Portal de comunicació del Bages, Berguedà i Solsonès

[Opinió] Recuperem la Sala Ciutat

CLARA F. ALTARRIBA  29/01/2015

Els fets

El passat dissabte 24 començava la recuperació de la Sala Ciutat per la ciutat de Manresa. Vàries desenes de persones okupaven l'edifici situat a la Plaça de Sant Ignasi del Barri Antic i durant el cap de setmana el van omplir d'activitats. El mateix diumenge es va constituir l'Assemblea per la Recuperació de la Sala Ciutat.

A partir d'aleshores el fet es converteix en la notícia de la setmana i es produeix una primera resposta del Consistori: l'Ajuntament de Manresa demana una reunió amb l'Assemblea amb la intenció, a priori, d'establir-hi diàleg.

Però, un cop dit això i sense esperar a poder-se reunir amb l'Assemblea, en un temps rècord inaudit pels temps que corren, l'ajuntament, unilateralment i trencant tota base pel diàleg, emet un comunicat alarmista, on es parla de fins a quin punt el mateix ajuntament, propietari de l'edifici, l'ha deixat malmetre, durant 8 anys en desús, per a poder-lo declarar ruïnós. En el mateix comunicat es menciona que la companyia elèctrica ja ha procedit a tallar la llum, deixant palès des d'on s'ha fet la demanda de tallament de subministre.

S'inicia d'aquesta manera una campanya mediàtica destinada a dividir i a desanimar les persones que volen evitar que les instal·lacions vagin a terra.

Cal mencionar que el mateix ajuntament va autoritzar un acte massiu de comiat fa uns dies per part de diverses entitats culturals de la ciutat a la Sala i, anteriorment, autoritzava diferents maniobres dels bombers en un edifici que, segons l'informe dels mateixos tècnics municipals, no reuneix les condicions de seguretat mínimes. No crec que a l'ajuntament el preocupi més el benestar dels nous usuaris de l'espai que el dels bombers de la ciutat o de les entitats que varen organitzar el comiat a la sala. Més aviat deu ser que l'estat de l'equipament no és tan lamentable com manifesten.

Els equipaments

A ningú se li escapa que la ciutat de Manresa té un seguit d'equipaments públics abandonats i en desús: la fàbrica Nova, la fàbrica dels Panyos, L'Anònima, el tercer pis de Ca l'Aranya, els jutjats vells o la ja mencionada Sala Ciutat. Es tracta d'una part del paisatge urbà buit de vida, d'uns espais que ens pertanyen com a ciutat i que els estem deixant perdre.

Les institucions no saben què fer-ne amb aquests edificis, o si ho saben no tenen la voluntat per a invertir-hi i condicionar-los apropiadament. Potser és qüestió de diners, tot i que quan es necessiten, surten, com els 700.000 euros anuals per gestionar l'Ateneu de les Bases o la partida per pagar el manteniment de pàrquings buits, com el de la reforma, o per anunciar l'any Ignasià.

Al Recuperar la Sala Ciutat, l'Assemblea està apostant per un canvi de model de gestió de l'espai comú, un model molt més econòmic i, sobretot, un model participatiu. L'autogestió veïnal és una solució a la mala gestió o a la incapacitat d'administrar allò que és de tothom.

El model Manresa

Tot el que està vivint el casc antic de Manresa no és nou ni fruit de la desídia o el descuit dels gestors de la ciutat, sinó que és una antiga recepta ja aplicada en altres ciutats. El model Manresa es comença a assemblar perillosament al Model Barcelona: Una ciutat industrial sense indústria, que pretén reconvertir-se per agradar al turisme de massa.

Si s'aplica el model Barcelona, el que es pot preveure és l'inici d'un procés de gentrificació, d'elitització de la població. Es tracta d'un lent procés de transformació urbanística, social i cultural d'un barri que acaba amb la substitució per desplaçament, d'una població de classe baixa, actualment vivint al territori, per una de poder adquisitiu major.

Aquesta gentrificació passa també pel model cultural de la ciutat. La cultura que es promociona i que té cabuda en aquest nou model és una cultura elitista que només està a l'abast de les classes menys pudents a través de plans especials per a pobres, com l'Apropa Cultura recentment presentat a la sala Kursaal o descomptes que estigmatitzen els col·lectius amb menys recursos.

Si aquest és l'objectiu, de moment els resultats són de manual: edificis buits i deteriorats, en estat ruïnós, equipaments culturals que es deixen degradar en consonància, i propostes urbanístiques estètiques que poc tenen a veure amb les necessitats socials del barri. I sempre amb la doble moral econòmica: no hi ha diners, però hi ha diners.

I és que parlem de plans de milions d'euros mentre que amb una petita fracció d'aquest pressupost es podria gestionar sobradament la Sala Ciutat de forma autogestionada.

Tot i així, cal recordar que el pla municipal, implica iniciar la reurbanització de la zona de la Baixada dels Drets i el carrer del Joc de la Pilota, i la rotonda entre el carrer Viladordis i la via Sant Ignasi. La recuperació de la Sala Ciutat no impedeix cap d'aquestes obres.

L'Assemblea per la Recuperació de la Sala Ciutat ha convocat una roda de Premsa el divendres 30 de gener a les 13 hores davant de la Sala Ciutat.

Etiquetes: opinió