Portal de comunicació del Bages, Berguedà i Solsonès

Què està passant a Mèxic

Grup d'autodefensa d'Aquila / Juan José Serafin
Grup d'autodefensa d'Aquila / Juan José Serafin

CLARA AGUILERA   05/02/2015

Avui a la secció "Apunts del món" la Clara Aguilera (Sallent 1985) ens parla de la situació política i social a Mèxic, país en que va viure durant un any entre el 2006 i el 2007 i al qual ha viatjat de nou els darrers mesos. En l'article ens parla del "narco", dels grups d'autodefensa popular que s'han generat en diferents municipis o de les perspectives de futur del país.

"Des que l'any 2006 Felipe Calderón va entrar al govern de Mèxic, i suposadament va declarar la guerra al narcotràfic, la violència a Mèxic ha anat en augment. Mèxic era productor de marihuana i camí d'entrada de droga als Estats Units des d'Amèrica Llatina i des d'Àsia. A moltes zones de la costa pacífica el cultiu de marihuana era un dels cultius principals de la zona, i el narco hi era present; però era un col·lectiu ric, que pagava la pavimentació dels carrers, aportava riquesa a la zona i més aviat era vist amb bons ulls pels habitants de la zona, tot i a vegades protagonitzar accions violentes, aquestes eren només entre persones dels càrtels.

A partir del 2006 es comença a complicar la situació: D'una banda la declarada guerra contra el Narco empeny la necessitat de créixer del Narco, possiblement com a estratègia per a tenir un peu dins el govern, de manera que el narco acaba sent qui controla el govern i no a la inversa. D'altra banda, quan el narco creix, en realitat el que creixen són els diferents càrtels, que amplien les seves zones d'acció i es barallen entre ells pel domini d'aquestes zones. Un dels punts més calents d'aquest conflicte és Michoacan, on es barallen 4 càrtels, i acaben guanyant "Los caballeros templarios". A més a més a molts Estats mexicans on es cultivava principalment marihuana, però també cascall, la proporció canvia; es comença a produir més cascall, planta que es fa servir per fer heroïna i opi, drogues molt més dures i perilloses que la marihuana. Un altre factor important és l'existència de jaciments miners de ferro i d'or a la costa del Pacífic, o altres recursos naturals com la fusta, que són fonts de riquesa i volen ser controlades pel Narco i per l'Estat.

En aquesta situació delicada els càrtels comencen a extorsionar la població cobrant quotes sobre el bestiar, les "tortilles" o fins i tot per l'habitatge, decideixen a dit qui ha de ser l'alcalde del municipi i s'infiltren a les institucions estatals, de manera que denunciar la situació a la justicia estatal es converteix en inútil o fins i tot contraproduent; els càrtels arriben a segrestar, assassinar, violar... sembrant la por sobre la població.

Les autodefenses com a resposta als narcotraficants

És en aquest moment que comencen a sortir les autodefenses a Michoacan; camperols que s'organitzen per defensar el seu municipi, evitant extorsions i morts. A diferents municipis de Michoacan van començar a sorgir diferents grups autoorganitzats, lluitant per la defensa del seu territori o de la seva gent; i al no ser grups corruptes aconsegueixen fer fora els "Caballeros templarios" dels seus municipis. Al municipi d'Aguililla s'hi va FORMAR un d'aquests grups d'Autodefensa. Van arribar a ser unes 470 persones, entre les quals 10 dones. Aquest grup d'autodefensa es va formar a partir d'una assemblea ciutadana a la qual van participar persones de tots els nuclis i barris d'Aguililla, municipi d'uns 16.000 habitants; qui prenia les decisions era l'assemblea, però la comunitat va escollir un líder visible, tot i que, com ens explica un dels membres de l'autodefensa d'Aguililla "los líderes no funcionan, porque luego se corrompen, o los matan".

Les autodefenses van sorgir en un moment molt delicat per la població, en el qual la seva situació estava empitjorant, però tot i això probablement van servir per evitar molts morts i moltes extorsions, i el que és més important, va suposar una experiència d'autoorganització pels diferents municipis.

Però la història no s'acaba aquí; fa prop d'un any la policia va decidir que no podia haver-hi grups armats sense regular en els diferents municipis i va demanar als membres de les autodefenses que es registressin ells i les seves armes i aquestes mateixes persones van formar les policies rurals. Bé, això és el que volien fer creure; en realitat la policia estatal, en connivència amb els narco, va inscriure persones noves a les policies rurals i va decidir els líders d'aquesta; de manera que la policia rural ja no és una eina al servei de la comunitat, sinó que altra vegada està al servei de la policia i el narco. Així doncs, la majoria d'autodefenses han quedat controlades pel narcogovern, perdent la seva força com a contrapoder.

43 estudiants desapareguts a Ayotzinapa

A aquestes violències s'hi suma la desaparició dels 43 estudiants de l'Escola Nacional Rural d'Ayotzinapa, a Guerrero, que ha mobilitzat la societat mexicana i internacional. Els motius d'aquestes desaparicions són dubtosos i com sempre difícils d'esbrinar; no sabrem mai si els van fer desaparèixer perquè creien que no importaven o si el que volien era fer agafar més por a la societat; el que sí que sabem és que l'Escola Rural d'Ayotzinapa té un fort component de transformació social; i ha estat bressol de moviments socials; que la Rural d'Ayotzinapa havia d'aconseguir l'any següent la seva autonomia econòmica, que li permetria gestionar tot el seu pressupost, i que prop de l'Escola Rural hi ha unes mines de ferro que actualment no s'estan explotant, però on s'estaven obrint camins per accedir-hi amb camions, probablement amb la intenció d'explotar-les i possiblement els estudiants d'Ayotzinapa s'hi haurien oposat.

Les famílies segueixen reclamant que tornin els 43 desapareguts "Vivos se los llevaron y vivos los queremos" i lluitant amb dignitat. I des de tot el país i altres països no deixen de néixer solidaritats.

Quin futur es preveu per Mèxic?

Quina esperança ens queda? El govern del país és corrupte, i no sembla que hi hagi cap partit que presenti una alternativa viable, diferent, capaç de fer canviar el rumb del país. Probablement és a les comunitats on podem tenir esperança; a municipis com Cherán (Michoacan) el 2011 la població es va organitzar per la defensa i la recuperació dels boscos i del seu territori i avui en dia governen el municipi 12 integrants, escollits segons les pràctiques comunitàries de "usos y costumbres"; i tenen la seva pròpia policia anomenada “Ronda comunitaria”. Comunitats de diferents Estats mexicans s'organitzen per frenar l'explotació incontrolada dels recursos naturals o la privatització de l'energia.

Del 21 de desembre al 2 de gener es va celebrar el "Festival mundial de las Resistencias y las Rebeldías contra el capitalismo"; esdeveniment itinerant pensat per l'EZLN (Ejercito Zapatista de Liberación Nacional) i el CNI (Congreso Nacional Indígena) per propiciar la trobada entre moviments socials. Moltes comunitats zapatistes de Chiapas s'organitzen i es gestionen segons les seves pròpies lleis; negant-se a fer servir el model capitalista que sembla que vol governar tot el món. I la desaparició dels 43 d'Ayotzinapa ha sigut la gota que ha fet vessar el got; zapatistes, estudiants i comunitats de tot el país s'han organitzat i proposat accions conjuntes. Serà aquest l'inici d'una nova revolució?"

Etiquetes: opinió