Portal de comunicació del Bages, Berguedà i Solsonès
  • APUNT
  • SECCIONS
  • Lluites i drets
  • Els joves de l'Estrep fan sentir les seves demandes: amb veu, drets i somnis

Els joves de l'Estrep fan sentir les seves demandes: amb veu, drets i somnis

La concentració antiracista va ser amenitzada amb actuacions musicals, parlaments i mostres de cultura popular

Concentració de suport a l'Estrep durant l'actuació de Mc Monako / Meritxell Brun
Concentració de suport a l'Estrep durant l'actuació de Mc Monako / Meritxell Brun

MERITXELL BRUN 13/10/2015

Un acte fet des de “la ràbia” que produeix el racisme, però també amb “l'alegria” d'aquelles que s'organitzen i el combaten. Un acte per “la igualtat i la solidaritat” i de rebuig “a qualsevol forma d'expressió racista o feixista”. És així com Roser Nin, membre de la campanya “No Alimentis el Racisme”, va presentar i definir la concentració de suport a l'Estrep que es va organitzar ahir a la plaça Major de Manresa. La mobilització va ser amenitzada amb actuacions musicals, parlaments i mostres de cultura popular. 

L'acte va començar amb InCordis, el cor que acostuma a posar veu i ritme a les mobilitzacions dels moviments socials de Manresa. 'La mala reputación', 'Txoria txori' i 'Grândola, Vila Morena', van ser els tres temes cantats a capella per aquesta coral de protesta i reivindicativa vinculada a l'Ateneu Popular la Sèquia. 

Tot seguit, en Marc, un jove de 14 anys que viu a l'Estrep, va pujar a l'escenari per llegir una carta que ell mateix havia preparat. En Marc va subratllar la tasca que fan els i les educadores del centre i l'equip tècnic: “estic al centre per problemes personals i aquests problemes es van resolent gràcies a l'equip tècnic i educatiu”. “Els educadors -va continuar- estan les vint-i-quatre hores amb nosaltres, ens acompanyen de sortida i fan que la sortida sigui agradable. Fan els deures amb nosaltres, ens escolten quan necessitem que algú ho faci”. El jove també va destacar que la seva vida quotidiana “és molt semblant a la de qualsevol altre jove” i va acabar la seva intervenció amb unes emotives paraules: “a mi m'agradaria que la gent, pel fet de viure en un centre, no em mires amb males cares, ni parlessin de mi a l'esquena. Jo no sóc invisible, sóc un nen ple de somnis que complir”. 

L'Alba Ruiz, saxofonista de Terrassa i filla d'un educador de l'Estrep, va ser la següent en pujar a l'entarimat. Ruiz va interpretar dues peces, però abans va explicar que actuava per mostrar el rebuig a “qualsevol forma de racisme” i va advertir que “els centres de menors no es toquen”. 

El solo de saxofon va donar pas al parlament d'Unitat contra el Feixisme i el Racisme (UCFR) d'Osona. Steve Cedar, membre d'UCFR Vic, va explicar la lluita que ha dut a terme aquesta plataforma unitària contra el racisme institucional del consistori vigatà. “A Vic ja només queda un feixista a l'Ajuntament, i abans n'eren cinc”, va expressar amb to alegre. També va recordar, però, que el racisme no ha desaparegut: “en els nostres carrers, en els nostres barris... hi ha racisme i no podem negar-ho”. El racisme, va afegir, es basa en la “separació, la divisió i l'odi” i, en el cas de l'Estrep, “ha arribat a la violència directa”. Cedar va definir el grup de veïns que va promoure l'atac racista contra el centre de menors com a “persones de dretes, persones antihumanes” que volen fer creure que l'enemic és l'Estrep. L'activista antiracista va remarcar que les persones que ho van promoure “és gent mobilitzada d'ultradreta”. L'extrema dreta, va afirmar, “és la gent que mata, la gent que tortura, la gent que avui ha intentat marxar pel centre de Barcelona, la gent que vol destrossar i dividir”. Per tal de combatre aquesta ideologia, Cedar va manifestar que la solució és teixir una solidaritat que permeti desafiar aquestes idees i que en doni d'alternatives: “tenim propostes per lluitar contra aquestes idees de divisió i d'odi”, va assegurar. “Cal arribar a la gent que dubta, a la gent que no ho entén, a la gent que està frustrada i que converteix en cap de turc una persona que no pot defensar-se”, va concretar l'activista. També va voler deixar clar que “els racistes són la minoria i no representen a ningú” i que el 12 d'octubre “seguim lluitant contra les idees heretades de la conquesta, del genocidi... Les mateixes idees que diuen que hi ha gent inferior i superior”. Les antifeixistes i les antiracistes, va concloure, “tenim la responsabilitat de mobilitzar-nos i dir que no passaran. Mai més, ni aquí, ni enlloc. Feixisme mai més”. 

