Portal de comunicació del Bages, Berguedà i Solsonès

Manresa diu ‘no’ al TTIP, al TISA i al CETA

La moció presentada conjuntament pels grups municipals de la CUP, DM i ERC va rebre el suport de CIU. El PSC es va abstenir i C’s va votar-hi en contra

Els tractats s'han identificat com el
Els tractats s'han identificat com el "cavall de Troia" de les multinacionals / Jorge Lizana, Fotomovimiento

MERITXELL BRUN 26/10/2015

Ja fa temps que es parla del Tractat Transatlàntic de Comerç i Inversions (TTIP per les seves sigles en anglès), un tractat de lliure comerç que s’està negociant entre els Estats Units i la Unió Europea. Més desapercebut ha passat el tractat germà del TTIP, negociat entre Canadà i la Unió Europea des del 2009. Les negociacions van concloure a l’agost del 2014 i s’estima que podria ser ratificat el 2016. Es tracta de l’Acord Integral Econòmic i Comercial (CETA per les seves sigles en anglès), un tractat que els sectors crítics han definit com “el cavall de Troia del TTIP”. El contingut del CETA, filtrat per la cadena de televisió pública alemanya ARD, és molt similar al del TTIP i també se’n podrien beneficiar les empreses estatunidenques establint una sucursal en territori canadenc gràcies a l’existència del NAFTA, el tractat de lliure comerç i inversions entre els Estats Units, Canadà i Mèxic. 

 
Segons les filtracions de Wikileaks, el tractat més "antidemocràtic i "neoliberal" és el TISA

Però segons les filtracions de Wikileaks, un tractat més “antidemocràtic” i “neoliberal” que pretén liberalitzar els serveis, també els públics, s’està negociant des del 2013 entre mig centenar de potències mundials, inclosa la Unió Europea. És l’Acord per a la Comercialització de Serveis (TISA per les seves sigles en anglès), el tractat més vilment silenciat i que, paradoxalment, ha quedat en un segon pla respecte el TTIP. Aquesta situació també es va viure durant la discussió de la moció que la CUP, Democràcia Municipal (DM) i ERC van presentar al ple del passat dijous per declarar Manresa com a ciutat oposada al TTIP, al TISA i al CETA. Més enllà de referències genèriques als tres acords, en cap moment, ni defensors ni detractors de la moció van fer referència explícita al TISA i al CETA: la majoria de les crítiques i lloances se les va endur el TTIP. 

La moció es va aprovar amb el suport de CiU, la CUP, DM i ERC, l’abstenció del PSC i els vots en contra de Ciutadans (C’s). El secretisme de les negociacions i la pèrdua de sobirania dels pobles van ser els aspectes més criticats durant les intervencions. 

El secretisme de les negociacions

Àlex Guillamón, membre de la campanya “Catalunya No al TTIP”, va denunciar “l’opacitat” i “el secretisme” que envolten les negociacions del TISA i el TTIP. La falta de transparència i l’ocultació d’informació resulta encara més preocupant en el cas del TISA, ja que, segons la informació reblada per Wikileaks, es pretén que els acords segueixin classificats durant els cincs anys posteriors a la seva entrada en vigor. Paradoxalment, la mateixa font assenyala que els mateixos que volen mantenir en secret aquests acords exigeixen transparència a les autoritats estatals per tal que presentin i obrin a discussió les regulacions i normatives que vulguin aplicar amb l’objectiu que les grans corporacions tinguin temps per modificar-les o, fins i tot, per impedir l’aplicació d’aquestes mesures. 

Els grups municipals d’ERC i CiU van reclamar més transparència en les negociacions del TTIP i ERC i DM van subratllar que la seva aprovació s’hauria de sotmetre a referèndum. Fins i tot C’s, l’única formació que va emetre un vot desfavorable, va reconèixer que “el TTIP s’està negociant d’una manera poc democràtica” i que “no hi ha prou debat”. En més d’una ocasió, però, el fins ara president del grup municipal de Ciutadans a Manresa, Antonio Espinosa, va preguntar-se “com ens podem oposar a una cosa que no coneixem?”, en referència al tractat de lliure comerç entre la UE i els EUA. Espinosa va ressaltar que el partit que ell representa no s’oposarà a aquest tractat “quan encara s’estan fent negociacions” i, per això, esperaran “a veure com queda plasmat aquest acord” per decidir el seu posicionament. 

