Portal de comunicació del Bages, Berguedà i Solsonès
  • APUNT
  • SECCIONS
  • Llibertats
  • Pep Muñoz: "Animem a les classes populars a entomar la lluita antirepressiva amb desobediència, fermesa i convicció."

Pep Muñoz: "Animem a les classes populars a entomar la lluita antirepressiva amb desobediència, fermesa i convicció."

 
Pep Muñoz a l'Ateneu Popular Rocaus de Sallent/ Jordi Bordes

JORDI BORDES 21/06/2017

Parlem amb Pep Muñoz, veí de Sallent que va participar, conjuntament amb altres militants d'Arran, en l'ocupació simbòlica de la seu del Partit Popular de Barcelona. Pocs mesos després algunes de les participants en aquesta acció han estat citades a declarar davant del jutge. La decisió de les joves: desobeïr el tribunal i no acudir-hi.


Us citen a declarar acusats dels delictes de danys i desordres públics, pots explicar en què va consistir l'acció a la seu del PP?


L'acció era el tret de sortida de la campanya "L'organització és la clau de la victòria" que és la campanya que Arran articula en defensa del referèndum d'independència de la Comunitat Autònoma de Catalunya. Va ser una ocupació simbòlica davant de la seu del PP, amb la voluntat de donar sortida al missatge de què nosaltres no ens aturarem en la lluita per la independència del nostre poble. Més com a advertència que com a demanada, ja que no anàvem a demanar res al Partit Popular, perquè ja sabem de sobre que no compliran amb les necessitats que tenim, sinó posar sobre la taula que estem mobilitzades i lluitarem pel referèndum i per la independència. L'acció va consistir a enganxar adhesius i cartells als vidres de la seu i es va pintar una estelada, després es va realitzar una roda de premsa per posar de manifest el nostre posicionament polític. Ens acusen de danys i desordres que és una acusació que sembla desorbitada pel que estem explicant que era, adhesius i cartells, però també diem que si no haguessin sigut adhesius i cartells tampoc hauria estat condemnable. Entenem que si l'objectiu és legítim el que no és qüestionable és quin és el mètode que es fa servir per arribar-hi.


"Feixistes", així us va titllar Xavier Garcia Albiol. Què li contestaries?

Jo crec que és surrealista que algú del Partit Popular ens acusi a nosaltres de feixistes. Estem parlant del partit que és herència del franquisme directament, les seves arrels estan impregnades d'un estat franquista. Ara em ve el cap que fa quatre dies el Ministre de l'Interior feia un tuit lamentant la mort d'una Guàrdia Civil del règim franquista a mans d'ETA, i el presentava com un màrtir de la democràcia. Jo el que dic sense cap mena de vergonya és que els feixistes són ells.


"Ens sorprèn especialment que els partits que suposadament aposten pel referèndum s'alineïn amb partits com Ciutadans o el mateix Partit Popular condemnant una acció absolutament simbòlica", què creus que suposa aquesta la condemna?

Clar, aquí hi ha una reflexió que s'ha de tenir en compte, creiem que és preocupant que els partits que donen suport a la independència i els partits d'esquerres com Podemos, els comuns o ERC condemnin una acció tan simbòlica com la que es va fer aquell dia. Nosaltres creiem que sense lluita no aconseguirem cap victòria. És imprescindible defensar els nostres drets i això no es pot fer d'altra manera que no sigui lluitant, desobeint, qüestionant o atacant. La condemna de l'acció vol dir que el llistó l'hem posat molt baix. On ha quedat el límit, el que s'entén com a violència inassumible? S'està definint com a inassumible uns adhesius i uns cartells. Amb aquest discurs i actitud el que estem fent és impedir aconseguir les victòries necessàries per a les classes populars dels Països Catalans.


En contraposició a la resta d'actors independentites, vosaltres defenseu que l'independentisme passi a l'ofensiva.

