Portal de comunicació del Bages, Berguedà i Solsonès

Manresa, solidària?

 ÀLEX WINFIELD   26/01/2015

Il·lustració: Roser Vilaró
Il·lustració: Roser Vilaró

Avui, i com sempre, el conflicte entre classes atravessa totes les facetes de les nostres vides en societat i, amb la democràcia liberal representativa com a instrument sota la tutela de les elits econòmiques i culturals, han construït una realitat fictícia, de llibertat formal i felicitat fingida, que decanta la balança en favor del capital, de les grans propietàries, malmetent amb duresa les condicions de vida de milions de persones a casa nostra, i arreu del planeta. Aquestes elits, sovint, es presenten amables i s'erigeixen com a protectores d'un ordre estable, segur i còmode que genera “progrés”. El que és indubtable és que progressem, que progressem cap al col·lapse inexorablement, ens precipiten cap al desastre ecològic i l'imperi dels grans mercaders.

Aquesta realitat, a casa nostra, troba expressions concretes del que podríem caracteritzar com a democràcia elitista, o democràcia formal. A Manresa, el govern de Convergència i Unió rebutja la possibilitat de la participació directa i activa dels ciutadans en els processos de presa de decisions sobre tot allò que ens afecta i relega, amb l'ajuda d'empresaris i personatges curiosos, el paper de les ciutadanes a mantenir la circulació pacífica i còmode de les elits locals en el poder. A Manresa, l'organització que juga aquest paper “facilitador” i, la qual, el govern local reconeix com a interlocutor entre ell i la “societat civil” és la Fundació Rosa Oriol. El passat 18 de desembre, la fundació privada, va signar un conveni amb l'Ajuntament de Manresa pel qual havia de rebre la suma de 45.000 euros públics per a finançar la seva activitat. Des del respecte a les persones voluntàries, cal plantejar una crítica frontal al paper de la fundació. Les engrunes que proporciona a les persones que es troben en situació de no satisfer les seves necessitats materials, són, a banda d'un pegat a un conflicte molt més profund, un insult a la dignitat de les mateixes quan ens trobem que, les màximes responsables de la fundació (el nom de les quals és el mateix que el de la pròpia fundació, en un exercici “d'humilitat i bona fe”) són les propietàries de l'empresa TOUS, l'osset “tant nostrat” que en l'any econòmic 2013 va ingressar 244 Milions d'euros en beneficis i, el 2014, va repartir al seu consell d'administració (en el qual participa Rosa Oriol) 927.000 euros. Al marge d'aquestes xifres astronòmiques, el producte que ven l'empresa joiera és un producte de luxe, objectes l'aportació dels quals a la societat no és més que l'exhibició pomposa i obscena del poder adquisitiu d'una petita part de la societat. Per altra banda cal destacar algunes de les personalitats que participen del patronat de la fundació privada entre els quals hi trobem el militant de CDC (Convergència Democràtica de Catalunya) i assessor d'Artur Mas, Vicenç Mauri o la dona del mateix Artur Mas, Elena Rakosnik que sustenta el càrrec de Vicepresidenta de la fundació. També hi trobem el gerent de la Funerària Fontal SA Mèmora, l'empresa funerària de Manresa i la que, paradoxalment, tanca el cercle vital de les persones més pobres, molt abans que el de les més riques a causa de la creixent desigualtat i les condicions de misèria en les que viuen moltes persones.

 

Rosa Maria Tous i Valentí Junyent signant la subvenció / Ajuntament de Manresa
Rosa Maria Tous i Valentí Junyent signant la subvenció / Ajuntament de Manresa


A part d'aquests personatges destacats, no podem passar per alt ni la col·laboració ni el paper que han jugat a la comarca, algunes de les empreses que col·laboren amb la fundació. Entre les més destacables hi trobem les cadenes de supermercats Capbrabo, Llobet o Mercadona, empreses que llancen tones d'aliments cada dia i que, amb la bona voluntat de les manresanes, fan dels grans recaptes d'aliments un negoci rodó. Aquestes empreses es limiten a situar una caixa a l'entrada dels seus establiments on les famílies que hi consumeixen hi deixaran un paquet d'arròs o un litre d'oli comprat allà mateix. També hi trobem l'empresa de pneumàtics Pirelli que, l'any 2009, va tancar la seva planta de producció al Bages, deixant més de 400 treballadors al carrer, per tal de deslocalitzar-la i, així, abaratir costos laborals tot i els beneficis milionaris de la multinacional italiana. El combat de la pobresa ha de dependre d'aquells que la generen?

La fundació és una peça més del projecte social del partit de govern, CiU, i de les organitzacions empresarials, que per tal de salvaguardar els seus beneficis, cronifiquen la pobresa i la utilitzen per al xantatge laboral. La tendència és clara, reducció de la redistribució a través de l'accés a ajudes econòmiques directes (clarament insuficients) i substitució de les mateixes per “espècies”. La idea no és la de solucionar els problemes que porten les persones que ho necessiten a fer cua per un paquet d'aliments bàsics, sinó la d'utilitzar-les com a boc expiatori. La precarització, l'atur, l'exclusió progressiva de les filles de les treballadores de l'accés a les universitats, en definitiva, l'aprofundiment de la fractura i les desigualtats socials, es complementa amb la intenció d'ocultar la pobresa a través de les moralistes ordenances de civisme que s'han anat aprovant en tots els municipis governats per CiU, ordenances de la talla de la “ley de vagos y maleantes” que perseguia la pobresa als anys de la dictadura feixista espanyola. La venda de patrimoni públic, les retallades en serveis socials bàsics o la creixent repressió als moviments socials que denuncien la realitat i intenten transformar-la són mesures per a l'estabilització i el manteniment de l'estat de les coses. Amb la Fundació Rosa Oriol, les mateixes persones que ens han portat a la situació actual i que viuen del producte del treball dels altres (que poden acomiadar a voluntat), practiquen un hipòcrita rentat de cara que els mostra afables davant la societat manresana. La Solidaritat és de classe, i això, ells, ho han entès perfectament.

I, nosaltres, també! En un context com l'actual, d'agudització de les contradiccions, defectes i misèries d'un sistema econòmic decadent i deshumanitzat com és el lliure mercat o, com l'hem denominat en moltes ocasions, el capitalisme, sorgeixen nous i esperançadors espais i projectes que el qüestionen i el combaten a diari, quotidianament. Aquests espais es situen com a sòlides alternatives que plantegen un futur millor per a les persones que vivim en un planeta, en un país, en ciutats i pobles marcats per la opulència de poques i la misèria de moltes.  La Solidaritat és la que s'ha expressat aquest 2014 amb les treballadores de Panrico en vaga, la de les persones que lluiten a diari a la PAHC per la dignitat i l'habitatge, les que s'organitzen i solucionen col·lectivament les seves necessitats alimentàries des de diferents propostes com les Xarxes d'Aliments o les cooperatives de consum. Les que vindiquen la defensa de la llengua, la cultura i l'educació pública. Les que combaten el patriarcat, les que defensen la terra, les que lluiten per una societat sense classes, una societat d'iguals. Cal enfortir els llaços de classe i plantejar una lluita més dura i creixent arreu. Cal acumular forces i esforços, recuperar l'empatia, el vincle social elemental, i estendre  la solidaritat. Cal organitzar-se i lluitar. Ens hi ajudes?

Etiquetes: drets socials, economia, opinió