Portal de comunicació del Bages, Berguedà i Solsonès
  • APUNT
  • SECCIONS
  • Expressions
  • [Opinió]Els concerts educatius, un model inqüestionable?

[Opinió]Els concerts educatius, un model inqüestionable?

   

Il·lustració: Roser Vilaró   
Il·lustració: Roser Vilaró


ESTER PLANS
  16/04/2015

És ben cert, existeixen els concerts educatius. Gairebé tots i totes tenim als nostres pobles i ciutats centres privats que funcionen amb diners públics, els anomenen centres concertats. I no deixa de ser curiós que un fenomen, gairebé inexistent a la majoria de països de la Unió Europea, el considerem normal i inqüestionable.

Fent una mirada en la nostra història no gaire llunyana, veiem que els centres privats concertats neixen amb la democràcia, quan s'expandeix el sistema públic, molt deteriorat i insuficient en temps de la dictadura. Davant la dificultat de construir suficients centres públics enfront de la gran demanda de places escolars, el PSOE aprova una llei l'any 1985, la LODE (Llei Orgànica del Dret a l'Educació), en la qual s'estableix que allà on no arribin els centres públics, l'estat podrà “concertar” (subvencionar amb diners públics) els centres privats que compleixin una funció social i que funcionin sota els criteris de gratuïtat i no segregació en l'admissió d'alumnes. No obstant això, l'objectiu inicial d'aquests concerts s'ha desvirtuat amb el pas del temps i, finalment, els centres concertats (excepte honroses excepcions) acaben sent centres privats que funcionen com a tals, que cobren quotes als pares i mares, que seleccionen l'alumnat i que fan de l'educació un negoci.
Durant molt de temps, des de la transició, quedava clar que el sistema públic educatiu estava format per centres de titularitat pública, però, en aquest afany per "normalitzar" una situació que, de fet, era ben "anormal", les noves lleis s'han afanyat a "legalitzar" aquesta situació i la LEC ja introdueix el "sistema educatiu català" que inclou tant els centres públics com el privats concertats, com si fossin iguals. Ara, amb la LOMCE, la situació empitjora encara més.
Actualment els centres privats-concertats arriben al 40% a Catalunya, al 60% a la ciutat de Barcelona i al 30% a les nostres comarques de la Catalunya Central.
Per tot plegat crec que és convenient fer-nos un seguit de preguntes:
És positiu per al nostre sistema educatiu aquesta doble xarxa? Com és que es posa en qüestió constantment el funcionament dels centres públics i, en canvi, mai es parla del funcionament dels centres privats-concertats, tot i que aquests arriben al 40% a Catalunya? S'ha fet alguna avaluació sobre les conseqüències d'aquesta doble xarxa? És normal que un servei públic com és l'educació estigui gestionat en un 40% per patronals privades? És decent que en moments de retallades a l'educació pública es destinin 25 milions d'euros a l'any (1) en subvencionar 16 escoles vinculades a l’Opus Dei i que, a més de cobrar quotes impagables per les classes populars, segreguen per raó de sexe?

En un país democràtic allò coherent seria l’existència d’una única xarxa educativa, pública, laica i oberta a tot tipus d'alumnat, com tenen la gran majoria de països europeus. I, de fet, els països que tenen millors resultats escolars, com per exemple Finlàndia, tenen un sistema públic que escolaritza al 97% del seu alumnat.

