Portal de comunicació del Bages, Berguedà i Solsonès
  • APUNT
  • SECCIONS
  • Expressions
  • "A Manresa la degradació no comença amb la crisi, comença abans"

"A Manresa la degradació no comença amb la crisi, comença abans"

 
Foto: Jordi Bordes

JORDI BORDES 27/10/2016

Des del 2010 l'Enric Martí és el president de la Federació d'Associacions de Veïns de Manresa(FAVM) i membre de la junta de l'Associació de Veïns de Cal Gravat. Ens trobem amb ell a la seu de la FAVM per parlar del passat, present i futur del moviment veïnal, de l'emergència social i la xenofòbia a Manresa, de la situació als barris de les Escodines i la Guia, de la gentrificació, del projecte Manresa 2022 o de la C-55.

Durant la transició i els 80', el paper de les Associacions de Veïns(AAVV) en la vida social i política va ser molt important, que va provocar la pèrdua de força d'aquest moviment?

Les AAVV van posar en aquell moment l'urbanisme per davant o sigui que s'urbanitzin els carrers, que hi hagi clavegueram a tot arreu, tota una sèrie de reivindicacions immediates que la gent se les fa properes perquè de fet ho són molt, i això no només aquí Manresa sinó també a Barcelona i pràcticament a tot Catalunya. Aquest fet és el que les fa fortes, sobretot als 70', que les reivindicacions de les AAVV estan lligades a les persones i estan lligades a necessitats primàries.
L'altra cosa que també influeix és que la gent que està al capdavant de les AAVV, almenys una part, després es passa a la política, i passa a entrar dins dels ajuntaments. Lògicament aquesta gent tindrà unes bones relacions amb les AAVV perquè fins llavors havia format part de les juntes. Aquesta gent d'alguna manera ajuda a fer que una bona part dels objectius que plantejaven les AAVV s'anessin complint. Per tant, es pot dir que a la dècada dels 80',les AAVV van fer una bona feina i en part ajudats perquè els ajuntaments d'esquerres del PSC i altres, s'hi van posar bé a solucionar temes importants dels barris. I això segurament explica que es desmobilitzessin. De primers dels 80' fins a mitjans dels 90' el que es viu és un procés de desmobilització, això les converteix en entitats que llavors ja es dediquen més a satisfer altres coses que ja no són tan primàries.
Alhora durant aquest procés la gent també es despolititza bastant, i la societat es converteix en més individualista, cadascú a casa seva, anem creant una societat que el que és comunitari va perdent importància, i només guanyen importància les qüestions individuals.
Les crisis tampoc són tan fortes com per provocar un retrocés de tot el que havien estat fent els ajuntaments en favor dels barris, fins i tot el manteniment de la ciutat estava relativament cobert i quan ara ha vingut la crisi més forta, però ja també durant la bombolla immobiliària, va haver-hi posicions de la gent que mana a les institucions que es van allunyar de les persones i dels barris. A Manresa la degradació no comença amb la crisi, comença abans. Es van fer unes inversions molt rares, es van fer coses que ens acaben costant molts però molts diners i això doncs genera la situació que la que estem ara. Tenim una ciutat empobrida de veritat, o sigui, que realment és més pobre perquè les coses que té no són de la qualitat que haurien de ser, i és més pobre perquè ens hem deixat pel camí l'atenció a les persones i ho hem abandonat bastant. Això ha provocat que a les AAVV hi hagi una determinada classe de persones, que són classes populars, però que els ha afectat menys l'atur. L'atur ha afectat molt a les persones nouvingudes i la gent més pobre, i aquesta no és el tipus de gent que està associada. Hi ha una necessitat imperant de què hi hagi una renovació dins les AAVV.

Creus que l'envelliment és un dels problemes més importants que viu el moviment veïnal?

L'envelliment és important, i és un problema, però més que l'envelliment, que jo penso que les persones que hi són hi han de continuar sent, és que no s'incorpora la gent jove. Que segurament estan associats però que no s'hi posen al davant. Necessitem que les generacions més joves s'incorporin a les juntes directives i s'incorporin com a voluntariat, perquè el voluntariat és majoritàriament de gent molt gran. En altres èpoques sí que hi havia gent jove, però la gent s'ha anat fent gran.

