Portal de comunicació del Bages, Berguedà i Solsonès
  • APUNT
  • SECCIONS
  • Expressions
  • Jordi Algué : 'Navàs és un exemple bastant paradigmàtic de les coses que van passar durant la Guerra Civil'

Jordi Algué : 'Navàs és un exemple bastant paradigmàtic de les coses que van passar durant la Guerra Civil'

"Crec que és un plantejament honest dir que el que intenta aquest llibre és recuperar les veus víctimes de la repressió franquista que durant 40 anys van ser oblidades i durant els 40 anys de democràcia també, i està bé que aquestes veus arribin al poble i a la societat."

Jordi Algué Sala

Jordi Algué Sala, Coautor de "Silencis".

ALBA FLETA 12/03/2015

 

-Per què és necessari un nou llibre sobre la història de Navàs?

Nosaltres el que hem intentat amb aquest llibre és tractar aquest període en concret, ja que d'aquest període no n'hi havia cap. A més totes les aproximacions que se n'havien fet eren molt per sobre i com que van ser uns fets que van marcar molt hi ha una sèrie de mites en l'imaginari col·lectiu i una sèrie de noms i de vivències que semblava que havien passat d'una manera, i nosaltres el que hem intentat és, a partir de tots els documents que hem pogut trobar, no desmentir aquests mites sinó posar-los en context, intentar entendre perquè va passar el que va passar i sobretot no deixar ningú enrere, això ho tenim molt clar. I crec que és un plantejament honest dir que el que intenta aquest llibre és recuperar les veus víctimes de la repressió franquista que durant 40 anys van ser oblidades i durant els 40 anys de democràcia també, i està bé que aquestes veus arribin al poble i a la societat. Sense oblidar-nos de ningú perquè de víctimes de la guerra n'hi va haver moltes, però també n'hi va haver moltes que van deixar la pell pels valors de la justícia social, la llibertat i la democràcia, i aquest llibre és dedicat a ells.

-Quin és el silenci més transcendental que explica aquest llibre?

Jo diria que el silenci més gran d'aquest llibre no l'explica o l'explica molt poc, perquè els silenciats són tota la gent que va marxar de Navàs després de la guerra. La gent que va ser reprimida, d'això en trobes molta informació, a vegades trobes el mateix paper a diversos arxius, ja que l'aparell franquista estava molt ben muntat i era molt fort. En canvi de tota la gent que va marxar a l'exili, sobretot a França, ens ha costat molt trobar informació. Per mi aquesta gent són els silencis que no s'expliquen bàsicament per la falta d'informació.

 -Com a historiador per què creus que és important estudiar la història local en concret?

La història local i la microhistòria t'apropen a realitats molts concretes que et serveixen per poder establir conclusions més generals, de fet tota la història més global es fa a partir de relats petits i història local. Per una banda també és més fàcil que arribi a la gent, perquè les persones del territori se la senten més pròpia i per altra banda ajudes a construir història i un relat comú que és la història global.

-S'ha dit molt que «Silencis» és una obra col·lectiva, què comporta que ho sigui?

S'ha dit que és una obra col·lectiva perquè ho és realment. De fet jo estic molt content, jo en sóc un dels autors i els altres són el Rossen Sallarès, l'Arcadi Vilà, l'Ester Llobet de Palà de Torroella i el Miquel Arceda d'aquí Navàs.

I ho vam fer així perquè per la complexitat social, política i geogràfica del nucli de Navàs com més ulls hi hagués millor. Llavors érem un equip que la majoria no ens coneixíem entre nosaltres i no havíem treballat mai junts i crec que aquest treball ha estat molt òptim. Sempre és com un repte més fer una obra així en col·lectiu però també ha estat molt positiu, tothom ha donat el seu punt de vista i ens hem entès molt bé i ha estat una bona experiència.

-D'alguna manera, queda més complet?

