Portal de comunicació del Bages, Berguedà i Solsonès

El racisme de PxC, escombrat del Bages

La formació feixista no ha obtingut representació a cap dels 5 municipis on es presentava

 

JORDI BORDES 28/05/2015

Després de 8 anys de presència al l’Ajuntament de Manresa, o de 4 anys als de Sant Joan de Vilatorrada o Sant Vicenç de Castellet , Plataforma per Catalunya(PxC) ha estat escombrada del mapa municipal bagenc. Les escissions, les demandes creuades i altres escàndols han caracteritzat el dia a dia de la formació en els últims anys i sembla que els han passat factura. La caiguda no ha estat menor a nivell català ja que ha passat d'obtenir 67 regidors el 2011 a quedar-se'n amb 8 després dels comicis d'aquest diumenge. A nivell de vots la davallada no ha estat tan acusada, i han passat de 65.905 vots(2,3% del total) el 2011 als 27.348(0,88% del total) d'aquest diumenge. En comparació els vots aconseguits aquest 2015 encara són el doble dels 12.447(0,43% del total) obtinguts l'any 2007.

Segons afirma en el seu bloc l'expert en l'extrema dreta Bertran Cazorla, alguns dels motius que han portat al partit a obtenir aquests resultats han estat la competència electoral, ja que "PxC ha hagut de competir aquest cop amb diverses formacions que, des de la dreta i des de l’esquerra, concorrien amb ella pel mateix electorat". A la vegada apunta que un altre element clau ha estat la lluita antifeixista que s'ha generat en molts indrets on PxC ha tingut representació institucional els últims anys, és per això que Cazorla afirma que "les eleccions del 24-M haurien de servir per desterrar definitivament el tòpic que reclama que no es problematitzi la presència ultradretana a les institucions, o que inclús es normalitzi, per no fer-li propaganda".

A la ciutat de Manresa on Sebastià Llort havia assumit el lideratge del partit, als factors comentats anteriorment també els escàndols per les falsificacions de les llistes electorals els han pogut passar factura. La formació racista ha passat en el global de Manresa d'un percentatge de 8'95% i 2391 vots l'any 2011 a un percentatge de 1'9% i 523 vots aquest 2015. A nivell de barris la tendència ha estat clarament a la baixa, i només al barri de Sant Pau han superat el 5% necessari per obtenir un regidor a l'Ajuntament. Als barris on la caiguda ha estat més pronunciada han estat els de la Font dels Capellans, on han passat d'un 14,62% dels vots a un 1,63%, i al barri de la Balconada on han caigut d'un 21,3% a un 3,29%.

Tampoc en els quatre pobles del Bages on PxC es presentava les coses els han anat més bé, tant a Sant Joan de Vilatorrada com a Sant Vicenç de Castellet PxC ha perdut el regidor que hi tenia, i a Santpedor i Sant Fruitós de Bages han quedat lluny d’obtenir representació. Tal com va informar l'Apunt el divendres dia 22 de maig, la número 4 de la llista de PxC a Sant Joan havia format part de la llista del partit nazi Alianza Nacional a les eleccions espanyoles l'any 2008.

Què en pensen les activistes?

L'Apunt ha volgut conèixer l'opinió, sobre el perquè de la davallada, de tres activistes que durant els últims anys han estat denunciant activament des de diferents àmbits el discurs i les propostes de PxC.

Per una banda Núria Bosch, membre de Unitat Contra el Racisme i el Feixisme del Bages(UCFR) apunta que la "divisió interna" de PxC ha comportat el naixement d'altres partits feixistes i aquest fet ha "debilitat enormement PxC". A la vegada afegeix factors com "la campanya racista i islamòfoba" del PP i C's, malgrat que a Manresa s'havien adherit als compromisos contra el racisme i el feixisme proposats per UCFR Bages. D'altra banda fa referència a la "pèrdua de centralitat del tema de la immigració en aquestes eleccions" en favor de l'atur i la precarietat laboral. Per últim remarca "l'expansió de la lluita unitària antifeixista" ja que aquesta "té més impacte pel fet de ser plural, àmplia i, per tant, capaç d'arribar a tot arreu". L'estructura "en xarxa" de l'antifeixisme també ha estat clau per Bosch perquè ha permès el treball en l'àmbit local i comarcal, però també a "tota Catalunya contribuint a la creació del moviment antifeixista europeu". La lluita unitària destaca que ha obligat als partits polítics a "posicionar-se davant de PxC", així com també ha fet pressió als mitjans de comunicació per "parlar de PxC d'una determinada manera". De cara al futur afirma que "cal estar atentes a les noves formes que segurament tindrà el feixisme" i avisa que "poden ser formes molt diverses" com ara l'adopció d'unes "idees progressistes". És per això que adeverteix que el repte a partir d'ara serà "identificar els feixistes de manera clara". Destaca, però, la importància que té la disminució de regidors de PxC ja que "perden un altaveu molt potent i una font de legitimació del seu discurs". Conclou advertint del perill que suposaria el "relaxament de la lluita antifeixista".

Bernat Sorinas, membre de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca i el Capitalisme(PAHC) creu que Manresa "ha estat conscient del perill que representava una força feixista com PxC". Pel que fa les claus per entendre el descens de la formació apunta com a element principal "l'autoorganització popular" que ha aconseguit "treure la careta" a PxC, també destaca el "discurs limitat i ridícul de PxC". Segons Sorinas el paper de la PAHC ha estat molt important perquè ha plantat cara "als barris on PxC tenia més força". Fa referència a la pedagogia que s’ha fet, i que ha permès que "la gent entengués que el problema no és la migració" sinó que el problema real "és el sistema que porta a la misèria milers de famílies".
Pel que fa al futur de la lluita contra el racisme afirma que "les ordenances de civisme de CiU són racisme" i apunta també a l'existència dels CIE's que tot i ser de l'Estat Espanyol cal que "el govern de CiU prengui partit per tancar-los" ja que aquests centres són "la màxima expressió de racisme". Sobre PxC afirma que "no podem abaixar la guàrdia ni un segon, cal seguir atentes a qualsevol brot feixista que pugui néixer a la ciutat" i aposta per la "pedagogia i l'acció directa" per tal d'afrontar-lo.

Maite Uró, membre de Tots fem Bages apunta a la "denúncia i l'activisme" com els dos elements claus per entendre la caiguda. Dóna molt pes a la feina de redefinició del concepte ser "de casa" que han fet Tots fem Bages, UCFR i la PAHC; aquesta feina ha permès crear segons Uró un "nou imaginari antiracista".
Tots fem Bages manifesta, ha intentat posar la immigració i la gestió de la diversitat en "l'agenda pública" i a la vegada "aclarir dubtes, desmentir rumors i proposar opcions i alternatives". Destaca també la presència de l'entitat en l'acció per impedir el recapte d'aliments a la Font dels Capellans, la realització d'un mural al mercat de Puigmercadal o la Sonda de paper.
Pel que fa al futur apunta que el racisme no ha desaparegut de les institucions, ja que hi ha "lleis, reglaments i accions que tenen un aire racista". Observa la importància de denunciar el racisme i de "fer-ho tots junts, amb tantes persones i col·lectius com sigui possible perquè quan ens hem unit hem fet grans coses" i posa com a exemple l'acció per impedir la recollida d'aliments racista que considera va ser "un èxit col·lectiu".

Etiquetes: notícia