Portal de comunicació del Bages, Berguedà i Solsonès
  • APUNT
  • SECCIONS
  • Llibertats
  • En llibertat quatre de les detingudes a l'Operació Pandora després de declarar a l'Audiència Nacional espanyola

En llibertat quatre de les detingudes a l'Operació Pandora després de declarar a l'Audiència Nacional espanyola

El jutge ordena l'ingrés a presó a la resta de detingudes a petició de la Fiscalia

Manifestació en suport a les detingudes a Barcelona / Mayu, Directa
Manifestació en suport a les detingudes a Barcelona / Mayu, Directa

MERITXELL BRUN 18-12-14

Avui les onze persones detingudes en el marc de l'Operació Pandora han estat traslladades a les dependències de l'Audiència Nacional espanyola i han declarat davant del jutge que va ordenar l'operatiu, Javier Gómez Bermúdez. El magistrat ha ordenat l'ingrés a presó preventiva i sense fiança per a set de les detingudes a petició de la Fiscalia, mentre que les altres quatre han quedat en llibertat després de declarar. Aquesta mateixa nit ingressaran a la presó de Soto del Real, encara sense saber ben bé de què se les acusa perquè el magistrat ha decidit mantenir el secret de sumari. 

Segons la interlocutòria de Gómez Bermúdez, a les detingudes se'ls imputa un presumpte delicte de "constitució, promoció, direcció i pertinença a organització terrorista en relació amb delictes de tinença i dipòsit de substàncies o aparells explosius i delictes de danys i estralls amb finalitat terrorista". El jutge, fent referència a una investigació iniciada fa dos anys pels Mossos d'Esquadra sobre els "Grups Anarquistes Coordinats" (G.A.C.), indica que "els seus membres podrien ser presumptes autors de diversos atemptats realitzats amb artefactes explosius de fabricació artesanal en tot el territori nacional". Tanmateix, en la interlocutòria, segons ha informat la Directa, el magistrat ha considerat que la troballa de "17 cartutxos de càmping-gas i que malgrat el seu propietari ha afirmat que són de la cuina de muntanya que té a la seva furgoneta no sembla lògica l'acumulació de material perillós com aquest en gran quantitat al seu domicili". Altres indicis apuntats per Gómez Bermúdez per decretar l'ingrés a presó a set de les detingudes feien referència a informes elaborats per la Divisió Central d'Informació dels Mossos d'Esquadra. El jutge ha remarcat, en aquest sentit, "l'existència d'estructures burocràtiques i organitzatives internes, la realització de publicacions i formes de comunicació", la distribució entre els membres del grup anarquista del llibre "Contra la democràcia", i el fet que les imputades "utilitzessin correus electrònics amb extremes mesures de seguretat, com ara el servidor RISE UP".

Avui, i de cara els propers dies, es preveuen mobilizacions a Barcelona en solidaritat amb les detingudes i per denunciar l'operatiu policial i judicial. Les mobilitzacions coincidiran i confluiran amb les protestes contra la "llei mordassa".

'Show mediàtic-policial'

Ahir al migdia el col·lectiu de la Kasa de la Muntanya, en una roda de premsa, va criticar amb contundència el posicionament que van adoptar determinats mitjans de comunicació en limitar-se a reproduir la versió policial i judicial dels fets. També es va qualificar l'operatiu de “show mediàtic-policial” i com un exemple més de la “criminalització” dirigida als “moviments de protesta”. L'advocat Eduardo Cáliz, també present a la roda de premsa, va afirmar que existeixen dos drets penals, “un dret penal de l'enemic, que s'aplica a la dissidència, i un dret penal amable, de l'amic, que es fa servir amb els corruptes, els poderosos i els governants”. El lletrat va preguntar-se si Ramon Espadaler, conseller d'Interior, “sap la quantitat de drets fonamentals que es van violar” en el marc de l'operació.

L'Audiència Nacional i la llei antiterrorista: qüestionades a instàncies internacionals

Els Mossos d'Esquadra, en un comunicat emès dimarts, exposaven que les onze persones van ser detingudes en relació “amb la seva pertinença a una organització criminal amb finalitat terrorista de caire anarquista violent”. En aquest context, l'Operació Pandora ha revifat les crítiques a l'Audiència Nacional –considerada per determinats sectors com l'hereva del Tribunal d'Ordre Públic del franquisme– i a la llei antiterrorista. Els agents polítics i socials del territori no són els únics que en qüestionen la seva legitimat, també des de l'ONU i des d'organitzacions internacionals com Human Rights Watch (HRW) s'han fet declaracions similars en els darrers anys.

