Portal de comunicació del Bages, Berguedà i Solsonès

Els judicis populars una resposta social a la impunitat

El Tribuna Permanent dels Pobles, el Tribunal Russell, el judici popular contra la violència urbanística o el judici a La Caixa són alguns dels exemples de judicis populars que trobem

Judici popular contra la violència urbanística a Manresa l'any 2008
Judici popular contra la violència urbanística a Manresa l'any 2008

JORDI BORDES 6/11/2015

Dissabte 7 de novembre a dos quarts de sis de la tarda es farà a l'espai Plana de l'Om de Manresa el judici popular a l'empresa israeliana ICL-Iberpotash.
Després de dècades de denúncies de diferents individus i col·lectius contra l'empresa, ha arribat un punt on vista la lentitud de la justícia institucional i que alhora, l'empresa esquivava les sentències contràries i no acabava posant solucions reals i efectives al problema, els col·lectius Prou Sal i BDS Bages han decidit simular un judici. Els dos col·lectius van afirmar en la roda de premsa realitzada el passat dimarts, que encara que el judici sigui totalment simbòlic, volen que sigui una peça més en la "denúncia social" dels efectes i conseqüències de l'activitat de l'empresa.

L'organització de judicis populars no és comuna en el dia a dia dels moviments socials, però a continuació veurem com existeixen algunes experiències d'aquest tipus d'acte tan a la mateixa ciutat de Manresa com en altres indrets del món.
Els judicis populars han estat una eina utilitzada per denunciar la impunitat davant la justícia de què gaudeixen o han gaudit moltes empreses o Estats. La infinitat de mecanismes legals que les empreses i els Estats utilitzen per no aplicar sentències contràries o la manca de capacitat, o voluntat, de la justícia institucional per fer complir estrictament aquestes sentències, han portat a què organitzacions socials de tot tipus escenifiquessin la seva protesta contra aquesta impunitat amb l'organització de judicis simbòlics.

El judici popular contra la violència urbanística

Amb el títol Judici Popular contra la Violència Urbanística. Entre totes farem decantar la balança el dissabte 19 d'abril de 2008 es va celebrar a Manresa un judici popular amb l'objectiu genèric, segons les organitzadores, "d'asseure al banc de les acusades a diverses representants de la trama que fomenta la violència urbanística". El judici es va celebrar en el context del procés de desallotjament de Can Cristu un edifici okupat a la Carretera Santpedor de Manresa. A través del cas concret de l'okupació d'aquesta casa volien "anar analitzant pinzellades de la problemàtica de l’urbanisme i centrant-nos en l’accés a l’habitatge"

Les organitzadores van justificar l'organització d'un acte amb aquest format innovador perquè la política institucional "és incapaç de fer front a aquesta problemàtica perquè se n'alimenta econòmicament" i alhora les solucions necessàries haurien de ser tan profundes que "haurien de passar per una transformació social incompatible amb els interessos de l'actual classe política". Es mostraven crítics també amb la "justícia institucional" a la qual acusaven de fer prevaldre sempre "la defensa de la propietat privada" i de ser "incapaç de protegir els interessos col·lectius i socials".

Els objectius més específics del judici eren "replantejar el model de l'habitatge i el model de societat" o "assenyalar els diferents agents que provoquen les injustícies". A la vegada l'acte havia de servir perquè les víctimes de la violència urbanística es trobessin per "trobar vies col·lectives de solució del conflicte". L'esmena a la totalitat a la justícia institucional anava implícita en tota l'organització de l'esdeveniment i per això buscaven aquest nou format on "s'encaixen l'anàlisi i la contextualització social, els paràmetres ètics i la participació col·lectiva".

Conscients del caràcter simbòlic del judici les organitzadores parlaven que no era un judici "per tancar un conflicte, sinó per obrir-lo". Bàsicament buscaven fer una denúncia social que servís per "despertar consciències i canalitzar la misèria i ràbia acumulada" les quals portarien a "enfortir una base des d'on enfocar la lluita".

En el judici es van jutjar empresaris, polítics, cossos policials o mitjans de comunicació. Per fer-ho es va comptar amb la presència de fiscalia i de diversos testimonis. Podeu trobar una crònica del judici al número 37 del Pèsol Negre.

Judici contra La Caixa

L'any 2012 en el context del primer aniversari del 15-M centenars de manifestants es van concentrar davant les torres de la Caixa, a l'avinguda Diagonal de Barcelona, per tal de realitzar-hi un "judici popular simbòlic" a aquesta entitat bancària.