L'anàlisi que fem és que hi ha molta gent mobilitzada i la sensació que hi ha al Principat és una sensació generalitzada de voluntat de votar, però també molt gran de construir un nou Estat. Però l'acció política que se n'ha anat derivant, més enllà de les primeres mobilitzacions que va haver-hi, , s'ha anat retirant cap a una lluita institucional que a més a més no acaba d'avançar. S'ha arribat a un punt que s'ha traslladat la voluntat popular a les institucions perquè ara siguin aquestes qui dibuixin el camí cap a la independència, doncs ens toca exigir als representants institucionals que desobeeixin i siguin clars. Això sembla que no acaba de passar, ja que per part de Junts pel Sí, sobretot del PDECat i abans CDC , sempre hi ha hagut una acció política buscant la picaresca i la intel·ligència per evitar el conflicte judicial amb l'Estat i no pas una via directa de xoc i ruptura. Nosaltres creiem que davant aquesta situació l'únic que pot conduir les institucions a la ruptura i la independència és que les classes populars sortim al carrer.
Aquí, hi ha una reflexió que trobem imprescindible: entenem que hi hagi gent que no vulgui assumir o no comparteixi les formes de lluitar que proposem i posem en pràctica, però si compartim el mateix objectiu el que no poden fer és destruir-nos per encarar la mateixa lluita des d'una altra postura. El que no pot ser és que els qui són aliats en aquesta lluita disparin tota l'artilleria mediàtica contra algú per utilitzar altres formes de lluitar. Això és crític per l'objectiu comú.


Des de l'Esquerra independentista i altres sectors de l'anticapitalisme, s'està apostant per negar-se a assistir a les citacions judicials, què busqueu amb això?

Nosaltres primer de tot no reconeixem que l'acció que es va dur a terme a la seu del PP sigui punible. Com que creiem que l'acció és legítima, nosaltres desobeïm la justícia espanyola, però si hi hagués una justícia que no fos espanyola faríem el mateix[riu]. Perquè al final ens devem al que és legítim i no al que és legal. Alhora animem a les classes populars a entomar la lluita antirepressiva amb desobediència, fermesa i convicció.
Nosaltres, que som comunistes, sabem que la repressió és una part obligada de la nostra militància, per això hem d'aprendre a normalitzar-la i perdre-li la por. Volem fer entendre que si es volen aconseguir victòries i canviar les coses ens haurem de trobar amb la repressió judicial o amb la brutalitat policial, perquè lluitem contra els qui controlen el poder i aquests faran el que calgui perquè res canviï. I sobretot, volem fer entendre que aquesta no és una història fosca, que a la duresa de la repressió li respon la tendresa de la solidaritat, perquè no afrontem aquests atacs soles per molt individuals que siguin, sinó amb totes les nostres companyes que lluitem per canviar aquest món. Diem que cal que repartim el treball, que repartim la riquesa. Nosaltres repartim, també, la duresa i el dolor de la repressió i no deixem mai que caigui tot en la persona. Això és ser just i solidari. Això és el món que volem construir.


Des d'Arran heu afirmat que sense desobediència no hi hauria referèndum, ara que ja hi ha data i pregunta, veieu més a prop el govern de la desobediència?

Evidentment ens alegrem que per fi s'hagi marcat la data i la pregunta pel referèndum, que era una demanda que feia molts mesos que l'Esquerra Independentista estava posant sobre la taula. Però entenem que l'únic garant de consecució del referèndum i la independència és la mobilització popular. Que hi haurà un embat de l'Estat espanyol és segur, el paper que tindrà el govern de Junts pel Sí és una incògnita, però el que creiem és que sigui com sigui qui té l'última paraula som nosaltres i no les institucions.


Pel que fa a la citació per l'ocupació de la seu del PP, heu defensat que s'ha fet "a través de fitxers il·legals dels activistes". Què us porta a pensar això? Per què existeixen?

Els Mossos d'Esquadra sempre trobaran la manera de justificar com han fet les seves identificacions. Però en aquest cas hi ha fets flagrants que demostren que existeixen aquests fitxers il·legals de militants, amb una afiliació política concreta. Una de les citades és la Mar Ampurdanès que és la portaveu d'Arran i un dels arguments que donen els Mossos és que aquesta persona surt a la premsa i es presenta com a portaveu d'Arran. Però l'argument que donen per citar-me a mi per exemple, és que m'identifiquen perquè aparec a la propaganda electoral de la CUP de Sallent a les passades eleccions municipals amb el meu nom. Però la pregunta és, com pot ser que els Mossos d'Esquadra recorrin a les imatges d'un programa electoral de la CUP de Sallent. Estem parlant d'una acció feta a Barcelona, on la investigació es porta des de la regió de Barcelona dels Mossos. Això no s'aguanta per enlloc. És evident que prèviament saben qui és la persona a través dels fitxers i utilitzen aquests arguments per justificar-se.