Portal de comunicació del Bages, Berguedà i Solsonès
  • APUNT
  • SECCIONS
  • Economia
  • Els vincles entre el polvorí del Bruc i l’intent d’armar grups takfiristes a Síria

Els vincles entre el polvorí del Bruc i l’intent d’armar grups takfiristes a Síria

Maxam Andalou, la filial turca de la multinacional Maxam, hauria pogut armar el Front de Llevant o al-Nusra

Maxam és propietària del magatzem de dinamita ubicat al Bruc, a tocar de Marganell 

Un combatent de les forces democràtiques kurdes està situat a la part alta d'un edifici a la ciutat de Kobani, gener de 2015 / Bülent Kilic / AFP / Getty Images
Un combatent de les forces democràtiques kurdes està situat a la part alta d'un edifici a la ciutat de Kobanê, gener de 2015 / Bülent Kilic / AFP / Getty Images

MERITXELL BRUN 07/04/2016

Enmig d’un paratge boscós del Montserratí s’alça el polvorí més gran de Catalunya. Emplaçat al terme municipal del Bruc (Anoia) i a uns quants centenars de metres de Marganell (Bages), el magatzem que alberga més de 200 quilos de dinamita GOMA-2 ECO, d’ús civil, està envoltat d’opacitat. Les informacions aparegudes a la premsa són escasses tot i ser considerada una instal·lació d’alt risc pel Pla d’Emergència Exterior del Sector Químic de Catalunya (Plaseqat). És en aquest pla, que s’actualitza anualment, on es pot consultar la major part de la informació disponible sobre el polvorí. 

En un reportatge publicat a la Directa, s’explicava que la falta de transparència que envolta la seva gestió va generar “un neguit creixent” entre un grup de veïnes del Bruc, que van decidir mobilitzar-se per reclamar més informació. El veïnat advertia que l’Ajuntament ni tan sols havia informat de quines actuacions es durien a terme en cas de produir-se un incident. Aquestes actuacions s’haurien de concretar en un Pla d’Actuació Municipal (PAM), inexistent en el cas del Bruc tot i ser d’obligat compliment d’acord amb la normativa vigent. 

Polvorí del Bruc propietat de Maxam Corp / Meritxell Brun
Polvorí del Bruc propietat de Maxam Corp / Meritxell Brun

Maxam Corp, la multinacional propietària del polvorí que produeix armament militar

El polvorí d’explosius del Bruc és propietat de l’hòlding Maxam Corp, una multinacional amb seu a l’Estat espanyol que disposa d’instal·lacions en més de 45 països d’arreu del món. Maxam, que lidera la fabricació d’explosius d’ús civil a Europa, també produeix armament militar a través de la seva filial més polèmica: Explosivos Alaveses SA (Expal). A l’Estat espanyol, Expal continua incrementat any rere any els seus beneficis, que el 2015 van sobrepassar els 145 milions d’euros. Un factor explicatiu del seu creixement és la bona sintonia de la companyia militar amb el Ministeri espanyol de Defensa. La data clau és el 2006, quan la filial de Maxam va reprendre la seva activitat amb Francisco Torrente al capdavant, un exalmirall de l’Armada espanyola que uns mesos abans del seu nomenament com a president d’Expal ocupava el càrrec de Secretari General de Política de Defensa, l’òrgan del Ministeri espanyol de Defensa que s’encarrega de comprar les armes de les Forces Armades. A partir d’aleshores, els contractes entre Expal i el Ministeri es van disparar. 

Durant dècades, la divisió militar d’aquest grup industrial s’havia dedicat a la fabricació de mines antipersones i bombes de dispersió. Després de la seva prohibició promoguda pels tractats d’Ottawa i Oslo, l’empresa ha obtingut partides milionàries per part del Ministeri espanyol de Defensa i de la Unió Europea per destruir el mateix armament que anys enrere havia fabricat. És així com s’obrien noves oportunitats de negoci per Expal mentre les seves mines continuaven, i continuen, infestant grans extensions de Colòmbia i del Sàhara Occidental -on hi ha un dels camps de mines més grans del món-. 

Però això no és tot. Pere Ortega, del Centre Delàs d’Estudis per la Pau, denuncia que Expal “subministra habitualment als exèrcits de Turquia i Israel” i recorda, en aquest sentit, que es tracta de dos Estats que exerceixen “una forta repressió” contra la població kurda i palestina. També el moviment solidari amb Palestina, “Negocis Ocults”, s’expressa en la mateixa direcció i acusa Expal d’haver importat armes d'Israel durant l’Operació Plom Fos, una operació militar israeliana llençada sobre la Franja de Gaza que va provocar la mort de 1.400 palestins.

En definitiva, la història del principal fabricant d’explosius de l’Estat espanyol és la història d’un negoci letal. Però la història no acaba aquí.

