Portal de comunicació del Bages, Berguedà i Solsonès

[Opinió] Presentació a Berga de la ILP d'educació

 

ÀNGELS CARBONELL TORT 27/02/2015

El passat dimarts 24 de febrer a la sala polivalent del Teatre Municipal de Berga es va presentar una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) d’Educació sota el títol: Perquè un altre món sigui possible una altra educació és necessària, amb Rosa Cañadell, ex-portaveu del sindicat USTEC-STEs i Jordi Plans, mestre i membre de Procés Constituent; organitzada per la CUP de Berga, l'Assemblea de Procés Constituent Berguedà, el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) i USTEC-STEs Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC).

Una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) es fonamenta en el dret del poble a participar del sistema en l’àmbit legislatiu. Permet plantejar al Parlament temes que són de gran interès per un sector de la població i pot obligar a realizar una votació pública sobre una proposta de llei, esmena constitucional o reforma legislativa. Per tal de presentar una proposició de llei al Parlament calen com a mínim 50.000 signatures.

La Comissió Promotora de la ILP d’Educació neix el 25 de juny per una “Proposició de llei del sistema educatiu de Catalunya”. L’objectiu d'aquesta ILP és, en primer lloc, posar sobre la taula, la necessitat d’una nova llei amb unes bases totalment diferents de les que va posar l’actual LOMCE. La primera qüestió que es vol impulsar amb aquesta proposició de llei és acabar amb la doble xarxa educativa que tant negativa està essent, apostant per una única xarxa pública (de titularitat i gestió públiques). La segona qüestió és la recuperació de la gestió dels centres educatius, instaurant una autonomia de centres real, sense direccions imposades des de fora i amb projectes discutits a l’escola i amb avaluacions que permetin millorar els centres i els estudiants. Planteja una llei que faci efectiva el dret a l’educació des de l’Escola Bressol fins als estudis superiors. Una llei que acabi amb la participació d’empreses privades en el sistema educatiu, i amb la privatització de la gestió dels centres públics. Establir el català com a llengua vehicular de tot el sistema educatiu. I un finançament d’acord amb la importància que té l’educació per a la vida de les persones i per a la societat. Per totes aquestes raons s’està fent el recull de signatures per poder presentar aquesta ILP al Parlament.

Si ens fixem en una ILP, per una banda comporta la limitació de delegar una problemàtica per tal que es posi solució des de l'àmbit legislatiu, però per altra banda la mobilització en la recaptació de signatures pot comportar l'organització d'un teixit associatiu per obrir debat sobre l'àmbit concret.

En particular en el cas de la ILP d'Educació, tot i el debat que es pot girar entorn d'aquest procés i que la presentació d’aquesta ILP al Parlament pot ser un pas per derogar l’actual llei d’educació LOMCE, no podem pretendre que sigui l'aplicació d'aquesta la que faci els canvis profunds en els centres educatius. No podem perdre de vista que l'Estat controla els òrgans de repressió i altres poders per tal que es transmeti una cultura hegemònica que reprodueix el sistema. La clau de l'emancipació està en trencar la lògica de les relacions socials jeràrquiques de producció, de la divisió internacional del treball i de la divisió entre treball manual i intel·lectual que imposa el capitalisme. Entrem en la dialèctica del coneixement i la cultura, on l'anomenada societat del coneixement és una expressió que designa un tipus de cultura dominant. El coneixement com a mercaderia es ven com a producte acabat, per entrar al mercat de les idees que garanteix l'hegemonia a través del control ideològic, generant conformismes, sembrant desesperances i especialment promovent la subordinació. Tenint en compte que l'escola és un òrgan de reproducció de la societat, cal trascendir la racionalitat instrumental dominant a l'actualitat, que només permet seguir instruccions per resoldre tasques senzilles que reprodueixin la realitat. I tot això serà possible amb un canvi de consciència col·lectiva, superant la contradicció educador – educant: ningú educa ningú, ningú s'educa a si mateix.

Etiquetes: opinió