Portal de comunicació del Bages, Berguedà i Solsonès

Bateria d'acusacions contra ICL-Iberpotash durant el judici popular

El jurat emetrà el seu veredicte el dia 19 de novembre

JORDI BORDES 9/11/2015

Dissabte pocs minuts després de dos quarts de sis de la tarda, amb unes 150 assistents i una sala pràcticament plena, començava el judici popular a ICL-Iberpotash organitzat per Prou Sal i BDS Bages.
El judici havia generat una forta expectació, l'empresa que tot i ser citada en qualitat d'acusada no va assistir-hi, el mateix dia va emetre un comunicat on afirmava que emprendria accions legals contra aquells que "difamin la companyia i posin en risc la seva activitat i el lloc de treball de milers de famílies del Bages". En una implícita referència al judici popular apuntava a què durant la setmana s'havien realitzat una "allau de manifestacions falses i difamacions que pretenen fer creure que l'activitat d'Iberpotash és un agent contaminador del Llobregat".

El membre de Prou Sal, Jep Ribera va donar el tret de sortida al judici amb una breu introducció on va parlar del Tribunal de Russell, que va jutjar als Estats Units pels crims de guerra comesos durant la guerra del Vietnam, com un dels antecedents que va inspirar als col·lectius Prou Sal i BDS Bages a escollir el format de judici popular per a aquest acte de denúncia. Amb el judici a ICL-Iberpotash va afirmar que pretenen marcar "una postura conjunta" contra Iberpotash. Per últim va presentar a Ramón Gabarrós, l'encarregat de conduir l'acte.

Gabarrós va explicar qui era l'empresa jutjada i quines acusacions se li fan. Va fer també una breu referència històrica per comentar que durant la II República els problemes de salinitat de l'activitat minera estaven "en vies de solució" però que durant els 40 anys de franquisme aquest treball va quedar "abandonat". Va fer un breu repàs a la intensa política de patrocinis de l'empresa a la comarca i a la situació judicial de les diferents denúncies en curs que hi ha contra ella. Va esmentar que l'objectiu del judici era donar "una visió de conjunt objectiva i documentada" per tal de "senyalar-ne clarament els responsables". Per últim va presentar el jurat format pel periodista i exdiputat de la Candidatura d'Unitat Popular David Fernàndez, el delegat de la Unió de Pagesos al Bages Joan Tatgé, el membre de la Confederació General de Treballadors Moisès Rial, el representant de l'Escola Tècnica Superior d'Aquitectura del Vallès César Jiménez i per últim la membre de la Comunitat Palestina a Catalunya Laila Serra.

Un vídeo introductori va donar algunes informacions d'ICL-Iberpotash, com ara que l'empresa va adquirir els drets d'explotació de les mines l'any 1998, després que l'Institut Nacional d'Indústria en fes una reestructuració "amb l'acomiadament de treballadors i una forta inversió en infraestructura". Alhora va explicar que és "la segona empresa d'extracció de potassa més important d'Europa i la sisena del món". Tot seguit va informar que ICL forma part d'un dels holdings empresarials més importants d'Israel controlat per la multimilionària família Ofer. Arreu del món ICL té uns "12500 treballadors" i l'any 2012 va obtenir uns "1000 milions d'euros en beneficis". Pel que fa als beneficis obtinguts per l'explotació minera al Bages es va informar que "han passat de 7 milions d'euros l'any 2007 a un total de 75 milions l'any 2012".

