Portal de comunicació del Bages, Berguedà i Solsonès
  • APUNT
  • SECCIONS
  • Expressions
  • Cesc Freixas:”L’aportació més important que es pot fer al feminisme des de la condició d’home és autocriticar-nos i analitzar els privilegis que tenim pel fet de ser homes”

Cesc Freixas:”L’aportació més important que es pot fer al feminisme des de la condició d’home és autocriticar-nos i analitzar els privilegis que tenim pel fet de ser homes”

Foto Alba Fleta

ALBA FLETA 10/06/16

Cesc Freixas va captivar divendres passat l’Ateneu Popular Rocaus de Sallent. Enmig d’un ambient molt familiar i d’un públic d’unes vint persones, l’autor va anar desgranant els conceptes clau del que és per a ell la poesia i del poemari i “Alè de taronja sencera” en concret.

Un cop va haver donat les gràcies als assistents i a les persones de l'Ateneu Popular Rocaus, Cesc Freixas va explicar que creu que la poesia és un gènere literari més minoritari pel fet que és molt íntim, que “requereix una mirada cap a dins nostre” i que demana de més “profunditat” que altres gèneres culturals que estem acostumades a “consumir”. També perquè té una mica “l’estigma” que fa que sovint es veu com quelcom propi de les “elits”. Ell entén la poesia com una manera de “llegir i reflexionar” sobre el món i sobre el “nostre dia a dia”.

Tot seguit va reflexionar sobre el fet que a “nivell” tècnic la poesia sovint ha exigit un coneixement de la literatura i de la part més matemàtica d’aquesta que l’ha allunyat de “la gent” i de “la classe treballadora”. Va explicar que s’ha entès molts anys que la poesia s’havia d’escriure per determinades elits culturals i intel·lectuals, i que si no pertanyies a aquestes elits semblava que la poesia “no et tocava”. Segons el cantautor i poeta, la part que ens diu que hem de contar els versos, o que hem d’estructurar el text en composicions clàssiques, ha allunyat la poesia de les classes populars i, segons explica, potser ens hem de deslliurar d’aquestes “cadenes més tècniques” que havien marcat el que “era poètic i el que no”, això es pot fer a través del vers lliure, procurant que el ritme del poema vingui més donat per “l’eix més ideològic o la part més emocional” d’aquest.

A continuació va explicar una altra forma d’estructurar els poemes com ho són els cal·ligrames, buscar el significat de les paraules, “no només amb el contingut sinó també amb el continent”, de manera que les paraules agafen la forma concreta d’allò que es va expressar. Això a casa nostra ho va popularitzar sobretot l’escriptor i poeta Salvar Papasseit. Per il·lustrar-ho va posar l’exemple d’una poesia que es titula “No” i que és una crítica a les actituds masclistes vistes des del fet que ell és un home, i que intenta “fer entendre” als homes que l’aportació més important que es pot fer al feminisme des de la condició d’home és “autocriticar-nos” i analitzar “els privilegis que tenim pel fet de ser homes”, més que no pas “dir què ha de ser el feminisme”.

Amb total humiliat Freixas va assegurar que escriure poesia “no és res d’excepcional”,si no que “està a l’abast de tothom”, i que si ell ha pogut fer-ho “qualsevol persona pot”. Va voler remarcar que la poesia és un vehicle més per explicar allò que ens passa i “posar en el debat” moltes de les problemàtiques que tenim com a “societat o com a classe”. També va dir que la poesia es converteix en un acte de «despullament» i de «sinceritat», i que el de la sinceritat és, probablement, «l’acte més humil que es pot fer».

Seguidament va explicar el perquè del títol del llibre, “Alè” com a acte “pràcticament involuntari” de deixar anar de forma alliberadora l’oxígen que tenim dins nostre, la poesia és per a ell, això, la sensació d’alliberament, aquest “Alè”. La “taronja sencera” és un símbol de la ruptura del mite de “l’amor romàntic” i la mitja taronja, ja que, ell pensa que la conclusió més important a la qual han arribat “com a projecte polític de l’Esquerra Independentista” és entendre que qualsevol persona és un subjecte polític de ple dret per si mateixa, i que és aquesta suma d’individualitats la que fa que al final un col·lectiu tingui força, per aquest motiu troba molt rellevant el fet d’haver trencat amb la idea que “ens fa falta algú altre per ser la taronja sencera”. Per acabar el poeta va fer una lectura d’algunes de les seves poesies mentre el públic l’escoltava embadalit i amb atenció.

Responent a les preguntes del públic Freixas va confessar que el fet de llegir poesia se li fa estrany, ja que no estem «educats ni preparats» per parlar en públic i que per ell, quan canta, la guitarra es converteix en una “protecció”, un “refugi” que el “salva” quan s’equivoca. La presentació va acabar amb una bona ronda d’aplaudiments i d’assistents que es van apropar al poeta per parlar-hi i compartir impressions.

Una vegada acabat l’acte Cesc Freixas va dir en declaracions a l’Apunt que “escriure cançons o poesia és molt semblant”, l’única diferència és que escriure cançons “és un mecanisme més quadriculat” mentre que la poesia “és més lliure”, però que la finalitat és la mateixa en els dos casos, “compartir plantejaments de vida”. També va expressar que capitalisme i patriarcat “és una aliança terrible per la classe treballadora i per les dones”, i que “cal combatre el capitalisme” ja que és un sistema que genera una “opressió” i unes “desigualtats constants”, i que com a persones provoca que estem sotmeses i determinades per la competitivitat i per criteris al final “molt poc humans” i “cada cop més tècnics”, i per criteris “molt poc qualitatius” i cada cop més “quantitatius». En relació al patriarcat va assegurar que “el que genera és una exclusió i opressió de les dones respecte els homes”, i va acabar afirmant que “és per això que cal que combatem aquest sistema, per qué busquem la finalitat de la justícia i dels valors humans”.