Portal de comunicació del Bages, Berguedà i Solsonès
  • APUNT
  • SECCIONS
  • Lluites i drets
  • “No és només la lluita de la marea blava. És, també, la lluita del poble, és la lluita de la classe obrera”

“No és només la lluita de la marea blava. És, també, la lluita del poble, és la lluita de la classe obrera”

Entrevista a Jose Guillermo Llerena Rueda, vaguista d’una mobilització històrica contra Telefònica-Movistar

Jose Guillermo Llerena Rueda durant l'entrevista a l'Ateneu la Sèquia / Jordi Bordes
Jose Guillermo Llerena Rueda durant l'entrevista a l'Ateneu la Sèquia / Jordi Bordes

JORDI BORDES i MERITXELL BRUN 25/06/2015

És un dels milers de vaguistes que des del 7 d’abril va decidir plantar-se per dir no a un “treball esclau”. Ell treballava per a ITETE, una de les empreses col·laboradores de Telefònica, però va ser acomiadat durant la vaga. “Sé com atacar l’empresa i l’empresa sap que no em quedaré curt”, ens ha explicat Llerena abans de començar l’entrevista. I és que no és la primera vegada que ITETE decideix acomiadar-lo de forma improcedent a causa de la seva activitat sindical. 

Segons Llerena, aquesta vaga no s’acabarà fins que Telefònica accepti les condicions que les vaguistes han posat sobre la taula. “No demanem riqueses, però tampoc volem misèries”, ressalta el vaguista. Defineix la vaga com la “lluita de la classe obrera” i afirma que els seus pilars són “el suport social”. És per això que els vaguistes demanen que la gent difongui la mobilització per trencar amb el silenci mediàtic, que col·laborin econòmicament a la caixa de resistència o materialment amb la donació d’aliments, o que participin en les marxes i convocatòries. Per Llerena el més important és aconseguir que la gent aprengui a “dir no a aquest sistema” i “perdi la por”.

A Madrid el 28 de març va començar la vaga indefinida. Era el 7 d’abril quan es va estendre a la resta de l’Estat. Què us va fer decidir sumar-vos a la convocatòria de vaga?

La motivació va ser veure que 438 tècnics a Madrid estaven en vaga, una vaga indefinida. Amb la certesa que no els podíem deixar sols perquè reclamaven el mateix que nosaltres, vam votar i decidir, per majoria, que secundaríem la vaga. Aleshores ho vam comunicar als nostres delegats sindicals d’AST, Cobas i CGT, i a altres sindicats o col·lectius que ens donen suport, sobretot amb els materials, samarretes, adhesius… Ens han donat suport perquè la reivindicació és comuna, és contra el treball precari que exerceix Telefònica a través del barem que cada vegada disminueix més. Hem arribat al punt de treballar com esclaus… i, per això, calia dir prou. 

Quina és la situació de les treballadores subcontractades i autònomes que treballen per a Telefònica-Movistar?

El treball d’un subcontractat o d’un autònom és d’esclau, ja que has de treballar 7 dies a la setmana fent de 10 a 14 hores diàries sense sumar el temps dels desplaçaments. Per treballar hem de fer servir el nostre vehicle, comprar l’escala i l’equip de seguretat a l’empresa, pagar l’assegurança i la ITV del cotxe, i pagar la cotització a la seguretat social. Què posa l’empresa? Només el lloc on has d’anar treballar? A més, si et poses malalt, l’empresa t’acomiada. I com s’entén que, en el cas dels autònoms, l’empresa t’acomiadi si, se suposa, que tu ets l’empresari? El personal subcontractat i autònom és el mateix personal que l’empresa tenia treballant com a personal fix, i que va ser acomiadat per baixa producció. I quina casualitat… t’acomiaden i uns dies més tard et tornen a trucar perquè et facis autònom i continuïs treballant per la mateixa empresa. És així com et conviden a què amb els diners de l’acomiadament et facis autònom. Aquests autònoms són falsos autònoms, són els nous esclaus del segle XXI. És l’esclavitud globalitzada que les grans empreses estan fent a escala mundial. Malauradament, a causa de la separació, de fronteres i idiomes, molta gent no se n’adona. Ara mateix al Perú i Argentina els treballadors de Telefònica també estan en vaga, allà cremen cotxes i centrals. Aquí si féssim això, seríem considerats terroristes. Busquen un boc expiatori, una manera de dir que les persones que lluitem som agressives, terroristes… I això és el que li han fet a l’Alfon i el que facilitarà la Llei Mordassa. Fan servir la por per mantenir-nos callades… hem tornat a la dictadura. 

Com valoreu aquests 74 dies de vaga?

