Portal de comunicació del Bages, Berguedà i Solsonès
  • APUNT
  • SECCIONS
  • Expressions
  • [Opinió] El Tribunal arbitral dels tractats TTIP i TISA servirà per fer aplicar les normes dels Tractats

[Opinió] El Tribunal arbitral dels tractats TTIP i TISA servirà per fer aplicar les normes dels Tractats

 

Il·lustració: Roser Vilaró
Il·lustració: Roser Vilaró

 

JOAN PLANAS 14/07/15 

L'any 2013 les 85 persones més riques del món tenien els mateixos béns que els 3.500 milions de persones amb menys recursos. Per si no n'hi havia prou de tanta obscenitat, els 2014 ja tan sols n'eren 80 els que varen acumular la mateixa riquesa que els mateixos 3.500 milions.

I dins aquesta humanitat amb menys recursos, hi ha més de 900 milions de persones que pateixen desnutrició, quan no fam mortal, i pràcticament el doble més no tenen els serveis essencials per una vida digna. Una obscenitat que es podria diagnosticar com a conseqüència de la pleonexia, paraula grega que significa desig insaciable de posseir béns materials i que Plató deia que era una malaltia moral.

Tendència que s'accentua en l'època actual, en la més genuïna expressió del que se'n deriva del capitalisme, que ha intensificat els mètodes d'explotació fins al paroxisme.

Aquests mètodes tenen una “música permanent”: l'engrandiment de la liberalització del mercat i la seva desregulació. Dins d’aquesta estratègia s'emmarquen els intents d'establir l'Acord Transatlàntic sobre Comerç i Inversions -TTIP- i l'Acord sobre Comerç Internacional de Serveis -TISA-, entre EEUU i la UE -llegeixis “Unió mercantil europea”-, més altres països rics de l'òrbita imperial.

Els que defensin aquestes pretensions, per molt que ho “adornin” amb discursos sobre progrés i altres paparruxades, estan servint a l'estratègia que comporta els desequilibris que es situaven al principi. Si en són conscients són simplement males persones i si al·leguen desconeixement del dany que generen haurien de ser tractats psiquiàtricament per malaltia moral.

Difícilment podem esperar d'ells que retornin a un comportament humanista o que intentin fer un tractament practicant solidaritat real. I per això caldrà la lluita i oposició social, per impedir aquests despropòsits de Tractats. Lluita i oposició ara per impedir-ho i, si es materialitza, caldrà tenir en ment permanent la revocació dels esmentats Tractats. Dit això, per la desmemòria que ens envaeix respecte a l'OTAN o la mateixa Unió Europea dels mercats.

Com que saben que aquests Tractats són per explotar més als pobles, i aquests, de vegades, són capaços d'assolir controls de parcel·les de poder dels Estats, adoptant normes que garanteixen drets i que moderen l'acció del capitalisme liberal, en l'articulat dels dos Tractats s'estableix que les empreses podran emprendre accions legals contra governs locals, regionals i estatals, quan alguna norma emesa per aquests governs considerin que pot restringir o limitar els seus guanys presents o futurs, o els seus interessos han sigut perjudicats.

Quan això es doni, per dirimir en aquesta disputa d'interessos, hi han situat un Tribunal arbitral -ISDS-, perquè decideixi quan les multinacionals tenen dret a saquejar més intensament i en especial trepitjar els drets dels treballadors i consumidors. Tribunal pensat en una composició de tres Advocats de “bufets de gran prestigi” i sense dret d'apel·lació posterior de les seves decisions. Només cal recordar que aquí un bufet de prestigi seria el de Cuatrecases, per cert el seu advocat en cap ha estat condemnat fa poc per delicte fiscal. Bé, “anècdotes al marge”, el Tribunal seria com si posem a la guineu a tenir cura de les gallines.

Una part dels socialdemòcrates varen rondinar, dient que això vulnerava “la independència judicial” tal com es diu concebre-la a Europa, als EEUU. és un dilema “superat”. Per quin motiu aquest 8 de juliol el Parlament Europeu va aprovar les seves “recomanacions” sobre els dos Tractats, i entre d'altres, sense pràcticament impugnar els motius i filosofia de les possibles controvèrsies, es va recomanar que el Tribunal del ISDS hauria d'estar format per jutges professionals, independents i designats públicament en audiències públiques. Per la vostra “tranquil·litat” s'ha de dir que d'una manera semblant és com nomenen el Tribunal Constitucional espanyol.

Tenint en compte la funció del Parlament Europeu, que no és un òrgan legislatiu pròpiament, sinó un Fòrum de debats, que es limita a evidenciar les correlacions de representativitat institucional dels grups polítics de l'àmbit  de la “Unió mercantil europea”, poca confiança es pot esperar de les seves “recomanacions”, i si fos el cas, el problema principal segueix sent la “norma” dels Tractats de marres que permetran que les multinacionals puguin impugnar les legislacions, entenguis protectores de drets de treballadors i consumidors, que les empreses considerin que són un destorb als desitjos del “gran verraco”.

Malgrat que el secretisme de les negociacions és significatiu i que està fent-se fora de tot control democràtic popular, “el sistema” com sempre procura aconseguir la internalització de les seves lleis i permet debats sobre elements col·laterals de les mateixes, distraient de l'essència o causa fonamental de cada llei -ara d'un Tractat que és llei aplicable als Estats signats-, per aparentar un debat “democràtic” que fa que la norma s'acabi assumint com quelcom depurat de les parts més punyents, desplaçant l'atenció del motiu o causa fonamental, que és el perfeccionament i major amplitud de la política econòmica que permeti un increment de l'explotació de recursos, humans i materials, en pro del creixement exponencial dels beneficis del capital.

En conclusió, el dilema és el següent; si penseu que no patiu de pleonexia oposeu-vos als Tractats -TTIP i TISA- i tota la seva articulació, i si considereu que teniu mostres de dita “malaltia moral”, feu teràpia en ambients on es practiqui la solidaritat real.

Etiquetes: TISA, TTIP, opinió