Portal de comunicació del Bages, Berguedà i Solsonès
  • APUNT
  • SECCIONS
  • Lluites i drets
  • “La transfòbia mata”: concentració a Manresa per la mort de l’Alan

“La transfòbia mata”: concentració a Manresa per la mort de l’Alan

Entre els anys 2002 i 2014 les denúncies per LGTBIfòbia han experimentat un increment mitjà interanual del 5,2%

Concentració en record a l'Alan i contra la transfòbia a la plaça Sant Domènec de Manresa / Meritxell Brun
Concentració en record a l'Alan i contra la transfòbia a la plaça Sant Domènec de Manresa / Meritxell Brun

MERITXELL BRUN 31/12/2015

Aquest dimarts, a les set del vespre, una setantena de persones es van aplegar a la plaça Sant Domènec de Manresa per mostrar la seva repulsa a la mort de l’Alan, un jove transsexual de 17 anys que va llevar-se la vida el passat divendres a causa de l’assetjament transfòbic que rebia de l’entorn escolar. Després de llegir el manifest a la plaça, les manifestants van dirigir-se a la cruïlla entre la Muralla del Carme i la carretera de Vic per fer un minut de silenci. 

“La mort de l’Alan no és una mort aïllada”, van expressar els col·lectius organitzadors -Acció Lila, Arran Manresa i l’Associació LGTB de Manresa-. Rere aquest “assassinat social”, van explicar, “s’alça una estructura social formada per unes institucions que vulneren i qüestionen els drets i llibertats” de les persones trans i que els neguen “allò que desitgen i senten ser”. Els tres col·lectius van lamentar que aquesta situació de discriminació “legitima i permet l’exercici de la violència en totes les seves formes” i, a la vegada,  van subratllar “la falta de compromís de les institucions envers aquesta problemàtica”. És per això que, en declaracions a l’Apunt, Acció Lila i Arran han volgut remarcar la “inoperància institucional” i la necessitat d’intervenir, des de tots els àmbits, per prevenir les agressions que pateix el col·lectiu LGTBI.

Minut de silenci a la cruïlla entre la Muralla del Carme i la carretera de Vic / Meritxell Brun
Minut de silenci a la cruïlla entre la Muralla del Carme i la carretera de Vic / Meritxell Brun

El Síndic de Greuges ha obert una actuació d’ofici per conèixer quines mesures va prendre la Generalitat amb anterioritat al suïcidi de l’Alan. En el marc d’aquesta investigació, el Síndic ha sol·licitat informació als departaments d’Ensenyament, Benestar Social i Família i al de Salut, per esclarir quines mesures es van prendre quan van tenir coneixement de l’assetjament transfòbic que patia el menor en l’àmbit escolar. Amb anterioritat, el Síndic ja va estudiar la situació dels menors LGTBI a les escoles i instituts de Catalunya. Arran d’aquest estudi, el Síndic va recomanar la implementació de mecanismes protocol·litzats de detecció i seguiment, l’establiment de programes de formació per assetjament homofòbic i transfòbic adreçats al professorat, i la creació de programes d’intervenció i de sensibilització envers la problemàtica que pateix l’alumnat LGTBI. 

L’homofòbia, la lesbofòbia i la transfòbia, necessàries per mantenir el sexisme

Gerard Coll-Planas, Gemma Bustamante i Miquel Missé expliquen, en la seva recerca Transitant per les fronteres de gènere, que el gènere es pot definir com un “mecanisme cultural que distingeix les persones entre homes i dones, i els assigna funcions diferents i posicions de poder desiguals en les relacions socials”. “El gènere es recolza en els caràcters sexuals de femelles i mascles”, puntualitzen. En aquest sentit, afegeixen que el gènere ha de mantenir, de forma estricta, les fronteres entre allò considerat masculí i femení. La complementarietat que s’estableix entre dones i homes (l’anomenada ‘heterosexualitat obligatòria’) i la correspondència entre sexe i gènere fa que Coll-Planas, Bustamante i Missé assegurin que “l’homofòbia i la transfòbia són també obligatòries en la mesura que juguen un paper necessari en el manteniment del sexisme”. 

Segons un informe de la 'National Transgender Discrimination Survey '(2012), el 63% de les persones trans ha patit discriminacions greus. I el 23% ha estat víctima, d'almenys, tres tipus greus de discriminació

La transgressió d’aquesta norma comporta l’exposició de la persona a l’opressió transfòbica, que adopta la forma d’agressions i discriminacions. Algunes visibles i d’altres invisibles o menystingudes i, fins i tot, legalitzades, com la patologització de la transsexualitat. Així ho demostra l’informe de la National Transgender Discrimination Survey dels Estats Units (2012). Segons aquest estudi, el 63% de les persones trans que van participar en la recerca han patit greus actes de discriminació, que han tingut un fort impacte en la seva qualitat de vida. En aquest sentit, les participants van explicar que, a causa de la seva identitat de gènere, havien estat acomiadades, assetjades a l’escola per part de l’alumnat i/o el professorat, agredides físicament i sexualment, allunyades dels seus fills o filles, discriminades a l’hora d’accedir als serveis mèdics o empresonades, entre d'altres. Així mateix, gairebé una quarta part -el 23%- havia estat víctima d’almenys tres tipus greus de discriminació dels citats abans. 