Martin Scheinin, Relator Especial de l'ONU entre els anys 2005 i 2011, va recomanar a l'Estat espanyol la supressió de l'Audiència Nacional i del règim d'incomunicació que s'aplica en la llei antiterrorista. Scheinin també va carregar contra la definició de terrorisme que apareix en el Codi Penal en considerar que les referències a “qualsevol altra infracció” (art. 574), el terme “col·laboració” (art. 576), la incorporació de la “violència urbana” (art. 577) i de “l'enaltiment” (art. 578) permeten ampliar la noció de terrorisme, incloent actes que no hi tenen cap relació. L'informe del Relator concloïa que “certes definicions jurídiques dels delictes de terrorisme no respecten plenament el principi de legalitat”. De manera similar, el Comitè de Drets Humans de l'ONU, va instar al govern espanyol a modificar els articles 572 a 580 del Codi Penal per tal de restringir la definició de terrorisme. El Comitè, coincidint amb Scheinin, va afirmar que el règim d'incomunicació propicia actes de tortura i va lamentar la nul·la voluntat del govern espanyol per suprimir-lo.

Tanmateix, HRW va posar de manifest, en un informe elaborat el 2005, que les mesures antiterroristes vulneren els drets fonamentals de les detingudes. L’organització va afirmar que les detencions en règim d'incomunicació faciliten la pràctica de tortures i que les limitacions en relació a l'accés a l'assistència lletrada i la imposició del secret de sumari poden vulnerar el dret a una defensa efectiva.

En el cas de les anarquistes detingudes, cal recordar que el seu cas es troba sota secret de sumari i, per tant, no saben de què se les acusa; de les mateixa manera, les advocades desconeixen les imputacions. En aquest sentit, Jaume Asens –advocat d'un dels detinguts en unes declaracions a la Directa, ha denunciat l'opacitat del cas afirmant que "tant els Mossos com la Fiscalia, parlen de terrorisme sense especificar ni tipus delictius concrets, ni fets concrets individualitzats que se'ls imputa a cadascun d'ells".

Mobilitzacions a Manresa i Berga per exigir la llibertat de les anarquistes detingudes

En resposta a l'Operació Pandora, dimarts es van convocar concentracions en diferents poblacions del territori català com Berga, Girona, Igualada, Manresa, Reus, Tarragona, Terrassa, València i Vilafranca. Altres mobilitzacions es van convocar en algunes ciutats de l'Estat espanyol com Madrid, Salamanca, Saragossa i Valladolid.

La concentració de Manresa va aplegar prop de 200 persones que van iniciar una manifestació pels carrers del centre i del Barri Antic de la ciutat. La mobilització va estar marcada per proclames contundents contra l'Estat capitalista, els mitjans de comunicació que han legitimat l'Operació Pandora, els cossos policials i la legislació que empara i pretén justificar les seves pràctiques repressives. Durant el transcurs de la mobilització algunes manifestants van fer pintades reivindicatives en els aparadors d'entitats bancàries i multinacionals exigint la retirada de la llei antiterrorista i la llibertat de les anarquistes detingudes.

La manifestació va acabar a la plaça Major amb la lectura d'un manifest, remarcant que “estem patint un agreujament de l'estat d'excepció cada com més evident” i que “el circ mediàtic que criminalitza la gent que lluita (...) serveix per preparar l'aplicació de mesures repressives com la llei mordassa”. Les organitzadores van concloure la lectura expressant la seva solidaritat amb les persones detingudes i reafrimant el seu compromís de continuar lluitant.

Manifestació en suport a les detingudes a la plaça Major de Manresa / M.B.
Manifestació en suport a les detingudes a la plaça Major de Manresa / M.B.

Una cinquantena de persones es van concentrar a les vuit del vespre a la plaça Sant Pere de Berga, sota la vigilància de Mossos de paisà i seguits per un dispositiu més ampli d'agents uniformats. Després de la lectura d'un comunicat en solidaritat amb les anarquistes detingudes, la gent congregada a la plaça va començar una manifestació avançant pel carrer Major amb crits de “l'únic terrorista, l'Estat capitalista”, “llibertat detingudes” o “no hi som totes falten les preses”. La mobilització va finalitzar a la plaça Sant Joan on es va penjar una pancarta solidària.

Manifestació en suport a les detingudes a Berga
Manifestació en suport a les detingudes a Berga / Redacció Berga

Etiquetes: notícia