Sí, per una part és molt complicat perquè t'has de coordinar, i a més en aquest llibre per una banda també estava bé que hi hagués una mirada de fora del nucli de Navàs perquè els fets dels quals parlem encara són molt presents. Llavors aquesta distància per una part és bona però per altra banda és imprescindible que hi hagi gent del poble fent-ho, i de fet tant el Miquel que ha fet tota la part de l'arxiu històric municipal d'aquí Navàs que és una joia, com l'Arcadi i el Rossend que van començar fa 15 anys a fer entrevistes a supervivents de la guerra, han estat imprescindibles, sense ells no s'hagués pogut fer aquest llibre, segur.

-Per quins mecanismes es poden mantenir tot un seguit de silencis durant tant de temps i estant en democràcia?

Bona pregunta, la concepció del silenci en democràcia no hi ha dubte que és fruit del pacte que es va fer durant la transició, i només aquest punt ja és molt greu, però per entendre això és necessari anar al franquisme, i els fonaments del franquisme estaven basats en la por, en la por a la repressió i en la creació d'un consens al voltant de les idees que havien guanyat la Guerra Civil, com serien l'autoritarisme, l'ordre, la religió, la no-crítica, el masclisme... tota una sèrie de valors que mitjançant la por havien de formar part de la societat. Si no complies amb aquests valors estaves fora del sistema i del rèdit moral. La repressió i aquests valors van fer que es mantinguessin els silencis, i després durant la transició no es va fer net del tot i el que hi ha simplement és un pacte de les elits per canviar-se la jaqueta.

-D'alguna manera aquesta por s'ha mantingut després de la transició?

Els valors del franquisme, tot i que jo crec que encara n'arrosseguem molts més a nivell polític, ja que crec que a nivell social s'han anat desfent a poc a poc, en certa manera s'han mantingut.

 -En el llibre hi ha llistes amb noms, ordenats i amb més dades i informació sobre persones del poble, per què era important que apareguessin tants noms?

Primer perquè és un llibre d'història local i a tothom li agrada veure's reflectit, o tots pensem en les nostres famílies quan agafem un llibre d'història local, és com quan veiem una foto, llavors el sistema de llistes et situa bastant ràpidament en quina part de la repressió o en quin partit militava la gent de Navàs. De fet nosaltres vam fer una llista única per treballar-hi i aclarir-nos de 400 noms que són els que després vénen desglossats en el llibre. Tot i així no crec que hi hagi hagut autocensura en el llibre, però sí que aquestes llistes són purament descriptives, és a dir, amb aquest llibre hagués estat molt fàcil entrar a aixecar revenges que encara hi són, i això no ho hem volgut fer.

-Quin moment de la història de Navàs pot ser més il·lustratiu del moment global a escala de Catalunya i l'Estat?

Doncs molts, perquè a mi m'agrada dir que Navàs concentra molts tòpics de la Guerra Civil espanyola, una guerra entre germans, un sentiment anticlerical molt bèstia, està molt concentrat.

-Algun en concret?

Per destacar dues o tres coses; per una banda l'alt grau de politització que hi havia als anys 30 per part de la gent, tothom estava ficat en un bàndol o altre, era molt difícil estar al mig. També la repressió a la rereguarda aquí Navàs que per ser un poble de 3.000 habitants hi va haver 20 morts, cosa que és molt significativa. També el gran exili que hi va haver, que va ser molt bèstia, perquè va marxar molta gent. També m'agrada destacar el paper de la dona que va patir per les dues parts; per les idees republicanes o anarquistes que poguessin tenir, i per la part de ser dones, és a dir, per idees i per gènere.

Per últim destacar que dels tres alcaldes republicans que van morir durant la guerra, d'un no sabem que se'n va fer, el més probable és que l'assassinessin, i n'hi ha un altre que va morir al camp de concentració de Mauthausen, és un dels pocs alcaldes d'Esquerra Republicana de Catalunya que va morir en un camp de concentració nazi.

-El moviment social d'abans dels anys de la guerra, la virulència en l'assassinat de mossèn Morta s'explica més per factors locals del poble de Navàs o per factors externs, ja que eren dies d'aixecaments i revolucions?

