Portal de comunicació del Bages, Berguedà i Solsonès
  • APUNT
  • SECCIONS
  • Expressions
  • "Escrivint te n'adones sobre coses de tu mateix que no sabies"

"Escrivint te n'adones sobre coses de tu mateix que no sabies"


Queralt i Irene Anglada

GEMMA FONTANÉ 05/06/2016

La Queralt i la Irene Anglada són dues bessones que es fusionen en la creació. Nascudes a Manresa el 1997, acaben de treure a la llum els seus dos primers projectes juntes a través de dos llibres: “Llibertat” i “Desperta durant vint dies”. La Irene és l’encarregada d’escriure els textos, de crear la poesia, mentre que la Queralt és la responsable de dibuixar les paraules. Es complementen. No ho fan soles. El dia de Sant Jordi d’aquest any van posar a l’abast de tothom la seva creació. Anem a conèixer-les.

La Irene és l’autora de les històries que apareixen en els llibres. Què hi podem trobar en el llibre “Llibertat”?

Irene: Llibertat és una història sobre l’holocaust narrada a mode de paranoia mental, tracta sobre l’experiència en un camp de concentració nazi i fa una reflexió sobre la llibertat. La redacció del text està fet a través de metàfores, per tant les il·lustracions no són literals.  Un clar exemple seria la línia que ens diu un sobre l’altre i després un altre, unes paraules que estarien il·lustrades com si fossin pedres, com una fita. I, això, és el que vindria a ser els cossos de les persones.

D’on va sorgir el teu interès sobre aquest tema?

Irene: L’any passat es va fer un acte per a commemorar el 70è aniversari de l’alliberament dels camps nazis. En teoria no hi havia d’assistir, però gràcies al meu professor de filosofia de Batxillerat, el Xavier, hi vaig acabar anant. Un acte molt emotiu, molt bonic. Si no fos pel meu professor, mai hauria anat a la commemoració i mai hagués escrit el llibre.

Per altra banda, “desperta durant vint dies” és un llibre que inclou 20 poemes. Ens pots explicar quina és la línia temàtica que els condueix?

Irene: La majoria dels poemes representen moments que podrien passar desapercebuts, però al captar-los en els poemes prenen una importància senzilla i preciosa a la vegada.

Són uns poemes molt personals els que hi podem trobar recopilats. Quin és el procés que segueixes quan els escrius?

Irene: Ho escric jo i és una mica part de mi. Però allò que escric no sóc jo. Hi ha molta ficció. És com els actors mateixos, hi ha part de tu, però també hi ha part d’allò que estàs interpretant. Tinc una llibreta on, cada vegada que em ve alguna cosa al cap, l’escric. És el que em va passar amb “desperta durant vint dies”. Un dia estava molt inspirada i en vaig escriure molts. Més tard, els vaig retocar i ajuntar. A vegades, puc estar molts dies sense escriure res de res, però de cop arriba un dia que n’escric deu. Després sempre els retoco, i quan ho tornes a mirar sempre veus coses noves.

Parlem de poesia Irene. Quina és la finalitat d’escriure per a tu?

Irene: Escrivint te n’adones sobre coses de tu mateix que no sabies. Ets conscient de coses que abans no ho eres. I, a la vegada, et serveix per fer la vida una mica més bonica. Construeixes una realitat més poètica. Al començar secundària se’m va despertar l’amor per l’escriptura, va ser quan vaig decidir que volia escriure. Al pr­­­­incipi escrivia relats curts. No va ser fins l’entrada a la Universitat aquest any quan es va despertar el meu interès per la poesia. Durant aquest temps he après que és més difícil escriure poesia i que sigui bona que no pas un relat curt.

Com creus que la gent de la teva generació viu la poesia?

Irene: La gent de la nostra edat no llegeix poesia. Si ha de llegir, serà novel·la. La poesia requereix molta més atenció i no som una generació acostumada a prendre temps per fer una cosa conscientment. La poesia és més de meditar, de tenir el poema sobre la taula i anar-lo llegint.