En el primer bloc del judici, dedicat a la contaminació ambiental que provoca ICL-Iberpotash, diversos testimonis van exposar els seus arguments des de diferents àmbits. En primer lloc el geòleg Daniel Barbé va explicar amb diferents proves in situ com la sal dels runams salins es filtra cap als rius i aqüífers. A continuació el propietari d'una explotació agrícola propera al runam salí en Josep del Mas Llussà, va explicar com els runams salins han salinitzat els pous d'aigua i la riera que passa per la seva explotació agrícola, i com això ha provocat que el paisatge que envolta la riera hagi canviat de fisonomia a causa de la mort d'arbres afectats per la salinitat. Tot seguit va ser el torn del guia d'espais naturals Esteve Padullés, que va afirmar que rieres i fonts com la "riera de Soldevila, la font del Pitoi, la font de la Medalla, la font del Pastor o la font del Molinot" han estat afectades per la salinitat. A la vegada ha explicat el procés de substitució de plantes tradicionals de la zona per plantes que es troben a primera línia de mar. El doctor en dret de 92 anys Sebastià Estradé, que ha estat el primer denunciant que ha aconseguit una sentència contrària als interessos de la multinacional. Estradé va explicar la situació de la demanda que va interposar a la Generalitat per posar una fiança "ridícula" per la restauració del runam salí, la fiança fixada va ser de menys de 7 milions d'euros i Estradé va afirmar que "amb menys de 71 milions d'euros és impossible restaurar el runam". Per altra banda va acusar a la Generalitat, ICL-Iberpotash i l'Ajuntament de Sallent de ser "còmplices del mateix", ja que durant el procés s'han recolzat entre ells. Per últim va intervenir la portaveu per la Xarxa per la Nova Cultura de l'Aigua Annelies Broeckman, que va qualificar la despesa pública causada per la contaminació com a "incommensurable". Va detallar que les inversions efectuades han estat de 300 milions d'euros per part de l'Agència Catalana de l'Aigua només per abastir d'aigua l'àrea metropolitana de Barcelona, de 100 milions d'euros pel barri de l'Estació de Sallent i de 99 milions d'euros per la segona fase del col·lector de salmorres, al que va qualificar només com un "pal·liatiu" i no com una "solució". Alhora va expressar que cada dia tota la població està pagant en les seves factures de l'aigua les conseqüències de la contaminació. El motiu és que la despesa energètica per dessalinitzar l'aigua del Llobregat en les plantes de tractament és 30 vegades superior del de plantes en altres conques. Per últim va advertir que el cost d'aquesta despesa augmentarà en els pròxims anys.

En el segon bloc d'acusacions, va arribar al torn de les denúncies per la complicitat d'ICL-Iberpotash en l'ocupació militar a Palestina. El primer testimoni va ser el de l'activista palestí Baha Hilo, que va explicar que significa viure en el dia a dia d'un palestí viure sota el control militar de l'exèrcit i l'Estat d'Israel. Alhora va relacionar directament una de les unitats militars que ICL apadrina amb una operació durant la guerra a Gaza que va causar la mort d'entre 130 i 200 persones. Seguidament va ser el torn del professor de dret internacional públic David Bondia, que va afirmar que ICL s'aprofita de la vulneració sistemàtica que l'Estat d'Israel fa de la legislació internacional amb la seva ocupació a Palestina. El següent torn va ser per la professora de l'UPC i membre de BDS Catalunya Laia Haurie la qual va remarcar la importància de secundar la campanya de boicot a Israel com la millor forma d'avançar cap a la fi de l'ocupació militar a Palestina. En últim lloc, i en aquest cas per videoconferència, el periodista jueu-israelià antisionista Sergio Yahni, que va destacar que en cap cas es pot qualificar la campanya BDS com a antisemita, ja que va afirmar que "som molts els jueus d'arreu del món que li donem suport".

Un cop acabats els dos blocs, el jurat va llegir una nota en què van afirmar "haver pres bona nota" de les exposicions dels testimonis sobre els "impactes ecològics, socials i econòmics provocats per la salinització del Bages i del riu Llobregat" i de la "complicitat, manteniment i reproducció de l'injust règim d'apartheid, de l'ocupació militar a què l'Estat d'Israel sotmet la població palestina". Van anunciar que el veredicte es faria públic el 19 de novembre i que aquest es remetrà als Ajuntaments implicats, Consell Comarcal, Diputació de Barcelona, Govern de la Generalitat, Govern de l'Estat Espanyol, ambaixada d'Israel, Unió Europea, ICL- Iberpotash.

Els col·lectius organitzadors van afirmar també que el judici popular es podrà veure complet en vídeo d'aquí a pocs dies.

Etiquetes: notícia