Portal de comunicació del Bages, Berguedà i Solsonès

L'antifeixisme rep el suport del ple de l'Ajuntament

S'aprova per unanimitat una moció que demana que l'Ajuntament de Manresa insti a la Generalitat a retirar les dues sancions per valor total de 1200 euros que van rebre dues militants antifeixistes per haver participat en un acte organitzat per Unitat Contra el Feixisme i el Racisme (UCFR) del Bages

 

BEGOÑA DOMÍNGUEZ 21/06/2016

El Ple de l'Ajuntament de Manresa va aprovar el passat dijous la moció presentada per la CUP, Democràcia Municipal i PSC per la qual es demana al Departament d'Interior de la Generalitat la retirada de les multes interposades a les militants antifeixistes que el passat 31 de gener van ser identificades en una concentració de rebuig a una convocatòria del partit racista SOM Catalans, que s'estava manifestant amb pancartes contra les refugiades. Tanmateix la moció es va veure afectada per una esmena de l'equip de govern que anul·lava el punt tres, que instava els Mossos a no identificar a gent que estigués fent efectiu el legítim dret de reunió i manifestació.

David Gómez, membre d'UCFR i part del públic assistent, va exigir la retirada de les multes interposades per a les antifeixistes per haver defensat "els barris lliures de feixisme", tot criticant "l'equidistància" dels Mossos -que, al seu judici, no té cabuda quan parlem de "coses fonamentals" com els Drets Humans-, així com la presència d'eines "obertament intimidatòries" com és ara la identificació massiva. Va relatar la "perplexitat" de les activistes davant la identificació, ja que es tractava d'una concentració "totalment pacífica", però va subratllar, contràriament al que afirmen els expedients sancionadors que han rebut, que malgrat tot es van identificar sense oposició. També va voler remarcar que les persones multades ho han estat per oposar-se al discurs "obertament feixista" i contrari a la democràcia, els drets humans i la convivència del partit SOM Catalans, i va alertar que el feixisme i el racisme estan en auge a Europa i no tenim cap certesa que grupuscles com aquest puguin desaparèixer per sí mateixos: en aquest sentit, va considerar que SOM Catalans juga a la confusió amagant el seu feixisme i racisme darrere estelades i que "cal aturar-los". David Gómez va cridar a l'Ajuntament a posicionar-se públicament en suport d'elles i a instar a la Generalitat a la retirada d'aquestes sancions i als Mossos a no identificar per exercir els drets de reunió i manifestació. Finalment, va considerar que cal assenyalar el problema "quan és petit, perquè no creixi i sigui impossible fer-hi front" i va assenyalar que la moció ha sumat suport de projectes polítics que encara que diferents han tingut la capacitat d'entendre que el feixisme "o l'aturem juntes o no ens serà possible fer-hi front".

El primer torn de les intervencions de regidors va ser per Jordi Garcés en representació de la CUP, que va començar agraint a David Gómez i a tota la gent d'UCFR el seu compromís en combatre el feixisme, per seguidament fer una forta crítica a la Llei de Seguretat Ciutadana, popularment coneguda com a "llei mordassa", a la que li posa el qualificatiu de "vergonyosa". Al seu entendre, aquesta llei mai no ha estat pacífica i va recordar que moltes organitzacions, entre elles Amnistia Internacional, demanen que no s'apliqui pel "retrocés en drets civils i polítics que suposa" en la mesura que "reinstaura un Estat policial sense control i sense garanties dels drets fonamentals". Garcés també va assenyalar que les manifestants antifeixistes eren allà com a resposta a una concentració del partit feixista SOM en exercici del seu legítim dret de reunió i que això va comportar una identificació massiva, mentre que no consta que mesures similars fossin aplicades contra la concentració de SOM, que promovia el racisme amb pancartes contra les refugiades. "No hi ha cap motiu per identificar", va considerar, "més que el de coartar el dret de manifestació", i va fer notar que la llei de seguretat ciutadana diu que s'han de respectar els principis de proporcionalitat i dispensar un tracte igualitari i no discriminatori. "No podem acceptar", va afirmar, unes identificacions que, segons va dir, entren en col·lisió amb els drets humans i que són un excés en les funcions del cos policial. Amb actuacions com aquesta, va considerar, s'està vulnerant la garantia de llibertat d'expressió que protegeix la democràcia, deixant veure "el cost de la democràcia als carrers de Manresa".