 
El 92% de les reunions prèvies a les negocacions del TTIP van tenir lloc entre la Comissió Europea i les grans empreses

Amb aquest discurs, el grup de C’s semblava obviar que el CETA -conegut com el tractat germà del TTIP-  ja s’ha acabat de negociar i que les seves clàusules es poden consultar íntegrament gràcies a la filtració d’ARD. Però també eludia les filtracions que hi ha hagut respecte el TTIP i el TISA -a través de Wikileaks o Filatrala.org- que permeten observar quins interessos defensaran aquests tractats. I és que segons l’Observatori Corporatiu Europeu (OCE), el 92% de les trobades promogudes per Brussel·les, abans de començar les negociacions oficials del TTIP, van tenir lloc entre la Comissió Europea i les grans empreses. El mateix Observatori va assegurar que les multinacionals relacionades amb l’agricultura i l’alimentació, com Nestlé o Coca Cola, són les que han exercit més influència sobre els representants de les negociacions. Des d’un inici, doncs, els representants de la societat civil van quedar en un segon pla, acudint tan sols a 26 reunions de les 560 que es van celebrar prèviament. 

L’ISDS: blindar el poder de les multinacionals en detriment a la sobirania dels pobles

La influència i el poder de les multinacionals en aquests tractats de lliure comerç (TTIP, TISA I CETA) també es veu blindada per la clàusula que incorporen de protecció a les inversions coneguda com l’ISDS (Inversor-State Dispute Settlement). Es tracta d’establir una estructura judicial aliena al poder jurídic dels Estats en la qual només les multinacionals podran denunciar els Estats en els quals inverteixen si consideren que els canvis normatius o legislatius introduïts pels governs perjudiquen els seus beneficis econòmics. L’Estat, però, no pot recórrer la sentència perquè les decisions dels òrgans d’arbitratge són fermes i, per tant, no admeten el recurs d’apel·lació. 

Aquest Mecanisme de Resolució de Disputes entre Inversors i Estats no és cap novetat i ja existeix en tots els tractats bilaterals d’inversió i en la majoria de tractats de lliure comerç. En virtut d’aquesta clàusula s’han tramitat més de 600 denúncies contra els Estats amb costos milionaris per l’erari públic. Per citar alguns exemples, Egipte va ser denunciat per l’empresa Veolia el 2013 “per sentir-se perjudicada” a causa de l’augment de 5 euros del salari mínim interprofessional i Eslovàquia va haver de pagar 29,5 milions d’euros -l’equivalent a la partida sanitària destinada a Sanitat- a l’asseguradora holandesa Achema per revertir el procés de privatització del sistema sanitari. 

 
Segons un informe de l'OCE, la majoria dels àrbitres acostumen a defensar els drets dels inversors privats

Un informe de l’OCE assegura que la indústria de l’arbitratge internacional d’inversions està dominada per un nombre reduït de firmes d’advocats amb seu a Europa i als Estats Units, les quals aconsegueixen “beneficis astronòmics”. L’estudi denuncia que aquestes firmes  busquen constantment oportunitats per demandar els Estats i  animen els governs a firmar tractats d’inversió que maximitzen les possibilitats d’interposar demandes. La majoria dels àrbitres, explica l’informe, acostumen a defensar els drets dels inversors privats i poden actuar, indistintament, com a consellers de les multinacionals o com a jutges i, fins i tot, poden comparèixer com a testimoni en els casos d’arbitratge. 