Els fets d'octubre comparats amb la setmana tràgica del 1909 i amb el que va passar al juliol del 36 van tenir molt poc d'anticlericals, sí que hi va haver certs llocs on es van cremar esglésies en algunes localitats. Aquí a Navàs a part del tema anticlerical hi havia un tema personal cap a la figura del mossèn, és a dir, també hi havia una congregació de monges que donaven classes i hi havia un vicari i no els hi va passar res, és a dir, la figura personal del mossèn va tenir un pes molt considerable per entendre el que va passar. De fet, juntament amb Morella, van ser els dos únics pobles on es va matar el capellà.

-Creus que la violència dels fets d'octubre va accentuar la posterior repressió per part del règim franquista?

Totalment, és a dir, hi ha una espiral d'acció-reacció de violència que en molts llocs comença al juliol del 36 i en el cas de Navàs comença al 34. En els consells de guerra que es fan a partir del 39 els fets d'octubre hi són molt presents, i alguns casos que jutgen en consells de guerra tenen origen en el 34. Que a més això lliga amb la llei de responsabilitats polítiques que va fer el franquisme al 39 que considerava delicte qualsevol acte a favor de les esquerres que s'hagués fet des de l'1 d’octubre del 34. La llei franquista és retroactiva, i justament la data d'inici és l'1 d’octubre del 34 per poder jutjar aquests fets.

-Després d'haver presentat el llibre en tres ocasions diferents i de parlar amb la gent, quin creus que és el capítol que més interessa o pot interessar als navassencs i navassenques i a les lectores en general?

Efectivament els fets del 34 són dels que més van impactar, però jo insisteixo, no és que no m'agradi parlar dels fets del 34, però precisament, o sigui, en els fets del 34 hi va haver una víctima, sobre aquesta víctima es va crear un relat durant uns anys per honorar una mort, per legitimar tot un discurs. Clar, només durant la Guerra Civil aquí a Navàs a la rereguarda republicana hi van haver 22 morts. Vull dir que jo crec que seria interessant que aquest llibre també tragués una mica el focus de l'any 34 i veure-ho tot en conjunt, perquè amb aquesta lectura acabem sent una mica víctimes de la història que ens han explicat, i de com ens l'han explicada. Jo espero que la gent llegeixi tot el llibre.

-Com definiries el treball de recerca sobre aquest tema? És accessible la informació? T'ha estat fàcil?

En els últims anys s'ha avançat molt, i s'està avançant molt encara, tot i les retallades en temes de cultura i arxius. El fet que els arxius estiguin informatitzats també ho fa més fàcil, no tots ho han fet, per exemple l'arxiu de Salamanca on està tot molt desordenat o l'arxiu militar de Guadalajara que és decimonònic. En general queda molt per fer, per exemple el tema de la Cooperativa que encara no s'ha resolt, la documentació ha de ser a l'Arxiu de Cooperatives de Catalunya. Quan va tornar la democràcia aquests béns haurien d'haver estat restituïts i llavors per part dels diferents agents que hi havia en aquella època alguna cosa no es devia fer bé que ara no es poden consultar els arxius d'aquesta cooperativa. A més la Cooperativa Obrera la Fraternitat va ser la institució més important del poble, és a dir, d'esquerres però no només això sinó que era una experiència de cooperació entre la classe obrera, tot i que surt a la portada del llibre ens ha costat trobar documentació sobre la Cooperativa.

En conclusió ha estat més fàcil que fa 10 anys però d'aquí a 20 anys es podrà fer un llibre d'aquestes característiques molt més fàcilment.

-Què li diries a qualsevol persona per animar-la a llegir aquest llibre?

Que si són de Navàs i volen descobrir més coses de la seva història jo crec que han de llegir el llibre, i si són del Bages, també. Jo crec que aporta força informació sobre les dinàmiques que passaven als pobles del voltant, i per qualsevol interessat en la història del període, Navàs és un exemple bastant paradigmàtic de les coses que van passar durant la Guerra Civil, dels moviments socials, dels enfrontaments que hi va haver, també una mica el contrapès que hi havia entre el món rural a Castelladral i al nucli de Navàs, el món rural que era molt més tradicional i agrícola, i el nucli urbà una societat més avançada, moderna. Trobo que és un bon llibre per llegir si t'interessen aquestes coses.

Etiquetes: entrevista