Portal de comunicació del Bages, Berguedà i Solsonès
  • APUNT
  • SECCIONS
  • Expressions
  • Manel Boixadera: "Pinto crítica social perquè per mi és el més fàcil"

Manel Boixadera: "Pinto crítica social perquè per mi és el més fàcil"

En Manel ens explica què és per ell l'art, com creu que s'hauria de difondre i com ha aconseguit ell exposar la seva obra, entre d'altres qüestions

 

El Konvent (Cal Rosal) / foto: Alba Fleta

ALBA FLETA 24/04/15

-Quan vas començar a pintar i quins motius et van portar a fer-ho?

Del tipus com el que estic fent ara fa dos anys, però tota la vida he anat fent coses, vull dir que quan vaig començar a pintar és difícil dir-ho. I el per què encara és més difícil, és a dir, per què el nen dibuixa? No hi ha motiu, no ho sé.

-Què és per tu l'art?

És creació, és crear-te un món per tu sol per algun motiu.

-Quin és el tema en comú dels teus quadres i que volen expressar en conjunt?

El tema en comú és una observació del món o d'una part de la vida o el món que sempre ha estat igual, que no pateix canvis i que és la injustícia que comporta l'abús d'uns sobre els altres.
Per mi és l'observació que l'humà és egoista de per si, i que això sempre ha sigut així, es pot canviar, però si ho canvies,  tornarà a ser així, per mi és com una roda. És això, pinto així perquè em va sortir així el primer cop que vaig pintar. El tema en comú és una crítica però també una observació. És a dir, no estic pas emprenyat quan pinto però per mi és el més fàcil de pintar.

-Per què fer art des de la crítica social? Pots entendre una cosa sense l'altra?

Vaig veure un quadre de Lautrec, un pintor francès, i vaig intentar fer quelcom semblant, i clar no s'assemblava de res a Lautrec i era molt més violent que Lautrec. I a partir d'aquí com que era el més fàcil per mi, vaig seguir pintant això, però perquè la crítica social? doncs perquè em surt de dins, però no ho busco, és el més fàcil.
Suposo que sí que puc entendre una cosa sense l'altra, però com que és més difícil fer-ho doncs no ho faig.

-Per quins mitjans i canals creus que hauria d'arribar l'art a la societat?

Allò ideal seria que tothom qui coincideix amb tu amb una manera de pensar veiés el que fas, però això és impossible. Que es pogués veure el que fa tothom al mateix nivell, tot i així hi hauria gent que no veuria el que fas. Per mi el millor seria tornar al temps dels encàrrecs del renaixement perquè aquell sistema almenys deixa fora el fenomen geni. L'artista és vist com un artesà, i no com una icona, o una marca. És un sistema més humil, els diners ho podreixen tot, i la fama convertida en poder cap a algú et converteix en dimoni.

-Com has arribat a exposar els teus quadres en ocasions i llocs diferents?

Jo tenia uns quadres a les piscines de Casserres fa un any, i els vaig ensenyar als d'aquí al Konvent que els van agradar molt i em van dir si volia fer una producció en residència artística, que vol dir que ells em finançarien les teles i les pintures i jo vindria aquí a pintar durant dos mesos i després exposaria.
Després el Konvent té un projecte que es diu “emergents” que el porten dues noies i que va per artistes que no estan al mercat, que són joves i això, intenten donar-los difusió i que es vegi la seva obra, i em van agafar i em van dir que coneixien una sala de Barcelona, la Futura, i em van dir d'exposar allà i ho van moure. Això ho fan amb molts artistes de per aquí al Berguedà normalment, si veuen que tens unes possibilitats per aquí doncs per aquí, si les tens per allà doncs per allà.
I de Barcelona m'ha sortit una opció d'anar a Holanda, però que això és de cara a l'estiu i ho hem de parlar, tot i que està bastant segur, i també una exposició a Manresa a la llibreria Papasseit

-Creus que és fàcil entrar en aquest món i que el que facis tingui difusió? De què creus que depèn?

Realment no en tinc ni idea, entrar al món per mi ha estat fàcil, però pel Kovent, el que és difícil sobretot és la difusió, vull dir, que entrar en el món suposo que tothom més o menys hi entra, tothom qui pinta. Ara, la difusió és difícil i per això hi ha un 5% d'artistes que es guanyen la vida, i un 95% que no, però depèn de diferents coses. Suposo que si tens molt potencial, t'ho busques molt bé i tens gent a darrera, dónes una mica la nota és més fàcil.

-Creus que el fet de ser jove és un obstacle pels artistes més coneguts que volen començar a difondre els seus treballs?

Suposo que si portes molts anys al darrere pintant i fent coses tens un "caché" i un currículum i si no no el tens, potser sí que és un obstacle. Però també tens la oportunitat de fer moltes coses, o sigui que suposo que és tenir paciència i pensar que al cap d'uns anys hauràs fet moltes coses i tindràs reconeixement. Suposo que t'has de marcar uns objectius perquè la gent vegi el que fas, i si la gent ho veu i ets bo i tens quelcom diferent, la gent ho valora.

-Per últim, pots triar 4 quadres i explicar-los una mica?

Són dos homes que fan un pacte i en el moment que fan el pacte perden l'ànima, i la gent penjada a darrere són les conseqüències del pacte, la gent que pateix.

 

Això representa una persona que s'ha venut per diners.

-I la poma?

És un senyal, una poma podrida, com allà on hi ha un peix podrit i representa precisament això.

 

Són dos propietaris amb els seus esclaus.. Per mi un obrer que fa mil hores i està mal pagat no deixa de ser un esclau.

 

És el meu caos. Jo en estat decrèpit, sostingut per la dona dels meus somnis que em protegeix dels meus dimonis.

 

Etiquetes: entrevista