Batejades pel moviment del 15-M com a 'torres Mordor', els dos edificis de la Caixa van ser l'escenari d'un judici popular als seus dirigents. Pel tribunal hi van passar diversos testimonis, representants de plataformes com la dels afectats per les accions preferents, els afectats per la hipoteca, Repsol Mata, Aigua és vida, Roba neta, Banca armada i l'Auditoria del deute. Tots ells van exposar les responsabilitats que consideren que té la Caixa en la crisi. Finalment, van condemnar simbòlicament  Isidre Fainé i els seus dirigents per estafa i vulneració de drets humans. Podeu veure un vídeo d'aquest judici popular en el següent enllaç.

Tribunal Permanent dels Pobles

El Tribunal Permanent dels Pobles(TTP) es defineix com un "tribunal ètic internacional de caràcter no governamental" que té la funció "d'examinar les violacions contra els drets fonamentals dels pobles" per a després "denunciar davant l'opinió pública internacional als autors d'aquestes violacions". El TTP està format per persones de "reconeguda autoritat moral" en diferents països, disciplines i àmbits ideològics.

El seu objectiu fonamental és promoure el respecte universal i efectiu dels drets fonamentals de pobles, minories i individus. Per fer-ho busca construir una legislació que protegeixi aquests drets. El TPP es concentra en "violacions flagrants i sistemàtiques" per part "d'Estats, altres autoritats o grups i organitzacions privades". Afirmen que durant la història hi han molts exemples en què l'Estat i el Dret han estat "al servei d'interessos sectorials o convertits en instruments d'opressió". La falta de confiança en l'Estat i el Dret va potar Lelio Basso a fundar el TPP. Un dels seus referents és el Tribunal Russel que descriurem a continuació.

Algunes de les lluites dels pobles que el TTP ha recolzat han estat contra la negació del dret a l'autodeterminació, contra les invasions estrangeres, les noves dictadures, l'esclavitud econòmica o la destrucció del medi ambient. Concretament ha dedicat, entre d'altres, sessions a les polítiques del Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial(Berlín 1988; Madrid 1994); a la conquesta d'Amèrica Llatina i els orígens del dret internacional(Veneceia 1992); al desastre de Bophal i la irresponsabilitat de les empreses(Bophal 1991; Londres 1994); a les empreses multinacionals i les indústries tèxtils, del vestit i de la indumentària esportiva i el seu impacte sobre els drets laborals i el medi ambient(Brusel·les 1998); a les males pràctiques de les empreses multinacional(Warwick 2001); o a les polítiques neoliberals europees a Amèrica Llatina(Viena 2006; Lima 2008)

Tribunal de Russel

Com hem vist el Tribunal Permanent dels Pobles s'inspira en una altra experiència de judici popular, el Tribunal Russell. El primer Tribunal Russell es va celebrar el 1967 per investigar els crims de guerra comesos al Vietnam i jutjar-los segons el dret internacional. Va ser impulsat per Bertarnd Russell, premi Nobel de Literatura el 1950, i presidit per Jean-Paul Sartre. El Tribunal va comptar amb la participació de destacats intel·lectuals de l’època, com ara Lelio Basso, Julio Cortázar, Lázaro Cárdenas i Simone de Beauvoir. Tot i que, com la resta de judicis popular no va tenir validesa jurídica, la seva voluntat era "transformar consciències envers les injustícies i la impunitat de les violacions del dret internacional".

Actualment després de gairebé 50 anys, la Fundació Bertrant Russel patrocina l'establiment d'un Tribunal Russell sobre Palestina(TRP) per "jutjar les violacions del dret internacional de les que és víctima la població palestina". El tribunal pretén "mobilitzar l'opinió pública internacional" per tal que les Nacions Unides i els seus Estats adoptin les mesures necessàries per "acabar amb la impunitat de l'Estat d'Israel". Més enllà de la responsabilitat d'Israel, el seu objectiu és demostrar la complicitat de "tercers Estats i organitzacions internacionals", que mitjançant "la passivitat o suport actiu", permeten a Israel seguir "violant els drets del poble palestí"-

El Tribunal Russell està constituït per "personalitats reconegudes de molt diversos països", Israel inclòs, i la seva legitimitat no prové de cap govern o partit polític, sinó "del prestigi, la carrera i el compromís respecte als drets fonamentals dels membres que l’integren".
El Comitè de suport internacional compta ja amb més de 100 personalitats de tots els àmbits, com l'ex-secretari general de l'ONU Boutros Boutros-Ghali  l'expresident del Tribunal Internacional de Justícia Mohamemed Bedjaoui, l'activista Noam Chomsky o el cineasta Ken Loach. També havia format part d'aquest comitè el ja difunt premi Nobel de literatura, José Saramago.

Etiquetes: reportatge