Portal de comunicació del Bages, Berguedà i Solsonès
  • APUNT
  • SECCIONS
  • Expressions
  • L'okupació: ara i sempre com a mètode per crear noves realitats

L'okupació: ara i sempre com a mètode per crear noves realitats

 

Il·lustració: Roser Vilaró
Il·lustració: Roser Vilaró

SUSANNA TRAPÉ 30/04/2015

 La setmana passada es va ocupar a Santpedor, l'Ateneu Ca la Teia, com a resposta a la necessitat de crear un espai per a l'organització col·lectiva: tant a nivell d'espai físic, com a nivell de consolidació d'un projecte col·lectiu iniciat des de fa anys entre diferents entitats del poble.

El fet de l'okupació és nou al nostre poble, però com sabem no és un fet aïllat. A la nostra comarca des dels anys noranta fins a l'actualitat s'han produït diferents experiències d'aquest tipus; ja sigui okupacions en forma d'habitatges, ateneus (Ateneu La Sèquia, La Tremenda, Ateneu La Ruda), centres socials, horts, o més recentment els blocs de pisos alliberats per la PAHC. Però també, ha estat un mètode utilitzat des d'anys enrere a diferents països.

Després de la revolució industrial amb els inicis del capitalisme, la propietat privada va esdevenir fonamental per la burgesia en la seva ascensió cap el poder, les seves possessions eren pràcticament intocables i conservades generació rere generació. Conseqüentment s’accentuà la diferència de classes, i els més perjudicats eren els i les treballadores, ja que la burgesia tenia el control dels mitjans de producció la qual cosa els permetia l'explotació dels obrers. Amb tots aquests fets van començar a gestar-se les primeres revoltes en contra la lògica del sistema capitalista, i conseqüentment les primeres okupacions.

L'època amb un increment més notable de les okupacions es va produir a partir dels anys 80 on ens trobàvem en un context social; d'atur juvenil, de creixement econòmic especulatiu, de reestructuració dels pobles i ciutats, d'arbitrarietat repressiva dels moviments socials, etc. A partir d'aquí les okupacions es van anar consolidant i conseqüentment també la repressió cap a aquest tipus d'actes per part de l'Estat.

Actualment, tot i la caiguda de la bombolla immobiliària, el sistema ens continua demostrant que la gestió de la propietat privada és a mans de pocs, i l'habitatge continua sent un valor d'especulació; edificis de nova construcció deshabitats, milers de persones que són desnonades i sense accés a l'habitatge, i un llarg etcètera. I també ens mostra que els interessos de les nostres administracions, continuen sent els mateixos que anys enrere tot i la situació d'extrema emergència en aquest sector.

Les polítiques d'urbanització dels ajuntaments es basen en la pressió dels sectors de la construcció, és a dir, que estan guiats pels interessos de l'especulació, fomentant el benefici privat davant del bé comú. Amb manca d'espais públics, mantenint espais abandonats, privatitzant l'oci i posant traves a les iniciatives col·lectives del poble.

La manca d'espais comuns als pobles i ciutats, i el foment de la iniciativa privada en els espais d'oci, ens porta a esdevenir un model de dones i homes amb uns valors basats en l' individualisme, el materialisme, la competitivitat i el no pensament.

Davant de tot això, l'okupació de l'ateneu Ca la Teia a Santpedor, de ben segur que generarà debat sobre la legitimitat d'aquest tipus d'accions i posarà en qüestionament el model econòmic i social en el què vivim. Per tant, des del meu humil punt de vista l'okupació és una acció legitima de resposta a unes necessitats individuals i col·lectives; per trencar amb l'hegemonia cultural, per crear una alternativa sense tuteles i autogestionada d'organització política, per crear espais on les ciutadanes esdevinguem subjectes actius, per crear veus de denúncia de la gestió de la propietat privada, per enriquir-nos i formar-nos en la col·lectivitat i sobretot per fer trontollar els pilars del sistema i demostrar que hi ha alternatives.












Etiquetes: opinió