Cap on creus que hauria de caminar el moviment veïnal per ser més nombrós, potent i influent?

Primer hem de fer més coses que socialment siguin útils a les persones, sobretot ara en aquest moment d'emergència, ajudar a les persones que són més dèbils, siguin o no siguin sòcies de les associacions. Però necessitem incorporar gent jove, això és imprescindible, si no desapareixerem. I seria una pena perquè des de l'associacionisme es poden fer moltes coses i tenim una quantitat de socis importants. Podríem potenciar l'economia social i les cooperatives, nosaltres tenim molta energia però l'hem de recuperar perquè la tenim adormida. Vull posar l'exemple dels enterraments, actualment enterrar algú val uns 5000 euros, amb una assegurança privada cada any i mig tu et pagues l'enterrament a través de les quotes mensuals, en canvi dins la secció d'enterraments de les AAVV encara no hi ha cap persona enterrada que s'hagi pagat el seu enterrament, amb totes les derrames que ha fet al llarg de la seva vida. Perquè el cost de l'enterrament es reparteix entre tots els que són socis i beneficiaris, i llavors queda un càrrec molt petitó, i en cap cas es paguen els 5000 euros que es paga en una assegurança privada. A més nosaltres no tenim despeses de funcionament, perquè ho gestionem amb voluntaris.

Alguns dels barris més allunyats del centre de Manresa, fa temps que denuncien que el govern municipal gira l'esquena a les seves problemàtiques, com valores la política de barris de l'Ajuntament?

La degradació del mobiliari urbà i dels carrers ve d'abans del 2006, i et puc parlar del barri del Cal Gravat, si tu mires les voreres i els carrers, són llocs on no s'hi ha intervingut mai. I de fet, barris que s'hagin mobilitzat per aquestes qüestions n'hi ha molts a Manresa. Pràcticament tots els barris li han plantejat a l'Ajuntament, i hi ha una discussió per veure on s'intervé, però com que l'Ajuntament està mot endeutat no està en condicions de poder-ho assumir. En aquests temes les AAVV encara es van movent perquè és relativament fàcil, on hi ha dificultats per moure's és quan la gent està passant gana o si les quotes del menjar de les escoles són massa cares, en aquests temes hi ha més dificultats per fer-hi front des de les AAVV, amb els temes urbanístics en canvi ens és més fàcil.

La FAVM s'ha posicionat contra l'enderrocament del barri de la Guia, quins són els vostres arguments per oposar-vos-hi?

Nosaltres al que ens hem oposat és al que preveu el POUM, en principi el que preveu és expropiar la Guia que en aquest moment és propietat d'ADIF. Ens sembla que això és un error, perquè en l'anterior ordenament municipal es van preveure algunes expropiacions que no es van poder dur a terme i que al final no es van produir. Això després fa que els propietaris estiguin en condicions d'exigir que els expropiïs i ha generat un deute enorme a la ciutat. Aquesta és una política que s'ha demostrat que no és adequada. Que el mecanisme per recuperar això sigui l'expropiació ens sembla inadequat i innecessari. No creiem que l'Ajuntament estigui en condicions per expropiar la Guia, i si ara no s'està preparat, fer-ho seria posar una llosa als que vinguin d'aquí a 4 anys. No s'ha de posar damunt la taula que la gent d'ADIF d'aquí 5 o 6 anys digui això m'ho heu d'expropiar.
Tampoc estem d'acord amb l'enderrocament sense que s'hagi parlat amb els veïns. Pel que nosaltres hem estat parlant amb ells, els veïns no volien que se'ls expropies, perquè fa molts anys que hi viuen i s'hi senten lligats, tots són gent molt gran, de més de 74 anys. Per tant ens sembla que en tot cas si es vol intervenir en allà, ha de ser d'acord amb els veïns. Alhora el procés lògic és que la propietat arregli els edificis i l'espai, i que la gent hi pugui continuar vivint amb règim de lloguer com fins ara, i els que tinguin un règim de lloguer especial perquè venen del tema dels ferroviaris doncs mantenir-los les condicions fins que desapareguin. I pels nous veïns més joves que tinguin un règim de lloguer pactat, que crec que hauria de ser en un règim de lloguer social perquè aquests habitatges no poden ser altra cosa, encara que els arreglin.

