Portal de comunicació del Bages, Berguedà i Solsonès

[Opinió] Cap a la sobirania alimentària

Il·lustració: Roser Vilaró
Il·lustració: Roser Vilaró

PAU COLLADO 13/05/2015

Ja fa un cert temps que se sent parlar de la sobirania alimentària, un terme adoptat per la “Via Campesina” i sectors del món agrari d’arreu, organitzats internacionalment i amb voluntat de canviar les lleis del mercat. Així, es descriu com “la facultat de cada poble per definir les seves pròpies polítiques agràries i alimentàries d’acord als objectius de desenvolupament sostenible i seguretat alimentària”.

S’escull el terme “sobirania” per designar una voluntat de recuperar i empoderar les comunitats en front d'un model de producció agrària industrial i un sistema de comerç capitalista, que ens ha pres bona part de la capacitat de decidir en aquest àmbit, ha desestabilitzat pobles i cultures senceres, està posant en joc la salut de les poblacions i està esberlant un fràgil equilibri ecològic i territorial.

Darrera tota una bateria de conseqüències i crítiques al model agroindustrial a partir de la seguretat alimentària, l’impacte socioeconòmic, l’impacte ecològic i l’impacte en la salut, hi podem sumar les estratègies neoliberals de domini del mercat i control del sector agroalimentari des de la producció a la comercialització, intensificant així, la concentració de poder en mans dels grups financers i agreujant la fractura social. Sembla que aquest còctel, dóna al resultat de sempre: control i guany per a pocs, i empobriment i dependència per a molts.

Davant d’aquest model depredador i basat en el màxim benefici, se’ns presenten alternatives ja consolidades com l’agroecologia, els circuits curts de comercialització, la proximitat, el consum conscient individual o col·lectiu, etc. Que conformen aspectes clau del que la sobirania alimentària es rodeja.
No inclou tan sols aspectes laborals, sinó que es veu envoltat, per força, de mecanismes de consum. En aquest últim aspecte en té un paper clau la persona conscient, qui amb els seus actes prioritza passivament amb l’esculla d’uns productes portadors d’uns valors afegits, i activament des de l’acció sociopolítica d’apostar per models participatius i agroecològics.

La sobirania alimentària se’ns presenta com una eina estratègica clau per ajudar en la creació d’un contrapoder capaç de fer front al poder financer. La sobirania, o sigui l’autogestió individual i col·lectiva, no sola, sinó entenent-la com un procés d’empoderament col·lectiu en tots els aspectes de la vida, un d’ells, l’alimentari, ens interpel·la cada dia i la fem amb els nostres actes i les nostres esculles.

Ja fa algun temps que agricultors i sectors amplis de la societat s’hi han volcat i han aconseguit crear xarxes de producció, canals comercials fixes o temporals, d’intercanvi, xarxes i grups de consumidors, etc. Les ofertes i propostes hi són, existeixen. Així, un dels aspectes clau per assolir la sobirania alimentària és que hi hagi més gent que la demani, i com més demanda, més facilitarem acostar-nos a models de sobirania alimentària i a la voluntat política per facilitar la instal·lació d’uns criteris agroecològics en el sector primari.



Etiquetes: opinió