Portal de comunicació del Bages, Berguedà i Solsonès
  • APUNT
  • SECCIONS
  • Expressions
  • [OPINIÓ] De l'encapsulament policial, a l'encapsulament social

[OPINIÓ] De l'encapsulament policial, a l'encapsulament social

Manifestació encapsulada avançant pels carrers de Barcelona

ARNAU CARNÉ, 5/05/2017

Aquest 1r de maig de 2017 les persones que ens manifestàvem a Manresa contra l’explotació laboral i l’espoli social vam patir la pràctica policial coneguda com a “encapsulament”, consistent en desplegar un nombrós grup d’agents antiavalots encaputxats que encercla la manifestació, mantenint-la aïllada de l’entorn i amb una pressió i intimidació constant cap a les manifestants. Pràctica que com no podia ser d’altra manera, en arribar la manifestació a carrers estrets, es va dur a terme a base d’empentes contra les manifestants i va acabar amb càrregues policials, dues manifestants detingudes i una desena de ferides.

Segons les declaracions d’alguns agents dels mateixos Mossos d’Esquadra, aquesta actuació vindria motivada per l’intent fallit de trencar la manifestació del passat 8 de març (dia de la dona treballadora), quan les mateixes manifestants van impedir que els antiavalots dels Mossos d’Esquadra penetressin dins la manifestació, i per no poder impedir el passat 20 d’abril que la manifestació en defensa del barri de La Guia accedís i tallés les vies del tren durant 30 minuts. És a dir, per una mera qüestió de prepotència frustrada.

Tenint en compte que un dels agents antiavalots que va iniciar les primeres càrregues, i que va colpejar i obrir el cap d’un manifestant amb la porra, identificat amb el número T672C8973, encara exercia d’antiavalot, lluint la seva armilla tacada de sang del manifestant, davant la posterior concentració davant la comissaria de Manresa que reclamava l’alliberament de les detingudes, i per tant no va ser retirat de les seves funcions, entendríem que no es tractà simplement d’un descontrol i abús de poder per iniciativa d’uns agents determinats, sinó que l’operatiu i el seu resultat hauria sigut executat per algun cap policial que es prendria “la seguretat” com un joc de poder i venjances.

Sabent que la regió de la Catalunya Central dels Mossos d’Esquadra està dirigida per un element com Sergi Pla, vinculat al polèmic desallotjament del moviment de les “indignades” de la Plaça Catalunya de Barcelona el 27M de 2012, i a qui van fer dimitir per després traslladar cap a les comarques centrals en relació a les seves responsabilitats amb les càrregues policials durant la vaga general del 14N, on Esther Quintana va perdre un ull per l’impacte d’una bala de goma de la policia, potser no seria d’estranyar. La pregunta és: la Conselleria d’Interior capitanejada per Jordi Jané de Junts pel Sí, promou o tolera aquestes pràctiques?

En qualsevol cas, “l’encapsulament” és una pràctica policial molt utilitzada a Alemanya i amb uns breus antecedents als Països Catalans, quan l’any 2007, amb la Conselleria d’Interior capitanejada per Joan Saura de ICV, va ser utilitzada en diverses ocasions contra manifestacions dels moviments socials a Barcelona, amb la polèmica de l’ús de l’arma no reglamentària coneguda com a kubotan per part dels Mossos d’Esquadra. Degut a que generava més conflictivitat de la que “pretenia” aturar, es va deixar d’utilitzar. Posteriorment, el 1r de maig de 2012, amb la Conselleria d’Interior capitanejada per Felip Puig de CiU, també a Barcelona es va provar una altra pràctica policial consistent en bloquejar totes les entrades a la plaça on es convocava la manifestació amb un cordó de policies encaputxats, vestits de paisà i amb l’únic distintiu en forma de braçalet al braç. Generant una sensació de terror cap a les manifestants degut a la barreja entre la forta presència policial i la imatgeria paramilitar.


Policies vestits de paisà, amb un braçalet distintiu al braç

Aquestes són diverses pràctiques policials que per la seva imatge i contundència semblen encaminar-nos cap a una militarització dels carrers. I tot i que el seu context està vinculat a mobilitzacions socials concretes, formen part de tendències repressives més generals, sorgides d’anàlisis de fòrums internacionals i de la mateixa OTAN, que des de fa uns quants anys es planteja possibles intervencions militars en els barris perifèrics de les grans metròpolis europees. Amb l’excusa de “l’amenaça jihadista”, creada a partir de les guerres de rapinya que els governs dels Estats Units i la Unió Europea han fomentat a l’Orient Mitjà (on criminals de guerra com José Maria Aznar del PP, o Carme Chacón del PSOE, ens hi han fet participar en els casos d’Afganistan, Iraq i Líbia), s’està fent del tot normal la presència de Mossos d’Esquadra encaputxats exhibint una bona metralladora en estacions, places i carrers. Així com en mobilitzacions socials, amb l’excusa de criminalitzar la protesta, creada a partir de les polítiques capitalistes de despossessió de la classe treballadora (reformes laborals, desnonaments, privatitzacions, exclusió social...), volen normalitzar la forta presència policial amb tota la intimidació i violència que comporta.

Finalment, aquest “encapsulament policial”, esdevé una mena “d’encapsulament social”, on es pretén aïllar, intimidar i castigar a tota persona que se sent explotada, humiliada o indignada per les injustícies socials, i que decideix protestar, sortir al carrer, fer vaga, denunciar públicament allò que troba injust. Es pretén que si exercim la nostra capacitat de lluita i de protesta ens sentim encapsulades, observades, controlades, i amb l’amenaça constant del càstig. Ja sigui per un simple tuit, per una pintada o per participar d’una manifestació.

Per trencar aquest encapsulament policial i social, no hi ha altra que denunciar les pràctiques repressives, sí, però el més important és no deixar de protestar, de lluitar, contra aquelles injustícies imposades per la patronal i la seva classe política, i mostrar la nostra fraternitat entre les explotades. En definitiva, trencar l’encapsulament a base de solidaritat de classe. Perquè la història ens ha demostrat que qualsevol avenç social precisament ve condicionat per la lluita de classes, per la capacitat que tinguem col·lectivament de lluitar pels nostres drets i per construir un futur on les relacions socials no es basin en l’acumulació d’uns pocs a través de l’explotació i l’exclusió de moltes.