Portal de comunicació del Bages, Berguedà i Solsonès
  • APUNT
  • SECCIONS
  • Expressions
  • [Opinió]L’enfonsament de PxC o una victòria col·lectiva

[Opinió]L’enfonsament de PxC o una victòria col·lectiva


Il·lustració: Roser Vilaró

NÚRIA BOSCH 17/06/2015

Els discursos i anàlisis dominants es centren de forma exagerada en el comportament de les elits per explicar els canvis polítics. Aquest “elitisme” i personalisme deprecia intencionadament la força de les persones anònimes i les lluites dels moviments socials en el seu paper com agents de canvi. Les passades eleccions del 24 de maig no en són cap excepció. Els comentaris dels resultats electorals, basats en observacions parcials de la realitat, han obviat el paper de la lluita antifeixista en l’enfonsament de Plataforma per Catalunya (PxC).  

Certament, els factors de la davallada de vots de PxC han estat múltiples. D’una banda, el partit ha patit una divisió interna important. El seu fundador i líder, Josep Anglada, va ser expulsat. Es va crear Plataforma Vigatana, Plataforma Democràtica per Catalunya i Som Catalans. La fragmentació i baralles internes han debilitat enormement PxC.

D’altra banda, altres partits s’han disputat el vot racista. El PP ha fet una campanya islamòfoba en molts municipis i també C’s (tot i que a Manresa s’han adherit als compromisos contra el racisme i el feixisme proposats per UCFR Bages).

Un altre motiu és la pèrdua de centralitat del tema de la immigració en aquestes eleccions. Les preocupacions principals de la majoria de la població són l’atur i la precarietat laboral (segons el baròmetre del CEO de març de 2015) i no la immigració o altres temes que PxC vincula a la immigració com és la seguretat.

En el cas concret de Manresa PxC no va tenir una campanya tranquil·la. Es van denunciar irregularitats de la llista electoral, se’ls va excloure de debats i se’ls va assenyalar com a racistes i feixistes des de diversos àmbits.

I un últim motiu que explica la caiguda de PxC és l’expansió de la lluita unitària antifeixista, que té més impacte pel fet de ser plural, àmplia i, per tant, capaç d’arribar a tot arreu. Observant els resultats electorals, veiem que allà on aquesta lluita és més present desapareixen els grups racistes i feixistes o es redueix dràsticament el seu suport a les urnes. Un exemple impressionant és Vic, allà on va néixer PxC i on tenia una forta implantació. UCFR Osona ha fet una gran tasca i ha aconseguit disminuir la presència de feixistes a l’Ajuntament de 5 a 1 (quedant sol Josep Anglada). En canvi, allà on aquesta lluita està més fragmentada, aïllada o és més dèbil, com el Vendrell o Salt, s’ha reduït el número de vots però no en la mateixa intensitat.

L’experiència d’altres països també ens mostra com el treball unitari que segueix l’estratègia d’assenyalar els grups feixistes permet desemmascarar-los, impedir el seu avenç i debilitar-los enormement. Aquest seria el cas del Regne Unit. En canvi, a França, la lluita antifeixista és molt fragmentada, s’ha optat per no fer cas a l’extrema dreta o deixar que mori sola i el resultat és un ascens espectacular del Front Nacional. A Catalunya, allà on s’ha titllat PxC de feixista la pèrdua de vots ha estat més important.       

Una altra fortalesa del moviment unitari és l’estructura en xarxa. Aquesta forma permet una gran intensificació i expansió de la lluita, des de l’àmbit local i comarcal però vinculada més enllà, a tota Catalunya i contribuint a la creació del moviment antifeixista europeu. D’altra banda, la xarxa permet trencar l’aïllament, compartir recursos, experiències, pràctiques, aprenentatges. La xarxa suposa una col·lectivització de tot aquest coneixement i això té un potencial transformador enorme. Tenint present, però, que aquesta xarxa ha d’estar arrelada localment.

Aquesta lluita unitària ha animat altres grups o espais a posar-se en alerta davant l’amenaça racista i feixista. Ha obligat als partits polítics a posicionar-se davant de PxC i actuar en conseqüència. També ha pressionat la premsa a qualificar PxC del que realment és. La diversitat del moviment ha fet que es parli d’antiracisme i antifeixisme des d’àmbits relativament diferents de la societat i, per tant, que el discurs arribi a més gent. D’aquesta manera, augmenta la informació sobre aquests grups i es contribueix a canviar l’opinió pública. Així doncs, la caiguda de PxC ha estat, també, fruit d’aquesta feina col·lectiva i la victòria per tant és col·lectiva.

L’èxit, però, és un punt i seguit davant dels problemes i múltiples reptes als quals haurem de fer front.

En primer lloc cal tenir present que PxC ha quasi desaparegut de les institucions però ha tingut més vots en aquestes eleccions (27.348) que el 2007 (12.447). Per això serà necessari continuar combatent les idees que alimenten el feixisme i el racisme. Una cultura que respecti la diversitat serà el millor antídot contra el seu avenç.

A partir d’ara també caldrà estar atentes a les noves formes que pot prendre el feixisme després de la derrota electoral, que poden ser molt diverses.

La dràstica disminució de regidors de PxC actua clarament a favor nostre. Perdent presència a les institucions perden també un altaveu molt potent i una font de legitimació del seu discurs. Ara bé, les dificultats vindran de la possible confusió a la que poden jugar els feixistes d’ara endavant, potser fins i tot “adoptant” idees progressistes per adaptar-se al nou context. PxC ja ha anunciat, després de les eleccions, la seva voluntat de treballar al carrer, colze a colze amb la gent, amb un discurs i pràctiques més movimentistes.

La dificultat d’identificar els feixistes de manera clara és un repte que tenim al davant. La pèrdua de pes als ajuntaments pot contribuir a difondre la idea errònia que ja hem eradicat el feixisme. L’objectiu esdevé més difús i podria portar al relaxament de la lluita antifeixista.

La realitat, però, és punyent. Els CIEs, les batudes racistes, els atacs homòfobs i  misògins, la recuperació de la memòria històrica... 

El passat mes de maig a Catalunya hi ha hagut dues agressions feixistes: una per part de quatre neonazis a un jove independentista a Lleida i una altra contra seguidors del Barça abans de l’inici d’un partit. I la lluita antifeixista es presenta llarga i dura davant la petició de 17 anys de presó a 6 companyes antifeixistes acusades de presumpta agressió contra un grup de nazis el 12 d’octubre de 2013. La impunitat del feixisme segueix colpint-nos. L’acusació de delicte d’odi contra les encausades ens mostra una vegada més la connivència dels nazis amb els estaments de poder, la brutalitat del món al revés. I la necessitat d’alçar la veu, incansablement. I aconseguir foradar la feixuga llosa que pesa sobre nostre i amb la qual el feixisme va tapar les ànsies de llibertat de tantíssima gent d’aquí i d’arreu.  

Etiquetes: opinió