La Queralt, en canvi, ha estat la que ha cobert d’imatges els llibres. Quan es va despertar el teu interès pel món del dibuix?

Queralt: Des de sempre m’ha agradat. A casa, des de ben petites, en comptes de mirar la televisió, ens tiraven rotlles de paper per pintar. Em sembla que des de llavors fins ara he dibuixat.

Quin estil és el que et caracteritza quan dibuixes?

Queralt: Encara no em vull definir amb un tipus de dibuix, et pots estancar molt d’aquesta manera. M’agrada bastant fer dibuix ràpid, amb bolígraf o retolador, però no tinc un estil concret. Puc fer aquarel·les o fer un collage, tal com apareix en el llibre de “Llibertat”.

Com van néixer les il·lustracions que veiem plasmades en “Llibertat”?

Queralt: Em vaig llegir el llibre i, a partir d’aquí, va ser una mica sobre la marxa. Al principi, vaig intentar fer il·lustracions representant les paraules del text, però com que hi apareix molta metàfora no volia representar-ho al peu de la lletra. Per tant, les il·lustracions també són metafòriques. La tècnica utilitzada va ser el collage, ja que em va semblar la millor manera per a transmetre el missatge.
En el món del dibuix crec que podem trobar dues maneres de fer a l'hora de crear: la gent que s’ho pensat molt i, llavors, un cop ho té tot ideat, ho fa i la gent que es posa a fer i, a mesura que van sortint coses,ho va canviant. Jo sóc de les del segon grup. Per fer les il·lustracions em vaig llegir al text i sobre la marxa vaig anar fent i desfent. Primer intentava dibuixar-ho però em va cridar l’atenció la tècnica del collage per crear textures, que creen imatges molt palpables, igual que les paraules de l’Irene.

Quina és la funció principal del disseny en la nostra societat?

Queralt: Ajuda a fer que les coses siguin més maques, i per tant a fer-nos el dia a dia més bonic. Crec que tot el que veiem en la nostra vida ens afecta. Per exemple viure en un lloc bonic pot canviar la manera com vius perquè canvia la manera com veus.

A través d’aquests dos llibres podem comprovar que treballeu molt bé juntes. A l’hora de crear comenceu amb el text o amb les imatges?

Queralt: En aquest cas hem fet text i després imatge. Tampoc és que tinguéssim planejat fer un llibre i després il·lustrar-lo, sinó que va ser tot més aviat improvisat. Un cop escrit el llibre sobre de l’holocaust, vam pensar de fer-li uns dibuixos. Mentre que en el de “desperta durant vint dies”, simplement en vaig fer la maquetació.

Així doncs, aquest primer projecte juntes està sent tot un èxit no?

Queralt: Sí, estem molt satisfetes i molt agraïdes al nostre tiet que ens el va editar. Al dia de Sant Jordi el vam treure a la llum i en vam vendre bastants, pràcticament més de 200 llibres, tot i que encara ens en queden.

Aquest projecte s’està acabant aquí. Paral·lelament esteu coent un nou projecte juntes?

Irene: Volem fer un projecte que des del principi estigui pensat per fer les dues coses juntes, que no sigui escriure una cosa i que més tard s’il·lustri. Ara estem planejant de cara a un futur fer un projecte on hi haurà molta il·lustració i poc text. Volem provar una cosa diferent, tenim ganes de crear juntes, tot i que ara encara estem centrades en tancar aquest projecte.

Queralt: Tinc moltes ganes de fer coses amb ella. Ens entenem molt bé quan treballem. Ens podem discutir tant com vulguem, que com que som germanes no passarà res. El logo que apareix al principi del llibre ho il·lustra: la Irene és la lluna i jo sóc el sol. Ens coneixem, ens complementem.

Les germanes Anglada encara tenen llibres per si els voleu aconseguir. Per fer-ho només cal que contacteu amb Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. o Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. o aneu a la Llibreria Papasseit de Manresa, on hi podreu trobar algun exemplar.