La Llama, col·lectiu de rap del barri del Raval de Barcelona, va continuar amb l'acte tot oferint, a un públic expectant, les seves lletres de rap polític. Abans de començar l'actuació, els joves van llegir un escrit antiracista en el qual es criticava, amb contundència, la situació que viuen les persones migrades: “Indignats amb un món on buscar-se la vida és un delicte, on creuar les fronteres et converteix en il·legal. Només trobes tortures, entre quatre parets d'acer, insults, discriminació. Et priven de la llibertat i, fins i tot, t'arravaten la vida. Ells veuen el que ens separa, però hi ha tantes coses que uneixen! Ens ataquen armats de prejudicis, por i racisme. Nosaltres ens defensem amb valors i amb l'esperança que un dia trobarem la igualtat en drets i dignitat”. Després d'aquestes paraules, van cantar quatre temes en els quals protestaven contra les actuacions policials, la desigualtat social, els centres d'internament d'estrangers i la llei mordassa. Les cançons de rap van continuar de la mà de Mc Monako, en aquesta ocasió cantades en àrab. Va ser en aquest moment quan els joves de l'Estrep es van situar al lateral esquerre de l'escenari per seguir de ben aprop el concert. 

Geberiy Dembaga Susoko, un jove de la Garrotxa que havia viscut a l'Estrep, també va fer una intervenció de suport al centre. El jove va afirmar que durant la seva estada al centre “el van tractar molt bé” i va lamentar haver viscut, també, la discriminació pel fet de viure en un centre. “Hi va haver moltes dificultats. En una escola no ens volien acceptar perquè deien que 'no érem el tipus de gent que buscaven'”, va explicar. Geberiy va dir que és “molt lamentable” que la gent tingui prejudicis cap als nois de centre perquè aquests prejudicis “no són la realitat”. 

Durant la concentració també es va escoltar un parlament de la plataforma Tanquem els CIE's. Maria Canut, membre d'aquesta organització, va expressar que els Centres d'Internament d'Estrangers (CIE's) són “una de les barbàries que es cometen en aquest Estat” en l'àmbit d'estrangeria. L'Estat espanyol, va lamentar, “accepta” el racisme, “el regula i el permet en lleis”. Canut va especificar que l'Estat “permet i promou” la reclusió de persones migrants en CIE's -on es vulneren els seus drets-, les deportacions i les batudes policials racistes. L'activista va manifestar que l'única manera de posar fi a aquesta “barbàrie” és “trobant-nos a les places, sortint al carrer, és veient-nos, és donant suport mutu a la gent que lluita”. En aquest sentit, Canut també va remarcar la importància de treballar per “desfer-nos de la motxilla racista” que portem a l'esquena: “ens han ensenyat que l'altre, l'estranger, el de fora… És diferent. Potser és pervers, potser és malvat. Tenim una càrrega cultural molt bèstia”.

Abans de donar pas a les bastoneres, Manrússia Van del Pal, la veïna de Sant Salvador de Guardiola Mila López va llegir un parlament per mostrar la solidaritat del veïnat amb els joves de l'Estrep. “La gent de Sant Salvador no ens sentim identificades amb el missatge que s'ha transmès aquestes últimes setmanes per part de quatre intolerants”, va manifestar López. “Aquesta no és la veu del meu poble ni la nostra manera de fer”, va continuar explicant. La veïna de Sant Salvador va afirmar que “l'impacte de les guerres i del capitalisme més ferotge” impedeix que els infants puguin viure una “vida feliç al costat de les persones que més estimen” i provoca que “es trobin sols i desemparats”. “Però al meu poble -va subratllar- uns quants nens tenen un lloc on sentir-se acollits”, en referència a l'Estrep. López va expressar que el veïnat vol que aquests joves se sentin estimats i acceptats al seu poble, a Sant Salvador de Guardiola.  

Després de la mostra de cultura popular que van oferir les bastoneres, en Jordi -un jove que viu a l'Estrep- va posar punt final a les intervencions. En Jordi va explicar que les persones que treballen al centre han vetllat sempre per ell i li han proporcionat “una serie de valors clau en aquesta vida”. L'Estrep li ha ensenyat a viure amb gent de cultures i parles diferents i, aquest fet assegura el jove, l'ha “influenciat en l'actitud i la maduresa”. “I per això dic que el racisme no té sentit. Diguem-ne que en sóc testimoni”, va concloure.

Etiquetes: Sant Salvador de Guardiola, antifeixisme, antiracisme, manresa, notícia