Portal de comunicació del Bages, Berguedà i Solsonès

[Opinió] El Mercat Municipal. Molèstia o espai vital?

ALBERT COLS 24/03/2015

Actualment, qualsevol persona de Berga que vulgui fer una formació acadèmica més enllà del Batxillerat es troba amb la necessitat d’anar a viure a fora. Molts d’aquests estudiants acaben anant a espetegar a Barcelona, Cerdanyola o alguna altra ciutat de la zona metropolitana. Dins del gran canvi que suposa això de viure sols i espavilar-se, hi ha un fet que sol xocar només als berguedans i als altres no, sobretot a les generacions més joves: els mercats municipals. Mentre que a Berga sembla que no en tinguem, tant a Barcelona com a la resta ciutats metropolitanes els trobem plens de vida, moviment i productes.

Per experiència pròpia, he hagut de marxar a viure fora de Berga i he tingut la sort o la desgràcia de viure una temporada a Cerdanyola del Vallès i una altra al barri de Sant Antoni (Barcelona). Visqués on visqués trobava un mercat a la vora, ple de vida, en bones condicions i amb parades que m’oferien tot el que pogués necessitar. A mi aquest fet em meravellava i, alhora, em provoca un punt de nostàlgia.

Podríem pensar que a Berga no en tenim perquè mai no ha funcionat; que el mercat sempre ha estat així de “cutre”, gris i buit. Però no és així. Si penso en les meves memòries d’infantesa recordo anar amb la meva mare al mercat, un lloc ple de gent corrent amunt i avall, parades i alegria arreu. Encara recordo anar a comprar carn a la “Paquita” i que el Manel en veure'm s’escapés al forn de Vilada per regalar-me un ou Kinder; anar a la “Madriles” i que la Tere em donés una bossa de patates mentre la meva mare comprava llegums, comprar roba nova “al Patufet” perquè la de l'any abans m’havia quedat petita, i esperar que el meu pare plegués de treballar tot fent el Vermut al Bar del Mercat. Podria seguir anomenat moltes botigues i els bons records que en tinc, però no acabaríem mai. Amb tot això que explico, el mercat sembla un altre, oi?

Un mercat és de les poques responsabilitats i competències directes que té un ajuntament. L’Ajuntament n’ha de vetllar els espais comuns, els ha de manternir i fer que aquest sigui un punt de vida del poble, un bastió del petit comerç davant els supermecats i les grans superfícies. A Berga això no és així. Amb impotència he vist com l’Ajuntament, any rere any, ha deixat perdre el mercat. Veig com l’Ajuntament el deixa morir lentament i, en lloc de cuidar-se’n, l’ignora, com si fos un malalt que fa nosa i val més la pena treure’l del mig.

A mi no em fareu creure que no funciona ni ha funcionat mai; i uns nassos! Volteu per les viles i ciutats d’arreu dels Països Catalans i no trobareu cap mercat, cap, que estigui descuidat! Aquests són punts neuràlgics de la vida d’aquestes viles, on la gent es troba, compra, socialitza i construeix dia a dia allò que som!

No deixem morir el mercat. Si ho fem, haurem mort una part important de nosaltres mateixos. De nosaltres depèn que aquest funcioni, i en tenim exemples que poder és voler per tot el nostre territori.

Que visquin per molts anys els mercats de les nostres viles i ciutats!

 

Etiquetes: opinió