Portal de comunicació del Bages, Berguedà i Solsonès

[Opinió] Sabies que… Repsol mata? Doncs ja ho saps

 

 Il·lustració: Roser Vilaró

ARNAU CARNÉ 18/02/2015

Avui l'Arnau Carné militant d'Endavant Bages ens dóna la seva opinió sobre la presència del tràiler de la multinacional Repsol a la plaça Sant Domènech de Manresa:

" Sabíeu que aquests dies una organització criminal, denunciada pels seus vincles amb el terrorisme d’estat, paramilitarisme, danys mediambientals i paradisos fiscals, s’ha instal·lat al centre de Manresa i ha estat fent propaganda corporativa impunement?

No heu vist un gran tràiler que ha ocupat la plaça Sant Domènec? Es tracta de “l’aula mòbil” de la fundació Repsol, la qual, segons les seves pròpies paraules, es ven com que “pretén contribuir al desenvolupament educatiu, ambiental i cultural de la societat i fomentar en els escolars l’interès per la ciència i el respecte al medi ambient” i deixa ben clar que un dels seus objectius és “apropar la imatge de Repsol i de la seva fundació”.

Bé, no és cap novetat que la multinacional petrolífera dediqui recursos a fomentar la seva marca. La veiem a les motos de les curses, en anuncis a la tele i patrocinant "el temps". I és que els calers invertits en publicitat anualment (30,4 milions d’euros el 2010, any que va declarar un benefici net de 4.693 milions d’euros) bé ens han d’arribar per un lloc o per un altre...

La qüestió és, ens arriba la despesa en vides humanes, impacte social i ambiental que suposen les seves pràctiques? Evidentment no hi ha cap institució, fundació o altre tipus d’organització que tingui la capacitat i voluntat d’invertir 30,4 milions d’euros en un sol any per explicar-nos-ho.

Però val la pena dedicar uns minuts a explicar-ho i a conèixer-ho: Repsol ha rebut denúncies per la seva actuació a Colòmbia. Al departament d’Arauca es va associar amb la petrolífera Occidental Petroleum, finançant directament la Brigada militar XVIII de l’exèrcit colombià, amb vincles amb el paramilitarisme, i responsable de diverses massacres a la zona, de l’assassinat i persecució de sindicalistes i del desplaçament forçat de població indígena i camperola.

A l’Equador, al Parc Nacional Yasuní, ha malmès els aqüífers, contaminat les aigües i l’ambient, contribuint a un augment cinc vegades major de la probabilitat de morir de càncer de les famílies d’ètnia Huaorani que viuen al voltant dels seus pous petrolífers, sent aquesta la seva primera causa de mort.

A l’Argentina ha estat responsable del desplaçament forçat de nombroses poblacions maputxe de la Loma de la Lata, on també ha estat denunciada per males pràctiques ambientals.

Però Repsol no es limita a agredir la població i malmetre el medi fora de casa nostra, Tarragona també és un dels indrets on en diferents ocasions s’ha acusat Repsol de vessaments irregulars i de contaminació atmosfèrica de la seva refineria, gaudint d’una impunitat judicial i institucional envejable.

Doncs amb aquest currículum, que aquí es mostra molt incomplet, com és possible que no passi res, i que els seus accionistes i directius segueixin gaudint dels seus beneficis amb total impunitat?

Perquè Repsol és un bon negoci pels seus accionistes, pels seus directius i pels nostres governants, alguns dels quals ostenten o s’intercanvien posicions. Repsol es va crear a partir de la privatització de la indústria petrolífera espanyola durant els governs de Felipe González i José María Aznar, un gran favor que ha tornat concedint càrrecs importants a polítics d’ambdós partits involucrats en aquest procés privatitzador (Luis Carlos Croissier, Marcelino Oreja, Paulina Beato...), i que li ha permès fer-se un lloc entre les grans multinacionals que acumulen més poder econòmic que estats sencers, participant de lobbys influents com l’espanyol Consejo para la Competitividad o l’europeu European Round Table of Industrialists; patrocinant les càtedres dels futurs líders polítics com la ESADE Center for Global Economy and Geopolitics; i comprant els principals mitjans de comunicació a través de la publicitat. Això li permet gaudir d’una cuirassa política i mediàtica que a nivell mundial l’empara per denunciar l’Argentina quan ha volgut recuperar la seva petroliera venuda a preu de saldo durant les privatitzacions forçades, impedeix al poble de les Canàries decidir si vol permetre que es realitzin prospeccions al seu territori, frustra les activistes ecologistes de les comarques tarragonines, i evidentment menysprea les comunitats indígenes i camperoles de Colòmbia, Equador o Argentina.

Però tot i així sembla que no en té prou. El seu president, Antonio Brufau, qui en temps de crisi es permet rebre contribucions del voltant dels 7 milions d’euros anuals (2011), és un ferm defensor del TTIP, l’ambiciós tractat comercial que s’està negociant entre els Estats Units i la Unió Europea que permetria blindar encara més la protecció a les grans multinacionals.

I ara, alguna gent del ram de l’egoisme, xovinista de mena, tal i com ja han fet defensant la multinacional israeliana Iberpotash, que explota i contamina les nostres contrades mentre finança l’ocupació militar a Palestina, dirà: “bé, però almenys fa créixer la nostra economia i gràcies a això ens podem pagar els serveis socials...”

Repsol compta amb 13 filials en paradisos fiscals (Illes Caiman, Illes Bermudes, Trinitat i Tobago...), entre el seu accionariat hi trobem Caixabank (11,89%), Sacyr (9,05%), Temasek -inversora de Singapur- (6,14%) i 72,92% de fons d’inversió, dels quals el 2012 gairebé la meitat eren de fora l’Estat espanyol. Aquest és el seu lligam amb la pàtria. Per no parlar del vincle entre privatització i desmantellament dels serveis socials.

I bé, podríem continuar parlant de denúncies de comunitats llatinoamericanes, o africanes, dels seus tractes amb estats poc propensos a defensar els drets humans com Qatar i Guinea Equatorial, del model de desenvolupament insostenible que promou i del seu impacte mediambiental, de la xarxa clientelar de polítics, de lobbys de la geopolítica i aliances amb altres corporacions i bancs criminals, d’immenses sumes de beneficis empresarials que es queden en l’àmbit privat, i d’on ens han portat les privatitzacions i deixar la gestió econòmica en mans de l’interès empresarial... Però sóc conscient que la lectura d’un text és més feixuga que una bonica exposició itinerant, que un breu i bonic anunci emocional, o que seguir les victòries d’un motorista idolatrat. Per això ho deixo aquí, i us animo a seguir llegint en altres moments, buscant més informació per altres mitjans i estirar del fil d’aquesta multinacional criminal.

Només un apunt final. No penso que els accionistes i directius de Repsol siguin gent assedegada de sang i amb la voluntat de destruir el planeta, tot i que sí que han de tenir un bon estómac per aguantar el fet de ser-ne responsables, simplement penso que obren tal i com els dicta el seu sistema capitalista: buscant maximitzar beneficis sigui com sigui, i concebent l’obra social com una inversió que els ajudi a mantenir-los o millorar-los.

Doncs ara ja sabeu que Repsol mata, i una mica el com i el perquè de tot plegat... "

Etiquetes: opinió