L’ISDS va ser objecte de crítica i debat durant la discussió de la moció i la majoria de grups van mostrar la seva disconformitat respecte a aquest mecanisme de resolució de disputes. El republicà Pol Huguet va afirmar que aquests tribunals d’arbitratge “restaran encara més sobirania als Estats” i Dídac Escolà, de DM, va afegir que acords com el TISA, el TTIP i el CETA escenifiquen “el poder de les empreses i les corporacions per sobre de les persones”. Gemma Tomàs, de la CUP, va explicar que la formació rupturista no pot posicionar-se a favor del TTIP perquè “pretén desmantellar tota la capacitat dels pobles d’exercir la seva sobirania econòmica” i qui ho permet, va continuar, “són els Estats Units i la Unió Europea”. Va ser en aquest moment quan Tomàs va qüestionar obertament la UE i va vincular la lluita contra el TTIP amb la lluita contra la UE.

La regidora convergent Àuria Caus no es va remetre l’ISDS però sí que va advertir que, en el cas del TTIP, “hi ha elements inacceptables que caldria limitar o eliminar”. Per la seva banda, el regidor de C’s, Antonio Espinosa, es va limitar a apuntar que defensen l’existència de “tribunals de justícia que determinin qui té la raó en cas de conflicte” entre l’empresa i l’Estat. 

El Consell de Cooperació Reguladora del TTIP: un òrgan amb capacitat legislativa
 
El Consell de Cooperació Reguladora "donarà accés directe als lobbies empresarials per influir i modificar en el seu benefici la nostra legislació"

La ingerència de les multinacionals en les legislacions estatals, autonòmiques i municipals és un fet en el TTIP. Així ho demostra un document filtrat i publicat per l’OCE segons el qual les iniciatives legislatives podran vetar-se si són contràries als interessos de les grans empreses. Aquesta clàusula està relacionada amb l’harmonització de les regulacions i les legislacions de la Unió Europea i els Estats Units, que implicarà una rebaixa dels estàndards europeus en matèria de medi ambient, drets laborals, etc. És l’anomenada cooperació reguladora que donarà lloc a la creació del Consell de Cooperació Reguladora, un organisme permanent que supervisarà les normes comunitàries relatives a les matèries que s’incloguin en el TTIP i on hi participaran les multinacionals i els lobbies. 

La moció presentada a Manresa també recull aquesta problemàtica i subratlla que l’establiment d’aquest Consell “donarà accés directe als lobbies empresarials per influir i modificar en el seu benefici la nostra legislació, fins i tot abans que s’engeguin”. “Les lleis del comerç passaran per sobre de qualsevol altra consideració social” i “se suprimirà la llibertat dels poders locals per subministrar els serveis”, conclouen. La moció afirma, en aquest sentit, que el TTIP permetrà aprofundir en “l’ofensiva del govern estatal de desmantellament dels municipis”, en referència a la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració (coneguda popularment com la Llei Montoro) que pretén restringir l’autonomia local, suprimir competències i serveis públics locals i privatitzar tots els serveis municipals. És per això que Guillamón, durant la presentació de la proposició, va defensar el municipalisme com un espai polític on es “puguin continuar prenent decisions rellevants”. “No volem que els ajuntaments perdin instruments polítics, jurídics i econòmics”, va afegir. 

La clàusula trinquet del TISA i el CETA: la impossibilitat de revertir externalitzacions i privatitzacions 

El TISA i el CETA pretenen fomentar i blindar les privatitzacions a través de la clàusula trinquet (Ratchet clause), també anomenada efecte cremallera. La inclusió d’aquest mecanisme implica la impossibilitat de revocar la desregulació, externalització o privatització d’un servei públic, ja que s’entén que l’eliminació d’un obstacle al comerç no pot tornar a ser introduït. 

En virtut d’aquesta clàusula, les multinacionals podran denunciar davant els tribunals d’arbitratge (ISDS) els governs municipals, autonòmics o estatals que preguin la decisió de recuperar la gestió pública d’un servei prèviament privatitzat. I, en aquest sentit, les empreses podrien reclamar una compensació econòmica esgrimint que el canvi legislatiu els ha provocat pèrdues econòmiques. 

Etiquetes: CETA, TISA, TTIP, reportatge, notícia