Les denúncies per LGTBIfòbia a Catalunya 

L’informe de l’Observatori contra l’Homofòbia (OCH) constata que entre els anys 2002 i 2014 les denúncies per LGTBIfòbia han experimentat un increment mitjà interanual del 5,2%. Gairebé 400 denúncies van ser registrades per aquest organisme el darrer any. Les agressions, especialment en forma d’insults o agressions físiques, van tornar a encapçalar la classificació referent al tipus de violència exercida cap a aquests col·lectius. A certa distància, les segueixen les discriminacions i violències exercides a través d’Internet i els mitjans de comunicació, i les procedents de l’àmbit institucional, educatiu i laboral. L’OCH recorda que, en els tres últims casos, es tracta d’àmbits “en els quals els poders públics tenen molta capacitat d’obrar” i, per tant, les dades evidencien la necessitat d’intervenir-hi amb celeritat.

Classificació per categories discriminatòries / OCH, 2014, p. 11
Classificació per categories discriminatòries / OCH, 2014, p. 11

Per col·lectius, les discriminacions cap als gais representen el 55% del total. A gran distància, segueixen les lesbianes (12%), les persones trans (10%) i les bisexuals (2%). L’OCH explica que aquests resultats no han de significar, necessàriament, que el col·lectiu gai sigui el qui pateix més discriminació. L’Observatori precisa que podria deduir-se que els gais són els que més denuncien, mentre que en el cas de les lesbianes i les persones trans, afirma l’informe, “existeix ocultació”. Durant els últims 14 mesos, però, l’OCH ha registrat, a Barcelona, un increment del 5% de les agressions a lesbianes. Un fet que atribueix a una “major visibilitat del col·lectiu”. 

Una altra dada rellevant que es desprèn de l’informe és que els homes –i els nens en el cas de l’assetjament escolar- són el principal grup agressor. “Són responsables exclusius de gairebé la meitat dels casos i intervenen en la majoria d’ells si es té en compte la resta d’opcions en les quals també estan presents”, explica el document. En aquest sentit, subratlla que darrere els casos de LGTBIfòbia protagonitzats per ens públics i privats (30,5%), “els homes estan presents en major mesura que les dones”. 

Classificació per agressor / OCH, 2014, p. 14
Classificació per agressor / OCH, 2014, p. 14

Els intents de suïcidi en el col·lectiu trans 

 
El risc de suïcidi no es pot deslligar de les experiències de discriminació, rebuig, victimització i violència que pateix el col·lectiu

Segons un estudi estatunidenc de la Fundació Americana per la Prevenció del Suïcidi i de l’Institut Williams (2014), la prevalença dels intents de suïcidi de la comunitat trans supera, amb escreix, el 4,6% associat a la població americana que no forma part del col·lectiu LGTBI. Les persones trans presenten una prevalença del 41%, una xifra que també se situa entre 10 i  20 punts per sobre de la mitjana reportada amb el col·lectiu de lesbianes, gais i bisexuals. El mateix informe assenyala que la intersecció d’altres variables com l’edat, l’ètnia o la classe social incrementa, de forma significativa, els intents de suïcidi. Així, les taxes més altes se situen entre les persones més joves (45%), les persones d’origen o ètnies diferents de la majoritària (54-56%) i les persones que tenen uns ingressos familiars anuals inferiors als 10.000 dòlars (54%). L’estudi també destaca que, al llarg de la seva vida, les persones transsexuals o transgènere seropositives presenten una major taxa d’intents de suïcidi (51%), així com les  trans amb diversitat funcional (55-65%). 

El risc de suïcidi no es pot deslligar de les experiències de discriminació, rebuig, victimització i violència que pateix el col·lectiu. I és que segons s’observa en els resultats obtinguts de la recerca, les persones trans que han patit la violència transbòfoba en l’àmbit familiar, escolar, laboral o sanitari, entre d’altres, presenten uns índexs d’intent de suïcidi més elevats. En termes numèrics, el risc més elevat de suïcidi està relacionat amb la violència física i sexual que pateix el col·lectiu trans en l’àmbit escolar (63-78%) i laboral (64-65%), o bé quan aquest tipus de violència és exercida per agents policials (60-70%). Tanmateix, el 60% de les persones trans que havien intentat suïcidar-se, havien patit discriminació a l’hora d’accedir a l’assistència sanitària; el 69% havia perdut el seu habitatge; el 57% havien estat rebutjades per les seves famílies; entre el 50 i el 59% havien estat discriminades o assetjades al seu lloc de treball; i, per últim, l’informe destaca que entre el 50 i el 54% havia patit assetjament o intimidacions a l’escola. 

Etiquetes: AccióLila, Alan, transsexualitat, Arran, manresa, notícia