Portal de comunicació del Bages, Berguedà i Solsonès
  • APUNT
  • SECCIONS
  • Lluites i drets
  • El director de l'Escola Llissach de Santpedor és membre del moviment ultracatòlic Comunión y Liberación

El director de l'Escola Llissach de Santpedor és membre del moviment ultracatòlic Comunión y Liberación

Entre els membres de Comunión y Liberación hi trobem el polèmic bisbe de Granada Francisco Javier Martínez o la periodista de la cadena COPE Cristina López Schlichting

JORDI BORDES  16/10/2015

L'escola Llissach de Santpedor, centre concertat per la Generalitat de Catalunya, va esdevenir un focus d'atenció quan el curs passat 7 famílies van treure de l'escola, a mig curs, els seus fills i filles per discrepàncies amb la direcció i la línia educativa de l'escola.

El que ha passat més desapercebut és que el director de l'escola, Ferran Riera, és membre de la Fundació Educativa La Trama i del moviment ultracatòlic Comunión y Liberación (CyL). Ferran Riera ha participat com a ponent en diverses xerrades organitzades per aquest moviment religiós arreu de l'Estat espanyol. Va ser, per exemple, el moderador del debat Tiempo de educar en el marc de les jornades EncuentroMadrid organitzades per CyL. En aquestes jornades hi van participar noms tant destacats com el que va ser papable després de la mort de Joan Pau II, el cardenal i bisbe italià Angelo Scola, el director editorial de la cadena COPE José Luis Restán o el director adjunt del diari El Mundo Pedro García Cuartango. En una altra ocasió Riera va ser ponent en la xerrada La conversión al cristianismo durante los primeros siglos organitzada per CyL.

Riera va substituir en el càrrec de director de l’escola al santpedorenc Jordi Bosch i germà de l'expresident de Societat Civil Catalana Ramón Bosch. Jordi Bosch és, des de fa pocs mesos, membre del moviment CyL, i afirma a la revista Huellas, que es defineix com la "Revista internacional de Comunión y Liberación" que "la trobada amb el moviment m'ha desvelat la veritat de la meva fe. Ja res és com abans".

La reconfiguració pedagògica de l'escola va començar quan el Bisbat de Vic va decidir, l'any 2011, atorgar la direcció pedagògica de les dues escoles diocesanes, l'Escola Llissach de Santpedor i l'Escola la Gleva de Sant Hipòlit de Voltregà a la Fundació Educativa Trama. Aquesta Fundació de la qual es troben poques referències, afirmava en la seva desapareguda web, que naixia de la iniciativa d'un conjunt de famílies preocupades per la crisi educativa a Catalunya. Tot i la naturalesa catòlica de la Fundació, en la seva definició evita fer qualsevol tipus de referència a la religió. És destacable que segons el portal tribuna.cat, l'any 2011, en el Consell Social de la Fundació Educativa La Trama s'hi trobava el llavors director general d'Intereconomia de Catalunya, Francisco Pou.

En el número de març de 2015 de la revista Huellas, hi ha un article on es parla de l'actual director de l'Escola Llissach, Ferran Riera. Explica que vàries famílies, entre elles la de Riera, "es van traslladar Sant Hipòlit de Voltregà després de deixar-ho tot per tal de treballar en unes escoles". Riera i la seva dona Teresa, van marxar de Barcelona fa cinc anys, deixant enrere "casa, feina i parents" amb l'objectiu de "respondre a la invitació del bisbe de Vic que demanava professors per treballar a les dos escoles de la diòcesis" les quals estaven en una situació de "capa caiguda". L'arribada d'aquestes famílies es presenta com un intent de reevangelització d'un territori on "el cristianisme ha desaparegut. O gairebé". Actualment un total de tretze famílies s'han sumat a la de Riera i formen "una comunitat de Comunión y Liberación a la Catalunya rural". La fervent religiositat de Riera queda demostrada quan després que la seva filla li preguntés per què havien anat a viure a Sant Hipòlit de Voltregà, aquest va respondre: "no hi ha res més gran per la nostra vida que construir l'Església".

Ferran Riera també ha col·laborat amb el Sindicat de Pares, una organització presidida per l'empresari de la moda Juan Gratacós que en el seu compte de twitter es mostra simpatitzant del moviment que defensa el finançament amb diners públics de les escoles que segreguen els alumnes per sexe o de les associacions "pro-vida".

El moviment Comunión y Liberación

El moviment CyL va ser fundat per l'italià Luigi Giussani l'any 1954 i és proper a altres moviments catòlics com l'Opus Dei, Legionarios de Cristo o Camino Neocatecomunal. En una entrevista Giussani declarava que la seva intenció era "mostrar als nois el caràcter raonable de l'adhesió a la fe" i la "necessitat de tornar als aspectes elementals del cristianisme". Entre els objectius del moviment també s'hi troben "la lluita contra un ambient cultural i escolar que tendeix a marginar el fet cristià com a hipòtesis de la lectura de la realitat". En aquest sentit CyL ha centrat gran part del seu treball en la influència en el món de l'educació, arribant a col·locar com a Conseller d'Educació de Navarra a un membre del moviment, José Iribas.

Tot i que CyL té molts menys adeptes a l'Estat espanyol que altres moviments ultracatòlics com l'Opus Dei o Legionarios de Cristo, a escala mundial, CyL té igual o més poder que aquests altres moviments. Diverses fonts apunten que la seva influència entre la cúria vaticana és molt important. Una mostra d'això és que el que va ser papable, l'italià Angelo Scola, està adscrit al moviment. Més enllà de les estructures internes de l'Església, el poder de CyL es mostra també en la Trobada de Rímini, a la que hi han assistit personatges com Tony Blair o l'expresident italià, Giorgio Napolitano. El bisbe de Nova York, John O'Connor va arribar a afirmar que "Comunión y Liberación ha arribat a ser un dels moviments més eficaços de l'Església".

Entre els membres més destacats de CyL a l'Estat espanyol hi trobem el bisbe de Granada Francisco Javier Martínez. Aquest bisbe ha destacat per les múltiples polèmiques que ha generat. Seves són declaracions sobre l'avortament: "Matar a un nen indefens, i que ho faci la seva pròpia mare, dóna als homes la llicència absoluta, sense límits, d'abusar del cos de la dona, perquè la tragèdia se l'empassa ella". Una altra gran polèmica es va generar quan el bisbat de Granada, sota la direcció de Martínez, va editar el llibre Cásate y sé sumisa.
També és membre de CyL la popular periodista Cristina López Schlichting. La periodista dirigeix actualment el programa Fin de semana a la cadena COPE, és col·laboradora de El Cascabel a 13TV i és articulista del diari La Razón. Schlichting tampoc esta exempta de polèmiques, l'any 2007 al seu programa de tardes a la cadena COPE, va dedicar una part del programa a parlar de l'homosexualitat i com persones que es declaraven gays i lesbianes havien aconseguit "sortir" d'ella, superant els seus problemes, per experimentar amb l'heterosexualitat. Aquest fet li va suposar dures crítiques per part del moviment LGTBI.

Etiquetes: reportatge