Portal de comunicació del Bages, Berguedà i Solsonès
  • APUNT
  • SECCIONS
  • Expressions
  • Buscant alternatives i creant nous formats en les nostres relacions

Buscant alternatives i creant nous formats en les nostres relacions

MARTA I LAURA 16/01/2015

Posem-nos en situació: coneixes algú i comenceu una història. Després del subidón infrenable d’amor i passió (on sovint t’oblides de la resta del món), aquesta relació es formalitza i de manera natural es converteix en una relació exclusiva amb l’objectiu de compartir el màxim de temps i activitats juntes. Comencen les projeccions d’un futur infinit, els moments irreemplaçables, les mitges taronges fusionades en una dualitat perfecte, les complicitats innates, el néixer per estar juntes… i també comença l’espiral de sacrifici per l’altra, les actituds possessives, l’exclusivitat innegociable, aquest fals sentiment de seguretat que et dóna el pensar que això durarà per sempre. Aquest lent procés de deixar de ser una mateixa per convertir-se en algú que només viu per acomplir les demandes de la relació.

Aquest podria ser un esquema quotidià del manual de relacions que ens ve sota el braç al néixer. En la cultura de la monogàmia heteronormativa en la qual vivim, el poliamor és aquella pràctica que vol desmuntar totes les premisses que es donen per fetes com a naturals i inqüestionables a l’hora de construir les nostres relacions. És hora de posar les cartes sobre la taula.

En la nostra societat, allò “normal” és prioritzar la relació sexo-afectiva i posar-la al centre de les nostres vides, desplaçant a la perifèria altres relacions o activitats que podrien posar en perill l’hegemonia de la relació principal. I això significa moltes vegades perdre el respecte cap a nosaltres i cap a les altres quan no som honestes amb cap de les parts implicades, quan subordinem els nostres desitjos a les expectatives que no són les pròpies, quan obviem les nostres inquietuds, anul·lant parts de nosaltres mateixes… Quin és el preu a pagar per mantenir aquesta relació eternament?

Des del nostre punt de vista, aquest model no funciona. Per això estem en el procés de trobar alternatives, provar nous formats, i en aquest camí ens topem inevitablement amb el poliamor. Costa definir el concepte poliamor, perquè no és una recepta màgica o model tancat. Es tracta de construir relacions sanes, que responguin a necessitats, moments i processos de cada persona. Tenint com a premisses bàsiques el respecte cap a l’altra persona, els desitjos propis, el consentiment, la llibertat, l’autonomia…


                                                 Il·lustració extreta del fanzine publicat per "3 no són multitud" la tardor de 2014. 

Poliamor és la possibilitat de viure més d’una relació sexo-afectiva a la vegada, però va molt més enllà. Poliamor és construir relacions afectives (amb sexe o sense) sense haver d’acotar els teus sentiments a una etiqueta. I de la mateixa manera que no ho fas tu, no obligar les altres a fer-ho.

Tenint en compte que el poliamor es carrega el model de família nuclear en el qual es sustenta el sistema capitalista, per nosaltres és una aposta necessàriament política. Perquè en el model econòmic que se’ns imposa, el qual situa al centre de les nostres vides l’acumulació de capital, on es fan jornades laborals de 8 hores al dia, no ens queda temps per dedicar-nos a tot allò que no generi aquest tipus de beneficis, com seria la nostra vida emocional. Si ens permetéssim dedicar temps a gestionar les nostres relacions, potser tindríem una vida més plena i no necessitaríem tantes coses materials per omplir aquests buits.

En aquest context, han aconseguit que vivim l’amor amb l’esquema del model econòmic capitalista. Però no ens deixarem convèncer: sabem que l’amor no és quelcom finit, no és un bé escàs, ni posseïm, ni competim; el compartim, ens cuidem, en parlem, i la idea és que n’hi hagi per totes!

Ens entusiasma tant el tema que ens oblidàvem de presentar-nos. Som la Laura i la Marta, no pretenem parlar des d’un punt de vista teòric, tancat, ni pretenem adoctrinar; parlem des de les nostres experiències, des de les nostres realitats. Com que treballar aquests temes individualment, ens sembla de vegades complicat, creiem que és un exercici molt interessant fer-ho en col·lectiu. Per això, participem del col·lectiu 3 no són multitud, on es treballen temes sobre transfeminismes i poliamor.

Som conscients que en aquest article toquem molts temes de manera superficial, i que de cada una de les idees concretes que hem volgut expressar en podria sortir un article sencer. Hem escrit un article a mode pinzellada, però si tens ganes d’aprofundir més hi ha infinitat de referències, articles, escrits i experiències on aprendre i remenar. Fes-te la teva pròpia recepta!

 

Etiquetes: opinió