda de l'històric infrafinançament que pateixen els ajuntaments.


Elaboració pròpia / Font: Ajuntament de Manresa

Manresa no ha estat una excepció en aquesta qüestió i de fet l'any 2012 estava entre els 80 municipis més endeutats de Catalunya amb un deute total d'un 123%, és a dir que en aquell moment l'Ajuntament de Manresa tenia més d'un 100% dels ingressos anuals previstos hipotecats. La tendència va ser que el deute total augmentes fins a l'any 2012 després del qual les restriccions del dèficit imposades pel govern de l'Estat a les administracions locals va provocar una reducció important, fins al 104,8% de l'any 2013.

Font: Ajuntament de ManresaElaboració pròpia / Font: Ajuntament de Manresa

El pes que suposa el deute municipal sobre el pressupost anual de l'Ajuntament de Manresa és elevat, així doncs l'any 2012 el deute pagat va fregar els 12 milions d'euros sobre un pressupost total de 79'9 milions d'euros. Com s'observa en el següent gràfic la tendència en els últims anys és d'una lleu reducció del deute nominal pagat anualment. També es troba un canvi important, que és l'entrada de l'Estat com a prestatari dels ajuntaments, l'Ajuntament ha passat de pagar 26.886€ a l'Estat l'any 2010 en concepte de deute a pagar-li 1.261.281€ l'any 2014, aquest augment del paper de l'Estat ha comportat una lleu disminució de la banca privada com a prestatària.

Els interessos del deute


Elaboració pròpia / Font: Ajuntament de Manresa

La relació percentual entre el deute, interessos i pressupost municipal també ha anat variant en els darrers anys.
Tot i la davallada en el pagament anual d'interessos, l'Ajuntament ha pagat per aquest concepte entre un 4'4% i un 2'9% del pressupost anual entre 2010-2014. Més d'un 90% d'aquests interessos han estat pagats a entitats bancàries i la part restant a l'Estat. L'any 2010 l'Ajuntament va pagar un total de 3.874.490€ en concepte d'interessos del deute, l'any 2014 la partida d'interessos del deute va caure però va seguir representant 2.294.407€. Davant d'aquesta dada de 2014 i posant-la en relació amb les diferents partides pressupostàries, s'observa que la partida "interessos del deute" supera anualment la gran majoria de partides socials del pressupost de l'Ajuntament manresà. Comparativament el pagament d'interessos del deute del 2014 suma més que el conjunt de les partides de beques menjador (59.500€), menjador social (45.626€), assistència a les persones dependents (1.549.392€), residències municipals (389.039€), ajuts al tercer món (175.805€) i emergència social (33.241€). La partida també és superior que el pressupost destinat a habitatge (974.286€) una de les problemàtiques socials amb més impacte social a la ciutat.
El fort impacte del deute i els seus interessos seguirà ofegant els pressupostos públics, aquesta és una de les xacres que moltes economistes pronostiquen per als països del sud d'Europa durant els pròxims anys. Cal recordar que l'any 2011, davant les pressions de la Troika, el govern del PSOE amb el suport del PP i d'Unión del Pueblo Navarro (UPN), van aprovar una reforma constitucional per garantir el pagament del deute i els interessos de forma prioritària sobre qualsevol altra partida.

Les dades sobre deute i interessos que s'inclouen en aquest article però, no contenen aquelles partides que Jordi Masdeu regidor de la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) considera com a "deute encobert". Masdeu afirma que casos com el de la remodelació de la plaça de la Reforma en podrien ser un exemple, ja que davant la manca de finançament que patia l'Ajuntament per afrontar aquella inversió, va optar perquè fossin les empreses constructores qui financessin les obres a canvi de llargues concessions de serveis municipals. Així doncs l'Ajuntament va concedir a l'empresa constructora les concessions del pàrquing de la mateixa plaça de la Reforma, de la zona blava i del servei de grua. El contracte d'aquesta concessió inclou una clàusula que preveu que si el pàrquing i la zona blava no arriben a un cert nivell d'ocupació que permeti a l'empresa constructora pagar el deute contret, l'Ajuntament en pagui la diferència. Masdeu afirma que a la pràctica l'Ajuntament el que fa és pagar-li a la constructora ''el crèdit que té amb el banc, més els interessos i el marge de benefici de l'empresa''.

Etiquetes: reportatge