Un carregament que aixeca sospites: una ruta inacabable i una empresa fantasma

El periodisme d’investigació ha donat els seus fruits. Nou mesos després dels fets, VICE News feia publica una informació que comprometia Maxam: la seva filial turca hauria pogut armar grups takfiristes a Síria.   

El 10 de juliol de 2015, les autoritats turques van aturar un camió que transportava més de 21 tones de material explosiu a la frontera turca amb Síria, al pas fronterer de Cilvegözü. El cordó detonant que emmagatzemava al seu interior havia estat produït a la planta de Maxam Andalou, la filial turca de Maxam, i tenia com a destinatària una empresa jordana, ASR Trading Company. 

Tot i tenir una autorització policial, la Direcció de Duanes va optar per denegar-li el pas: la ruta escollida aixecava sospites, ja que per arribar a Aman, la capital de Jordània, el carregament havia de creuar Síria. A ningú se li escapa que creuar un país immers en un conflicte bèl·lic no és, ni de bon tros, la millor opció per assegurar que els explosius siguin entregats a l’empresa compradora. I més encara si es té en compte que una part del cordó detonant va desaparèixer en el trajecte que el camió va fer des de la fàbrica de Maxam Andalou fins a la frontera turca. 

Les sospites que recauen sobre la versió oficial van prendre més força quan es va saber que l’empresa destinatària no existia. Aleshores, qui era realment el destinatari del material explosiu? Tica Font, del Centre Delàs d’Estudis per la Pau, afirma que podria tractar-se d’un enviament il·legal d’explosius dirigit a algun dels grups armats que operen a Síria, entre els quals hi ha takfiristes (mal anomenats gihadistes). Aquest enviament, que en última instància es va veure frustrat, s’hauria dut a terme “amb el consentiment del govern turc o d’alts càrrecs públics”, afirma Font. I és que com bé s’explica en el reportatge de VICE News, sense les autoritzacions d’importació i circulació del govern turc, el carregament d’explosius no hauria arribat a la duana. 

Un intent frustrat d’armar grups takfiristes?

En l’article publicat a VICE News, Quique Badia i David Meseguer exploren en mans de qui podrien haver acabat els explosius si el carregament s’hagués endinsat en territori sirià. Possiblement, el cordó detonant hauria estat interceptat (o entregat) al pas fronterer de Bab al-Hawa, situat a la província d’Idlib. En aquelles dates el pas estava controlat per diversos grups opositors a Baixar al-Assad, inclosos grups takfiristes aliats d’al-Nusra, la filial d’al-Qa’ida a Síria. Més concretament, al capdavant de Bab al-Hawa hi havia el Front Islàmic (Jabhat al-Islamiya), el Moviment Nour al-Din al-Zenki, el Front d’Autenticitat i Desenvolupament (Asala wa-al-Tanmiya) i l’Exèrcit dels Migrants i els seus Partidaris (Jaish al-Muhajreen wal-Ansar). 

Els tres primers grups, que reben el suport d’Aràbia Saudita i dels Estats Units, integren, juntament amb altres milícies, l’anomenat Front de Llevant (Jabhat al-Shamiyya). El Front de Llevant, comandat pel Moviment Islàmic d’Homes Lliures de Llevant (Ahrar al-Sham), és una coalició aliada del Front al-Nusra i del Front Ansar al-Din que actua al nord de Síria. 

Per la seva banda, l’Exèrcit dels Migrants i els seus Partidaris està format per combatents takfiristes vinguts, principalment, d’Àsia central i d’Europa. Ben aviat es va subordinar a Daesh, tot i que més tard se’n distanciaria perquè s’havia creat com una organització lleial a al-Qa’ida. És per això que al setembre de 2015 el grup va ser absorbit per al-Nusra, fet que va comportar que una part dels seus integrants decidissin desertar i engruixir les files del Daesh. 

Però si el vehicle hagués superat aquest primer pas fronterer sense que el material explosiu fos interceptat, més endavant s’hauria trobat desenes de punts de control amb presència de grups com els anteriors, inclòs al-Nusra. En aquests controls es registren tots els vehicles i s’incauta qualsevol mercaderia que pugui servir a l’enemic i, per això, resulta altament improbable que el vehicle aconseguís continuar la seva ruta més enllà de les províncies d’Idlib i Ham. I és que per arribar fins a Jordània s’hauria endinsat en territoris controlats per les forces d’al-Assad o bé per Daesh. 

Mapa dels fronts del conflicte de Síria durant el mes de juny de 2015 / Thomas van Linge
Mapa dels fronts del conflicte de Síria durant el mes de juny de 2015 / Thomas van Linge

Etiquetes: Turquia, Síria, Expal, Maxam, Marganell, Bruc, notícia