Portal de comunicació del Bages, Berguedà i Solsonès
  • APUNT
  • SECCIONS
  • Institucions
  • L'unionisme tomba la solidaritat amb Askapena gràcies a l'abstenció de l'independentisme transversal

L'unionisme tomba la solidaritat amb Askapena gràcies a l'abstenció de l'independentisme transversal

La moció de la CUP només rep el suport de Democràcia Municipal

Ple de Manresa durant la votació de la moció: PSC i C's voten en contra, CDC i ERC s'abstenen i la CUP i DM voten a favor / Meritxell Brun
Ple de Manresa durant la votació de la moció: PSC i C's hi voten en contra, CDC i ERC s'abstenen i la CUP i DM voten a favor / Meritxell Brun

MERITXELL BRUN 18/09/2015

"La solidaritat és la tendresa dels pobles", així començava la moció presentada pel grup municipal de la CUP de suport a Askapena, Askapeña, Herriak Aske i Elkar Truke. La formació rupturista demanava, a través d'aquesta proposició, que l'Ajuntament es posicionés en favor d'aquestes organitzacions internacionalistes basques que l'Estat espanyol pretén il·legalitzar. La moció també reclamava l'absolució dels cinc internacionalistes bascos -Walter Wendelin, Gabi Basañez, Unai Vazquez, Aritz Ganboa i Dabid Soto- que seran jutjats a l'octubre acusats de col·laborar amb l'organització armada. Malgrat aquestes acusacions, el regidor de la CUP Jordi Garcés va manifestar que “a hores d'ara queda clar que no existeix cap mena de vinculació orgànica ni de cap tipus entre Askapena i ETA”. “No és un judici aïllat -va insistir Garcés- sinó que respon a una estratègia de l'Estat espanyol que busca criminalitzar i empresonar sota la premissa del tot és ETA a tots aquells que treballen per construir una Euskal Herria lliure”. Dídac Escolà, del grup municipal de Democràcia Municipal (Podem), va coincidir en assenyalar aquesta estratègia de l'Estat espanyol i va anunciar el vot favorable a la moció: “tot el que sigui rupturista o que tendeixi a canviar el funcionament de l'establishment rep aquest tipus de persecució”. 

Per la seva banda, Marc Eloi, del grup d'ERC, va criticar la repressió que l'Estat ha exercit i exerceix contra el moviment independentista basc i va afirmar que el seu grup “intueix que el cas d'Askapena és un capítol més d'una operació continuada del govern espanyol destinada a fer creure que la societat civil independentista és igual a ETA”. No obstant això, va anunciar que s'abstindrien en la votació perquè “ens ha estat impossible obtenir la informació necessària per donar suport a la moció”. És per això que la formació independentista va demanar a la CUP que retirés la moció “per tal de recollir la informació necessària” i poder, així, “debatre-ho en qualsevol dels pròxims plens”. Jordi Garcés, en resposta a la petició formulada per ERC, va explicar que no retirarien la moció perquè el judici és a l'octubre i, per tant, no hi hauria temps suficient per demanar l'absolució dels cinc activistes. 

El regidor del PSC Felip González va qüestionar que Askapena fos una brigada de solidaritat internacionalista i la va definir com una organització “que lluita per la superació del sistema capitalista, imperialista i heteropatriarcal i que busca l'alliberament d'Euskal Herria”. González va explicar que, en aquest sentit, Askapena “coincideix molt amb la ideologia de les CUP” i va subratllar que ningú hauria de ser jutjat per aquests motius i, per això, esperen “l'absolució dels encausats”. El grup del PSC, però, va votar en contra la moció -juntament amb Ciutadans- argumentant que els valors i la ideologia de l'organització internacionalista basca “queden molt lluny del que defensem el PSC i que, en aquest cas, no podem compartir”. 

L'ofensiva contra Askapena 

Els fets es remunten al setembre de 2010 quan la Policia Nacional va detenir vuit militants del moviment internacionalista d'Euskal Herria acusats de formar part de “l'aparell internacional d'ETA”. L'operatiu, dirigit pel jutge de l'Audiència Nacional espanyola Pablo Ruz (i iniciat per l'exjutge Baltasar Garzón), va tenir lloc dues setmanes després de la batuda policial dirigida contra Ekin.  

Després de cinc anys, entre el 19 d'octubre i el 2 de novembre d'enguany, l'aparell judicial de l'Estat espanyol jutjarà cinc dels membres d'Askapena, que s'enfronten a sis anys de presó per un presumpte delicte de “col·laboració amb ETA”. A petició del fiscal, també es demana la il·legalització i dissolució de l'organització internacionalista Askapena, la comparsa bilbaïna Askapeña, l'empresa de comerç just Elkar Truke i l'associació Herriak Aske. 

Segons va informar el diari Gara, el magistrat considera que Askapena operava sota les directrius de l'organització armada i la il·legalitzada Batasuna. Ruz basa l'acusació en diversos documents intervinguts, presumptament, a activistes d'ETA i és així com insereix el moviment internacionalista basc dins l'estratègia de la banda armada. Es tracta del mateix argumentari basat en la tesi “tot és ETA” que ha estat utilitzat per encausar altres plataformes o espais del moviment independentista basc, com els macroprocessos que van afectar l'associació de municipis Udalbiltza i el diari Egunkaria i que, finalment, van culminar amb l'absolució dels encausats.

Etiquetes: Internacionalisme, Euskal Herria, Askapena, manresa, notícia