Què et sembla el projecte Manresa 2022?

A mi personalment no em sembla que Manresa hagi de ser una ciutat que el seu tema turístic sigui la cosa ignasiana, aquesta no seria la meva il·lusió. Però per altra banda, no deixo de reconèixer que té un valor, perquè el catolicisme aquí existeix i hi ha molta gent. La idea religiosa és una cosa que fa moure turisme i que, per tant, que s'explori alguna possibilitat a mi no em sembla malament. El que sí que em sembla malament és invertir-hi molts diners, perquè crec que en aquests moments els diners s'han d'invertir en l'emergència social i en posar la ciutat en condicions dignes per la gent que hi viu. Hi ha una idea que està ja bastant assentada, al mateix temps que deixem que es degradi la ciutat també deixem que es degradi la relació entre l'administració i les persones. Tot això ens ha portat a què tinguem una ciutat on la gent més feble no hi pot transitar bé. La gent gran cau, perquè està plena de deformitats i forats, això vol dir que no estem donant solucions socials de veritat a les persones, per la seva banda, la gent amb mobilitat reduïda no pot transitar per tota la ciutat amb normalitat. Al mateix temps que es degrada la ciutat, també estem deixant que es degradi la situació de les persones. A més als barris hi ha cada vegada situacions més complicades de resoldre perquè la cohesió social està fallant.

Entorn la problemàtica que ha esclatat a les Escodines les darreres setmanes, quina és la teva visió?

Jo el que veig és que les Escodines és un dels barris degradats. Vaig estar a l'assemblea que van fer les veïnes divendres passat. Allà una senyora va plantejar el seu cas, que viu al barri amb el seu marit impedit, en un carrer que no està ni asfaltat i hi ha una vorera molt petita, això fa que es trobi amb greus dificultats per moure's. Llavors, a més a més, com que hi ha problemes de seguretat, aquesta dona està angoixada, però està angoixada perquè no es pot ni moure i perquè hi ha aquests problemes.
Això no ho resolem perquè no estem al costat de les persones. I no hem tingut l'habilitat per garantir mínimament la seguretat de les persones. Les Escodines és un barri, de fet com tota la ciutat, que està molt envellit. A més és un barri amb molta immigració, i això perquè funcioni hi ha d'haver una cohesió i una confiança entre la gent que hi vivim. I aquí ha passat que s'ha deixat degradar.
Llavors s'ha donat la circumstància que dos o tres individus, han ocupat uns pisos allà perquè hi ha moltes cases que estan degradades i la propietat no se'n preocupa. L'administració tampoc ha seguit els passos que corresponen perquè això s'arregli, s'ensorri o es tapiï i això està facilitant que passin aquestes coses. Les persones que generen els problemes, que són tres, tenen problemes amb la justícia, també amb la justícia de fora de l'Estat. La justícia pel motiu que sigui no fa la seva feina ben feta, la lentitud acaba fent que no es faci justícia i s'ha donat aquesta peculiaritat.

El que em preocupa és que en aquest tema de les Escodines hi ha un cert brot xenòfob i això és un tema que hi existeix, o sigui, quan tu vas pel carrer i sents el que diu la gent, veus que la xenofòbia està instal·lada. I existeix perquè no hem estat capaços d'explicar prou bé la realitat. Vivim en una ciutat molt envellida, on la gran esperança és la immigració, i no entenc per què això no ho expliquem a la gent. A la gent li hem d'explicar que com que no hem estat capaços de fer créixer la ciutat d'una forma tranquil·la, doncs el que ens beneficia és que vingui gent de fora. No entenc per què no expliquem a la gent que necessitem que vingui gent de fora. I les AAVV hem de fer l'autocrítica que no aconseguim que la gent nouvinguda es faci sòcia ni que entrin a les juntes directives, i aquest és el nostre gran repte, la qüestió generacional i la gent nouvinguda. Si no venen, és que alguna cosa no estem fent bé. En moment de crisi com els que estem vivint, la xenofòbia pot ser un problema molt important.


