Portal de comunicació del Bages, Berguedà i Solsonès
  • APUNT
  • SECCIONS
  • Economia
  • Amaia Pérez Orozco: “l'ètica reaccionària de les cures crea una falsa pau social, fa invisible el conflicte capital - vida”

Amaia Pérez Orozco: “l'ètica reaccionària de les cures crea una falsa pau social, fa invisible el conflicte capital - vida”

Amaia Pérez Orozco, economista i activista feminista, va reivindicar, a Manresa, la necessitat de construir noves formes de sostenir la vida

MERITXELL BRUN i ANNA PERARNAU  19-11-2014

3 No Som Multitud (3NSM) – grup d'acció i reflexió transfeminista – va organitzar, el diumenge 16 de novembre, una xerrada radiofònica sobre economia feminista a l'Ateneu Popular La Sèquia que s'emetrà per «Ràdio Bala» la setmana del 24 de novembre. Amaia Pérez Orozco va participar en l'acte exposant les principals contribucions de les mirades feministes a l'economia davant d'una cinquantena de persones.

L'acte es va iniciar amb la ponència d'Orozco, qui va incidir en alguns dels aspectes més significatius del seu últim llibre "Subversión feminista de la economía: aportes para un debate sobre el conflicto capital – vida". El fil conductor de la xerrada va ser la crítica que es realitza des dels feminismes, en diàleg amb altres perspectives d'esquerres, a un sistema socioeconòmic que col·loca al centre els mercats capitalistes i heteropatriarcals, i l'aposta ètica i política de trencar amb aquesta centralitat a favor de la vida.

Orozco va concretar que la vertebració del sistema entorn de la figura dels mercats s'acompanya d'una caracterització de la “vida que mereix ser viscuda”, que es configura des de la lògica del procés d'acumulació del capital. Aquest concepte de vida, definit per la ponent com “pervers”, s'associa a l'escissió entre la vida humana i el medi, al consum en els mercats com a sinònim de benestar, i a l'idea d'autosuficiència vinculada a la negació de la vulnerabilitat de la vida i a la invisbilització del conjunt de processos i treballs que fan possible la vida.

L’economia “són tots els processos que sostenen la vida”, va defensar. Una contribució que evidencia la necessitat de rearticular el conflicte més enllà del treball assalariat, incloent-hi tots els treballs – remunerats i no remunerats – i mostrant com el capital “ataca a la vida” apropiant-se dels fruits del treball de cures i de la pròpia vida de les persones que el realitzen. En aquest context, l'ètica reaccionària de les cures hi desenvolupa un paper essencial en crear “una falsa pau social” i fer “invisible el conflicte capital – vida”, va apuntar la ponent.

La resposta feminista, va concloure Orozco, s'hauria d'articular al voltant de la creació d'una nova noció de vida, repensada en termes holístics, que apel·lés a la responsabilitat col·lectiva en la seva gestió per tal de posar fi a la feminització i privatització d'aquests treballs invisibles. En definitiva, va reivindicar la fi del treball de cures, tal i com s’exerceix des de l’heteropatriarcat, i també la fi del treball assalariat com a forma d’explotació capitalista.

En acabar la ponència es va iniciar un debat col·lectiu, en relació a la proposta de construir noves formes de sostenir la vida. El debat es va encetar amb la qüestió de quins serien els espais on dur a terme un treball de cures de forma col·lectiva. En aquest aspecte, Orozco va respondre que el concepte de “cures” pot dur a la confusió i que, des de la contraproposta al sistema econòmic capitalista i heteropatriarcal, s’entén que el treball de cures inclou totes les tasques dedicades als àmbits vulnerables de la vida per regenerar-la. L'objectiu final d'aquest espai alternatiu, doncs, és la construcció d'un entremat de relacions basades en una “autocura mútua”. D'altra banda, en algunes intervencions es comentava que, a la pràctica, esdevé difícil desvincular-se dels bagatges heteropatriarcals adquirits, i que es requereix d'un “canvi de xip ideològic”.

També es va encetar un debat entorn al cos relacionat amb la construcció d'una sostenibilitat de la vida. La desobediència a un sistema capitalista hegemònic comporta una càrrega física insuportable. En relació a aquest aspecte, una de les persones presents va explicar que pateix una malaltia derivada d'aquesta sobrecàrrega física que li ha estat relegada com a dona.

En concloure l'acte, les assistents i les organitzadores van creure necessari donar continuïtat al debat entorn l'emergència de la construcció de noves formes de sostenir la vida, i van proposar trobar-se en altres espais.

 

Etiquetes: notícia