Portal de comunicació del Bages, Berguedà i Solsonès

Comerç manresà: la bugaderia dels draps bruts

"No ens sembla de rebut que 450 comerços de la ciutat es converteixin així, de la nit al dia, en una peça més d'aquesta maquinària de desigualtats"

Il·lustració: Roser Vilaró

RICARD VIDOSA 03-12-2014

Fa uns dies saltava una notícia a la premsa que, per a les persones que treballem cada dia al costat de les que ho han perdut tot, no ens va passar desapercebuda ni ens va deixar indiferents.

Doncs resulta que diverses associacions de comerciants de la nostra ciutat, erigint-se com a protectores de les pobres i en un exercici de paternalisme i cinisme que remou l'estómac a les que treballem amb persones excloses d'un sistema pervers i explotador, han arribat a un acord amb La Caixa per donar un 2% de les compres pagades amb targetes d'aquest banc, a diferents entitats de caràcter assistencial que treballen a la ciutat.
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/noticia/47788/comercos/manresa/faran/campanya/nadal/solidari

El Nadal tots sabem que és una època que, a les nostres contrades, és motiu de celebració i retrobament amb els teus. Aquesta tradició està tan arrelada com la que mana que durant aquestes dates la cartera ha de treure fum. Però a aquests dos entranyables costums se n'afegeix un tercer, instaurat des de fa anys però potenciat durant tota aquesta crisi que sembla no tenir fi i que patim amb més força des del 2008: el rentat de la roba a aquelles entitats o empreses amb negocis poc ètics, foscos o directament bruts!

A Manresa hi ha una mitjana de 22 desnonaments mensuals per impagament d'hipoteques i un nombre desconegut, i no inferior, per impossibilitat de fer front als lloguers. La Caixa és una de les entitats amb major nombre d'execucions hipotecàries.

Un engranatge perfectament orquestrat entre l'oligarquia i la justícia permet que, en aquest país (a diferència dels veïns del mateix continent), els bancs puguin seguir reclamant un deute després de prendre l'habitatge al seu propietari.
A la situació, ja de per si dramàtica, d'atur, manca d'ingressos... que porten a l'impagament de les quotes, se n'afegeix la de la pèrdua de l'habitatge i la persecució, de per vida, d'un deute que difícilment permetrà refer la situació econòmica de l'afectada.

Davant d'això les Associacions de comerciants Manresanes UBIC; l'Ass. Comerç Centre Històric; l'Ass. Comerç Carrer Barcelona i l'Ass. Comerç Carrer Sobrerroca, St. Miquel i Pl. Major, es converteixen en màquines. Màquines de rentar la roba bruta d'aquelles organitzacions responsables i generadores de pobresa i desigualtat. I al mateix temps còmplices i part indispensable de l'engranatge que legitima l'exclusió de moltes i l'enriquiment d'unes poques.

No entro ja en el recurrent debat de l'assistencialisme, que creiem que és una perversa forma de menyspreu, que perpetua les desigualtats i no dóna solució a l'arrel del problema: un enriquiment sistemàtic d'unes elits a cop de treball precari, exclusió i el robatori de béns públics i drets col·lectius que havien costat molt d'aconseguir.
La PAHC Bages porta quasi 2 anys treballant AMB les persones en risc d'exclusió. Entre d'altres motius ho fem perquè l'administració no té solucions reals per aquestes ni voluntat política de solucionar-les, més enllà de bones paraules. Treballem amb elles, colze a colze, lluny de l'arrogància de convertir-nos en subjectes caritatius, i amb el paraigua que només el suport mutu i l'acció col·lectiva ens ha sabut donar.
Sabem perfectament els enganys, les estafes i fins i tot les coaccions i amenaces que les persones en perill de desnonament o ja desnonades han rebut per part de La Caixa.

Tanmateix, creiem que cal defensar el comerç de barri per sobre de les grans distribuïdores que exploten aquí i cotitzen allà on aconsegueixen menys càrregues fiscals. És per aquest motiu que no ens sembla de rebut que 450 comerços de la ciutat es converteixin així, de la nit al dia, en una peça més d'aquesta maquinària de desigualtats i per això els instem a reconsiderar l'acord amb una de les entitats generadores de pobresa i desigualtats per excel·lència i insígnia de les privatitzacions que tant de mal han fet a aquest país i a la seva classe treballadora.

Ricard Vidosa és activista pel dret a l'habitatge.

Etiquetes: opinió