Aquest temps de vaga tots érem inexperts i innocents, però teníem una cosa en comú: el coratge, la unió. Una unió que va sorgir de gent que no ens coneixíem, ja que treballem en diferents empreses. Recordo el dia que vam anar al Parlament i va caure un xàfec... Però no ens va aturar. No ens vam amagar sota un arbre, vam aguantar i després vam fer una manifestació fins a plaça Catalunya. Hem demostrat el coratge que tenen els lluitadors. Per això dic que d’aquesta vaga n’hem extret la unió, la força i la camaraderia. Hem extret la força que tenim tots guardada però que l’animem a sortir quan es necessita. I ara tots som camarades, ara tots som un, som la marea blava. Ja no som treballadors de diferents empreses, ara som germans que trobem a faltar estar junts. Aquesta vaga ha aconseguit unificar les nostres forces, que siguem un de sol. I ara també mantenim comunicació amb Bizkaia, Madrid… i tots els altres.

Després que Movistar acceptés negociar amb el comitè de vaga, s’ha aconseguit alguna millora?

Lamentablement no s’ha aconseguit  cap millora, ja que la mesa de negociacions ha estat entre les contractes, Telefònica, CCOO i UGT. Durant les reunions que hem mantingut amb Telefònica, la multinacional sempre ens ha retret que ja havia firmat un acord amb CCOO i UGT. Aquest ha estat el principal entrebanc que ens hem trobat quan ens hem reunit amb Telefònica. Però CCOO i UGT no representen la classe treballadora. Aquests sindicats mai ens han preguntat els motius de la vaga ni les nostres condicions per aturar-la definitivament. Ni tan sols van informar els afiliats que són delegats sindicals del pacte que van signar amb Telefònica. Han deixat clar que no representen a ningú.

Ara bé, sí que hem guanyat coses. Hem guanyat el respecte de la gent, el respecte de les empreses on treballem, el respecte de Telefònica, ja que es creien intocables. Hem fet sagnar un Déu. Hem fet que s’assentin a negociar dues vegades amb nosaltres encara que no hàgim aconseguit firmar cap paper. Ens hem fet escoltar i ells saben que nosaltres podem. Per això sempre diem “Si se puede”. És l’hora que totes les marees uneixin forces per reclamar uns drets que els grans estan trepitjant i lluitar, així, per la dignitat de la classe treballadora.

Després de tot aquest temps podries explicar els motius de l’aturada de la vaga i el canvi de cicle?

No hem parat totalment la vaga perquè els caps de setmana ens continuarem reunint, continuarem sortint i la gent ens veurà. El que s’ha signat, suposadament, és una jornada laboral de dilluns a divendres i 8 hores diàries, enlloc que la jornada estigui marcada per la producció. Si això es compleix, tindrem temps per trobar-nos dissabte i diumenge, per anar aquí i allà. Perquè la vaga no s’acabarà fins que Telefònica accepti totes les nostres condicions. Ara, però, han acceptat les condicions que van firmar amb CCOO i UGT. De moment hem decidit tornar a treballar durant dos mesos i si durant aquest temps no hi ha cap canvi, es reiniciarà la vaga. Però durant aquests dos mesos cal treballar per enfortir els pilars. S’ha de tenir clar que hem de guanyar i, per això, hem de continuar buscant el suport social. De fet, si no hagués sigut per tot el suport que hem rebut, aquesta vaga no hauria durat ni una setmana. Per tots els col·lectius que ens han donat suport, per tota la gent que creu en nosaltres… per tots ells ara no podem abaixar el cap, hem de continuar endavant per guanyar aquesta lluita. Una lluita no és només la lluita de la marea blava. És també la lluita del poble, és la lluita de la classe obrera, és la lluita de tots i totes.

Com s’encara una futura vaga a la tardor d’enguany?

Estem anant als diversos col·lectius per explicar que la vaga no s’ha acabat. Es tracta d’enfortit els pilars, com he dit abans. I els pilars no els forma només la marea blava, els pilars som tots i totes. Hem de continuar amb la difusió i trencar el silenci mediàtic que tenen les grans empreses, com Telefònica, i que fan que la gent romangui callada i sense conèixer el que està passant. És necessari explicar que existeix aquest treball precari i que si no l’abolim ara, demà serà tan dur que serà impossible guanyar. És per això que anem a tot arreu on ens ho demanen… Per conversar, per motivar a la gent a no tenir por. Sé que aquesta sala [referint-se a la sala principal de l’Ateneu Popular la Sèquia] quedaria petita si tots animéssim a venir a la resta de la gent. I no seria una tasca fàcil perquè ens tenen idiotitzats amb programes com Sálvame o amb un simple partit de futbol. Això és el que fa callar la gent i els hi impedeix veure la realitat que estem vivint: el que li passa a la persona que està a l’atur, la que no pot pagar la hipoteca o que no pot, ni tan sols, pagar el menjar dels seus fills… Això no es pot permetre. Què hem de fer? Seguim callant o animem la gent a unir-se per ser més fortes? Hem de preparar uns bons pilars per la segona etapa d’aquesta lluita i això serà possible si conscienciem a la gent i aconseguim que aprenguin a dir no a aquest sistema. I per atacar aquest sistema cal que utilitzem el cap, ja que hi ha mil maneres de fer-ho i no ens podem conformar només amb una.

Etiquetes: entrevista