Portal de comunicació del Bages, Berguedà i Solsonès
  • APUNT
  • SECCIONS
  • Expressions
  • [OPINIÓ] La lluita local, una resposta necessària contra la pista de gel

[OPINIÓ] La lluita local, una resposta necessària contra la pista de gel

Il·lustració: Roser Vilaró

MARC MORDILLO 29/12/2016

Ja ha arribat el nadal a Manresa, i amb ell arriba de nou la cara bonica del capitalisme. Una cara que et promet que amb l'esperit de la gran festa consumista tot és possible, que no hi ha res més fort que aquest sentiment artificial que porten les grans multinacionals acompanyades de luxe adornat de llumetes. Mentrestant, fora d'aquesta realitat gairebé virtual, la realitat material ens pega una bufetada que ens gira la cara: se'ns escapa de les mans, i cada cop més.

Per veure-ho clar no fa falta anar-se'n gaire lluny a veure les grans infraestructures del capitalisme, i aquí volia entrar. En el teu carrer mateix, en el teu barri, en la teva ciutat..., la influència de la festa consumista arriba a tot arreu, i no de bona manera.

L'exemple perfecte, des del meu punt de vista, és a Manresa. Una ciutat, capital de comarca, on des de principis de desembre les llums decoratives enlluernen els carres, la decoració nadalenca desborda l'espai públic i l'esperit del Nadal es pot respirar a l'ambient. Fins aquí tot més o menys acceptable, criticable, però acceptable.

L'espurna que fa explotar la bomba és una gran pista de gel que ocupa tota plaça Sant Domènec, consumint enllumenat públic, contaminant contundentment sense parar, ocupant un espai públic pagat per totes. I no us ho perdeu: finançat per la corporació més caritativa, benvolent i ètica de tot l'estat espanyol. El BBVA. Un banc que desnona, que roba i que viola els drets de tota la classe treballadora. Tot això, adornat d'un immens 4X4 amb una gran pantalla darrere, cortesia de Land Rover.

Així està el pati, amics. Diverses companyies, locals i no tan locals, finançant un luxe tan desmesurat i tan innecessari com és una pista de gel en mig d'un espai públic pel seu propi benefici. Aquest no és un altre que el de rentar-se la cara en unes dates tan senyalades de "pau i amor" i promocionar-se.

La solució? La lluita local, la lluita a casa, la intrínseca necessitat de defensar el que és realment de qui ho treballa i no de qui acumula poder social amb la riquesa.

Cal recordar una cita de Lenin, i és que "la revolució comença a casa".