La defensa de l'escola pública ha estat una constant entre els sectors progressistes i d'esquerres, i també, una constant als països amb una àmplia tradició democràtica. I això té la seva lògica: d'una banda és l'única fórmula que assegura la mateixa educació per a tot tipus d'alumnat, fent possible així la igualtat d'oportunitats i prevenint l'exclusió o discriminació social, i, d'altra banda, assegura un control públic del seu funcionament, del seu finançament i de la selecció del professorat.
Així, doncs, el fet d'existir la fórmula del concert no fa més que augmentar les possibilitats dels centres privats que, encara que ja que tenen assegurat el seu finançament públic, continuen tenint les seves pròpies patronals, s'escapen del control públic i poden seleccionar, activament o amb subterfugis, el seu alumnat. Poden (i la majoria així ho fan) cobrar quotes als pares i mares (normalment sota la fórmula de “donacions voluntàries” a una fundació del propi centre), seleccionar el professorat amb els seus propis criteris i tenir un "ideari propi". Tot això fa possible el que es diu “fractura social” dins de l'educació, que es concreta en l'existència de centres diferents segons la renda familiar. La conseqüència és una disminució de la diversitat de l'alumnat i, per tant, una pèrdua d’experiències educatives pels nostres alumnes tant de centres públics com de privats-concertats.
Contràriament, els centres públics de titularitat pública escolaritzen a tot l'alumnat sense cap tipus d'excepció, funcionen amb els diners públics i la seva patronal és la pròpia administració. El professorat accedeix a partir d'unes oposicions, segurament millorables quant al sistema, però que valoren els coneixements i aptituds de forma pública i objectiva (almenys fina ara!). Són gratuïts, encara que de vegades es paga una petita quota per a material i a l'associació de pares i mares per a activitats extraescolars. Són plurals i diversos, hi accedeix tot tipus d'alumnat, sense distinció de classe social, origen cultural o religió, així com tot tipus de professorat. Aquesta diversitat és una de les grans riqueses d'aquests centres i una de les condicions per una bona socialització de tot l'alumnat i una millora dels resultats escolars.
El rendiment escolar dels centres públics és igual o millor que la dels centres privats concertats. Si bé, en alguns indicadors, els resultats escolars en els centres privats concertats són millors, això no es deu a una major qualitat en l'educació que imparteixen, sinó al fet que concentren l'alumnat que prové de famílies amb millors condicions econòmiques i culturals, però tots els indicadors (PISA inclòs) demostren que, a igualtat de condicions socioeconòmiques, l'alumnat obté resultats similars en centres públics o privats.
Però encara que els centres concertats no ofereixen millors resultats acadèmics, últimament hem assistit a un progressiu abandó de l'educació pública per part de les classes mitjanes i altes en favor de la concertada, així com un abandó de la seva defensa per part de l'esquerra política. Això obeeix a una campanya de desprestigi de tot allò que és públic, també de l'educació, per part del discurs dominant. Es tracta de “convèncer” a les famílies que s'ho poden permetre que és millor que paguin per l'educació dels seus fills i abandonin el servei públic, la qual cosa és molt negatiu per a tot el sistema educatiu i és una font de segregació educativa, al mateix temps que afavoreix el negoci privat en l'educació.
Amb l'excusa de la crisi tot això s'ha agreujat i veiem com el Departament continua disminuint els recursos en els centres públics, mentre manté els dels centres concertats.  Les retallades en educació, tal i com ha demostrat l'últim informe de la Fundació Bofill (2) s'ha centrat en tot allò que va dirigit a l'alumnat amb més dificultats, o sigui, tot el contrari del que seria una bona política educativa que afavorís la igualtat d'oportunitats. Entre 2009 i 2011, la despesa global per estudiant es redueix en 493€, mentre que la reducció de la despesa per estudiant en centres concertats ho fa només en 227€.
Els pressupostos del 2015, en l'àmbit educatiu són un 17'6% inferiors als de l'any 2009 i es destinen 300 milions menys a la pública que el 2010. Redueixen a zero la partida per les llars d'infants i un 41% la partida destinada al finançament d'escoles de música i dansa. En canvi destinen un 17% més que els anteriors a concerts educatius, és a dir, al voltant d'uns 150€ milions d'euros dels qual només un terç anirà als sous dels i les treballadores i 100 milions d'euros als comptes de la patronal.
És inadmissible que amb aquesta pujada dels concerts, que acaben generant beneficis privats, estiguem veient com el Departament d'Ensenyament va tancant aules públiques.
Respecte a aquesta situació el sindicat USTEC·STEs (IAC)  hem presentat una queixa al Síndic de Greuges referent al procediment d'admissió d'alumnat i tancament d'unitats i grups escolar dels centre públics, registrada el 17 de febrer de 2014.