Creus que els Consells de Districte són una eina vertaderament participativa?  Són realment un mecanisme útil i eficaç?

Els consells de districte com a idea de participació poden estar bé. Que les AAVV i totes les entitats es trobin per pensar el districte ja ho trobo bé, el que passa és que si és gent que es troba per programar i pensar, els seus acords han de ser vinculants perquè si no són vinculants, la gent de seguida es cansa i deixa d'anar-hi. L'altra part de tot això és que han de comptar amb un pressupost una mica més important del que s'hi dedica ara, perquè em sembla que són 25000 euros, i això és la xocolata del lloro, que no ens permet afrontar cap mena de qüestió urbanística, ni tan sols coses de tipus social o cultural. Els districtes són molt grans i hi ha moltes entitats a dins, i totes tenen idees i inquietuds, per tant els districtes tal com estan pensats no són útils. Ho demostra que als consells de districte hi van poques entitats. Perquè si fossin vinculants les propostes, diries, no hi ha pressupost al districte però es pot encabir en el pressupost municipal, però tampoc no hi és això. Llavors el que es fa és tapar quatre forats. .

La FAVM participa de la Taula de l'Habitatge, en matèria d'emergència habitacional i energètica creus que l'Ajuntament està a l'altura?

Jo penso que ha millorat. Els serveis socials hi estan molt implicats, ja ho estaven segurament abans, però del 2007 cap aquí, tot això ha anat caient, s'ha incrementat molt l'atur i les necessitats. El que passa és que la resposta segurament tota la que necessitaríem. Primer perquè el pressupost que administren és baix i també perquè la quantitat de persones que hi tenen treballant no és molt gran. Aquí és on deia que ens hem allunyat de les persones i no estem donant un bon servei a les persones. Necessitaríem més educadors de carrer, que faria que tinguéssim identificats els problemes i el perquè d'aquests problemes. Hi trobem a faltar que hi hagi més gent que es cuidi de veure quins són els problemes que té la part més feble de la nostra societat, per una banda la gent gran i per una altra els nens. Això no ho tenim, però els serveis socials de l'Ajuntament pel pressupost que administren i per la gent que són treballant estan fent tot el que poden.

Creus que s'està vivint un procés de gentrificació al barri antic?

La rehabilitació del barri antic si la deixem en mans privades, allà on anirem a parar és difícil, perquè el diner privat el que busca bàsicament és el benefici. Això no és que sigui dolent, però no és el millor pel barri antic. La rehabilitació del barri antic s'ha de fer perquè si no se'ns ensorrarà, però s'ha de fer d'acord amb l'Ajuntament. Això és lent i difícil, però a la llarga és el més segur. Perquè fer segons quines intervencions, com netejar per poder-hi muntar alguns negocis no seria la solució. I tampoc veig que això tingui futur perquè el barri antic de Manresa té unes condicions molt peculiars. No es tracta d'un barri antic, és un barri vell, i l'hem deixat degradar tant que ara no compto que la part privada faci la feina de posar-lo en condicions. El que cal és una intervenció pública important.

La FAVM ha tingut un paper molt actiu en la denúncia de la sinistralitat a la C-55, com valores les últimes actuacions de la Generalitat?

Continuem en la línia de fer pedaços mal fets, aquests pedaços no solucionen els problemes. Solucionen en alguns trams els xocs frontals, però els problemes de la carretera no se solucionen perquè tenim una carretera molt estreta per la densitat de vehicles. Nosaltres seguim creient que s'ha de desdoblar la carretera. El tram Manresa-Monistrol és indiscutible que s'ha de desdoblar. Si hi hagués la gratuïtat de la C-16, llavors l'altre tram igual es podria solucionar amb una carretera de tres carrils amb carrils d'avançament, però això ja s'hauria d'haver fet ara.