Garcés també va ressaltar el fet que només es va fer identificar-se a les concentrades antifeixistes, la qual cosa va comportar una obertura d'expedients per desobediència malgrat que totes les manifestants s'identifiquessin pels seus propis mitjans; a més, algunes van haver de suportar interrogatoris "dignes de jutjats de guàrdia". Així mateix, va denunciar que s'apliqui la llei mordassa pel sol fet de tirar fotografies en el moment en què hi havia dues concentracions, una feixista i una d'antifeixista. Va acabar considerant que tots aquests fets emparen el feixisme enviant el missatge que concentrar-s'hi en contra té un cost, i va manifestar que la CUP vol deixar un missatge molt clar que "obri consciència i rebenti els estigmes", i que les militants antifeixistes no toleraran que els Mossos coartin llibertats fonamentals, que se'ls imposin sancions per la seva ideologia ni que als carrers de la nostra ciutat hi hagi racisme. "Per més que ens identifiquin i ens sancionin", va deixar clar, "seguirem assenyalant el feixisme sense retrocedir en aquest combat que ja fa massa temps que dura".

El grup municipal del PSC també es va mostrar favorable a la proposició, considerant que l'esmena no era necessària, ja que, en la seva opinió, "el que planteja la moció ja era prou mesurat" sense necessitat d'aquesta. Va subratllar que en totes les mobilitzacions d'UCFR s'acostuma a tenir en compte i recercar el màxim consens, ja que sinó no s'actua; també va assenyalar que formacions molt allunyades entre si "o fins i tot en les antípodes" han pogut treballar plegades en l'essència d'algunes coses, sobretot en el combat contra feixistes i racistes. Felip González va voler ressaltar que el nombre de manifestants antifeixistes multiplicava per tres als de SOM, "organització feixista que es va manifestar amb lemes xenòfobs", i que la ciutat de Manresa ja s'ha mostrat unànimement com a antifeixista en aquest Ple, el que com a PSC els satisfà. Va finalitzar la seva intervenció dient que "uns i altres combatem el feixisme amb mètodes diferents i podem ser més o menys radicals", però que "contra qualsevol missatge o organització feixista o xenòfoba no s'ha de tenir cap condescendència: en això estem i en això, en la mesura de les nostres possibilitats, seguirem estant".

En el seu torn de paraula, l'integrant de Democràcia Municipal Dídac Escolà va criticar que a mesos d'haver-se declarat ciutat antifeixista s'hagi aplicat la llei mordassa a les manifestants concentrades en rebuig de SOM catalans, les "consignes repugnants" dels quals mostren el seu "repugnant tarannà". També va manifestar la llei de seguretat ciutadana criticada per la Generalitat però usada pels Mossos d'Esquadra a la seva conveniència quan els interessa. Va voler "demanar i encoratjar" l'equip de Govern a què "porti el seu compromís antifeixista fins on calgui per defensar els drets humans, la inclusió i la bona convivència a la ciutat", i va mostrar el seu rebuig a l'esmena presentada amb les següents paraules: "declaració de ciutat antifeixista sí però no ens passem, no fos cas que les ciutadanes fossim conscients del nostre empoderament i poder de lluita".

L'equip de Govern va dir que estan "totalment a favor" del fons d'aquesta moció però que discrepen en les formes, que la seva modificació del redactat va en aquesta línia, va remarcar que han "mostrat repetidament quina és la nostra voluntat de cohesió a la ciutat" i que estan "en contra totalment de grups racistes com SOM Catalans" i va considerar que la identificació policial no es va fer bé. "Pensem que hem de fer fora i hem d'estar en contra i hem d'evitar de totes totes que existeixin grups com SOM", van afirmar.

Per part seva, Ciutadans va dir que estan en contra de la llei mordassa i que "allà on s'han de canviar les lleis, allà els trobaran", perquè el poble "té dret a expressar-se lliurement". Malgrat que diu que no estaven presents en aquell moment i no saben com han succeït els fets, afirma que no se senten còmodes amb què hi hagi hagut dues denúncies, i que tot i que "en el fons" estan d'acord en la moció creuen que l'esmena ajuda a posar-la en una situació "més clarificadora i dins d'un marc".

Jordi Garcés va tornar a intervenir per dir que per la CUP que s'elimini el punt tres no és un problema de forma "sinó de fons", que votarien en contra de l'esmena i que consideren que tot i que la denúncia dels mossos d'Esquadra "no serveix de res" i l'Ajuntament "difícilment la farà", instar-los a no denunciar és una declaració d'intencions que "diria molt del tarannà de molta gent d'aquest Ajuntament". També va afirmar amb molta contundència, davant la proposta d'eliminar la tesi de les identificacions massives, que la identificació d'un terç de manifestants és sens dubte això. Va afirmar que no els aturaran "mossos ni multes" i que "el feixisme avança si no se'l combat". "Des de la CUP seguirem fent front al feixisme des del carrer perquè allà on no vol arribar la institució arribaran els moviments populars que combaten els feixistes", va acabar.

Per últim va parlar de nou David Gómez, que va explicar que li sap greu que es posi en entredit l'actuació d'UCFR eliminant la referència a les identificacions, però que accepten l'esmena davant el fet que no hi ha cap més altra opció i amb voluntat de consens.

Durant el ple, activistes antifeixistes van desplegar una pancarta on es llegia "Ser antifeixista no és cap delicte".