Ara, en resposta adreçada a USTEC·STEs, el Síndic ens comunica que ha trobat
evidències que avalen una possible discriminació a l’hora de tancar grups d’escoles públiques en comptes de fer-ho al sector concertat.
 
En la seva investigació el Síndic constata que l’oferta final per al curs 2014/15 va comportar la reducció de 36 grups de centres públics mentre que només se’n va suprimir un en centres concertats. I assenyala que, en tot cas, “el Síndic alerta que la decisió sobre en quin centre se suprimeix el grup i en quin no pot tenir efectes sobre l’equitat en l’admissió d’alumnat”, i també que “seguir criteris de demanda a l’hora de decidir el centre afectat per la supressió pot generar efectes negatius, de reproducció de la segregació escolar”.
 
USTEC·STEs entén que la disminució de les necessitats d’escolarització de P-3 s’utilitza com a excusa per al tancament de grups de la xarxa pública en lloc d’aprofitar l’oportunitat per reduir concerts i per fer possible la reducció de les ràtios.

Està clar que quan en un país una gran majoria de la població s'escolaritza en centres públics,  l'interès pel seu bon funcionament i per un finançament adequat és molt major. Si els fills i filles de les classes que posseeixen el poder econòmic i polític no utilitzen els centres públics és molt fàcil que es desentenguin d'ells amb una gran facilitat, tal i com estem veient!
Cal recordar, a més, que la Constitució permet als pares i mares escollir l'escolarització dels seus fills/es i a crear centres privats, però enlloc de la Constitució s'esmenta l’"obligatorietat" de l'Estat de subvencionar amb diner públic aquests centres privats. Es tracta, doncs, d'una opció clarament política que afavoreix directament les famílies amb més recursos, les patronals i els interessos de les cúpules eclesiàstiques.
Davant d'aquesta situació, i des del reconeixement a la funció social que han fet durant anys alguns centres privats-concertats i amb un gran respecte a la bona tasca dels seus docents, és urgent obrir de nou el debat sobre el sistema educatiu i la inconveniència d'aquesta doble xarxa que és injusta, afavoreix la desigualtat, augmenta la privatització i no augmenta la qualitat.
Si volem millorar el nostre sistema educatiu és urgent plantejar-nos la reducció i progressiva eliminació dels concerts de centres privats, donant l’oportunitat a aquests centres a passar a la xarxa de titularitat i gestió pública. Malauradament, aquesta no és la línia de les polítiques actuals, que estan apostant per la privatització dels serveis públics, inclosa l'educació.
No obstant això, també està augmentant la resistència ciutadana a aquestes polítiques privatitzadores, el camí és llarg però l’esperança i les ganes de lluitar també hi són, un exemple el tenim amb la Iniciativa Legislativa popular (ILP) per un nou sistema educatiu a Catalunya, impulsada i amb suport de diferents àmbits i sectors de la comunitat educativa i la societat civil. La ILP d’Educació posa a debat nacional, la necessitat d’una escola pública de qualitat, gratuïta, democràtica, laica, coeducadora, inclusiva, per al poble i en català, des de bressol fins a universitat, que reculli l’ideal pedagògic de l’escola catalana i que treballi per a la cohesió social i la igualtat d’oportunitats. Una llei que posi l’educació pública en el centre d’un projecte alliberador i de justícia social per a Catalunya.
“PERQUÈ UN ALTRE PAÍS SIGUI POSSIBLE, UNA ALTRA EDUCACIÓ ÉS NECESSÀRIA”

Notes:
(1) 100 milions per a 16 escoles de l'Opus Dei. www.media.cat/anuari
(2)  L’agenda de la política educativa a Catalunya: una anàlisi de les opcions de govern (2011-2013) Xavier Bonal i Antoni Verger . Març 2014








Etiquetes: opinió