Portal de comunicació del Bages, Berguedà i Solsonès

Radiografia electoral de l’extrema dreta al Bages

Quina és la força electoral de l'extrema dreta al Bages en les útimes conteses electorals al Parlament de Catalunya i al Parlament Europeu? 

REDACCIÓ BAGES 19-11-2014

A novembre de 2014 qualsevol persona de la comarca del Bages a qui se li preguntés sobre el paper o la presència de l’extrema dreta a la comarca, respondria molt probablement que aquest corrent polític no té una presència important i que, com a molt, la seva presència pública es basa en alguna pintada esporàdica amb missatge racistes o espanyolistes i en la presència de les seves butlletes en diverses conteses electorals.

Tot i així actualment no tota l’extrema dreta respon ni discursivament ni estèticament a la tradició falangista o nacional-socialista a la qual se l'associa majoritàriament. És per això que no es pot oblidar l’existència de Plataforma per Catalunya (PxC), que amb un discurs que posa el seu èmfasi principalment en el rebuig de la immigració, especialment aquella originària de països de tradició musulmana, i amb una estètica similar a la dels grans partits d’extrema dreta europeus, ha aconseguit plantar-se en alguns ajuntaments i adquirir un pes electoral que l’extrema dreta clàssica mai havia aconseguit.

 Aquest article pretén fer una radiografia electoral, municipi a municipi, de cada una d’aquestes dues tendències de l’extrema dreta, amb l’objectiu d’identificar quins són els municipis on aquesta hi té un major pes electoralment parlant. Per una banda, es troben agrupades en un bloc les diferents expressions de l’extrema dreta més clàssica que fa bandera del nacional-catolicisme o del nacional-socialisme alemany i, per altra banda, es troba en un bloc diferenciat PxC. En el primer dels casos es realitzarà a través dels resultats electorals a les eleccions al Parlament Europeu de 2014 i en el cas de PxC a través dels resultats a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2012, ja que PxC no va concórrer a les darreres eleccions europees. Es fa un distinció entre aquests dos blocs, per un motiu principal: el tipus d’electorat que vota uns i altres difereix notablement. Tot i que fer l’anàlisi sociològic del perfil de votant d’aquests blocs no és l’objectiu d’aquest article, cal tenir en compte que el votant de l’extrema dreta clàssica sol tenir un grau de politització, d’activisme polític i de fidelitat electoral molt més elevat que l’electorat de PxC. 

Prèviament cal dir que una característica que ha tingut l’extrema dreta clàssica durant les últimes dècades ha sigut la seva alta fragmentació. Per això cal ser conscient al observar les dades que el bloc d’anàlisis elaborat, no té en compte els matisos, tan ideològics com històrics, de les 5 coalicions i partits. En el cas de les eleccions al Parlament Europeu del 2014 fins a 5 partits o coalicions hi van concórrer: 

1. ImpulsoSocial- Coalició entre Alternativa Española(AES), Comunión Tradicionalista Carlista y Familia y Vida. Se la considera ultracatòlica i socialpatriota, qüestiona el sistema autonòmic, rebutja la despenalització de qualsevol supòsit per avortar. És encapçalada per Rafael López Diéguez, gendre de Blas Piñar.

2. Falange Española de las JONS

3. La España en Marcha- Coalició formada per Alianza Nacional, Nudo Patriota Español, La Falange (FE) i Movimiento Católico Español. Aquesta marca de recent creació es va donar a conèixer al gran públic, per la seva acció a Blanquerna, seu de la Generalitat de Catalunya a Madrid l’11 de setembre de 2013.

4. Democracia Nacional(DN)

5. Movimimento Social Republicano(MSR)

 

Com s’aprecia en el gràfic, el pes electoral d’aquests 5 partits és molt baix. S’observa que dels 35 pobles del Bages n’hi ha 12 en els que no va haver-hi cap vot per aquests 5 partits , és per aquest motiu que no apareixen al gràfic. Tan sols en 4 municipis se supera la barrera dels 6 vots i, percentualment, en cap municipi amb més de 2.000 habitants superen el 0,5%.  Tot i així, aquest gràfic alerta que entre el veïnat dels municipis del Bages, existeix un grup reduït de persones que tot i estar desmobilitzades en el seu conjunt, són adeptes a les proclames falangistes o nacional-socialistes d’aquests partits i coalicions.

Manresa és l’únic municipi on es disposa de resultats per barris, en aquest cas, en aquest quadre es poden veure per barris el número de vots que la suma d’aquests 5 partits va obtenir. Igual que en l’anterior gràfic, alguns barris no apareixen perquè aquests partits i coalicions no van rebre cap vot.

 

En aquest gràfic s’observen el resultats de PxC a les últimes eleccions al Parlament a la comarca del Bages, on el partit xenòfob va rebre un total de 2.073 vots i un 2’20% de percentatge de vot. En aquest cas sí que es pot apreciar que en alguns municipis, com ara Súria, el Pont de Vilomara i Rocafort o Sant Vicenç de Castellet, el pes electoral d’aquest partit és considerablement més alt que en d’altres. A la vegada s’observa una tendència clara que indica que els pobles amb menys de 2.000 habitants tenen uns percentatges de vot a PxC molt inferiors. Cal recordar que en les eleccions municipals de 2011 PxC va obtenir 4 regidors al Bages distribuïts de la següent forma: 2 a Manresa, 1 a Sant Joan de Vilatorrada i 1 a Sant Vicenç de Castellet.

 

Finalment en aquest gràfic es desglossen els resultats de PxC en els diferents barris de Manresa. Es constaten fortes diferències entre els diferents barris del suport que rep PxC. Sent Sant Pau el barri on el partit rep més suports amb un 7'18% dels vots i el Barri Antic on en rep menys amb un 0'89%

 

Etiquetes: reportatge