Portal de comunicació del Bages, Berguedà i Solsonès
  • APUNT
  • SECCIONS
  • Economia
  • La (re)producció de la força de treball, la condemna de les dones

La (re)producció de la força de treball, la condemna de les dones

L’economia feminista defensa que l’acumulació gratuïta del treball domèstic i de cures, assumit majoritàriament per les dones, és indispensable per a garantir el funcionament del capitalisme

MERITXELL BRUN 10/03/2016

El treball domèstic i de cures s’ha configurat dins els confins de la invisibilitat i el no reconeixement. És assumit majoritàriament per les dones de forma gratuïta i, des de fa dècades, l’economia feminista reivindica que representa el sustent que assegura la reproducció de la força de treball. Sota la lent del feminisme, l’acumulació gratuïta d’aquest treball es converteix en indispensable per a garantir el bon funcionament del capitalisme. En aquest sentit, la sociòloga Sandra Ezquerra afirma que “el reconeixement del treball de cures duria el capitalisme a fer aigües”. En la mateixa direcció s’expressa l’economista Cristina Carrasco, qui manté que la gratuïtat d’aquest treball genera riquesa pel capitalisme: “lliurem a l’empresa una força de treball per sota del seu valor i el diferencial es converteix en part del benefici capitalista”, afirma.

Per la seva banda, l’escriptora i activista feminista Silvia Federici insisteix a identificar el treball domèstic com una forma d’explotació. Una explotació que qualifica de “més intensa” que l’assalariada, ja que es fa sense rebre cap tipus de remuneració a canvi. “T’imagines que els homes haguessin fet gratis un treball industrial durant dos anys perquè és quelcom propi dels homes? Aleshores s’hauria naturalitzat, tal com ha passat amb el treball domèstic, que es considera propi de les dones”, explica Federici. Segons l’escriptora italiana, la dominació del cos de les dones i, per tant, el control sobre el procés de reproducció, continuarà produint-se mentre la societat es fonamenti en l’explotació de mà d’obra. 

Treballar més i cobrar menys

L’última Enquesta d’Usos del Temps (2011) indica que les dones dediquen el doble d’hores a fer les tasques domèstiques i de cures. Mentre que els homes dediquen 14 hores i mitja a la setmana, les dones en dediquen 28 i mitja. Si es suma el temps que s’inverteix en el treball remunerat i el no remunerat, s’observa que les dones continuen encapçalant la primera posició: treballen gairebé una hora més cada dia. Però això no equival a cobrar més. 

En primer lloc, perquè la bretxa salarial continua sent una realitat: les dades sobre el salari brut anual indiquen que, de mitjana, les dones cobren gairebé un 25% menys que els homes. Així mateix, les dones ocupen les feines menys valorades i més mal pagades. En aquest sentit, Carrasco afirma que “en un sistema patriarcal, ser dona està devaluat” i, per tant, assegura que “es devaluaran totes les activitats associades socialment a les dones”. Això succeeix amb les tasques domèstiques i de cures, però també en el mateix mercat laboral, on es produeix una segregació horitzontal (feines femenines vs. feines masculines) i vertical (els llocs de direcció són ocupats majoritàriament per homes). 

En segon lloc, els homes treballen al mercat més hores que les dones. Són elles les que presenten uns índexs més elevats d’atur i les que tenen més contractes a temps parcial. Segons l’Enquesta de Població Activa (2014), el 23,49% de les dones ocupades fa una jornada parcial, mentre que tan sols el 7,87% dels homes treballa a temps parcial. 

La desigualtat de gènere en l’àmbit del treball, doncs, es plasma en el fet que els homes, tot i treballar menys, cobren més. Es tracta d’una desigualtat sustentada en la divisió sexual del treball, que permet assegurar la gratuïtat de les tasques domèstiques i de cures, i la devaluació de la mà d’obra femenina. Aquesta situació fa que el risc de pobresa entre les dones que treballen sigui major en comparació amb els homes. El 2015 la taxa de risc de pobresa entre les dones amb feina remunerada es va situar al 13,1%, tres punts per sobre respecte els homes. 

L’administració pública tampoc corregeix l’impacte econòmic que genera sobre les dones el fet d’assumir una doble jornada laboral. I és que la bretxa de gènere afecta totes les transferències econòmiques de l’Estat, sent especialment significatives les desigualtats que s’observen en la prestació d’atur i en la pensió de jubilació. Les dades de l’IDESCAT (2014) indiquen que els homes perceben, de mitjana, 888,47 euros/mes d’atur; mentre que les dones cobren gairebé 150 euros menys: 741,56 euros/mes. En el cas de la pensió de jubilació, la desigualtat s’accentua: les dones reben 555,13 euros menys al mes. 

Etiquetes: treball, desigualtat, dones, feminisme, economia, notícia