Portal de comunicació del Bages, Berguedà i Solsonès

Vaga estudiantil contra l’elitització de la universitat pública

L’Assemblea d’Estudiants de Manresa es suma a la jornada de vaga convocada pel SEPC. L’aturada de les classes tindrà lloc dijous 3 de març per mostrar el rebuig al pla Europa 2020 i al 3+2

Estudiants tallant la via dels FGC a l'alçada de la UAB, on la vaga es va iniciar el passat dilluns / Carles Palacio, NACIÓDIGITAL
Estudiants tallant la via dels FGC a l'alçada de la UAB, on la vaga es va iniciar el passat dimarts 1 de febrer / Carles Palacio, NACIÓDIGITAL

MERITXELL BRUN 02/03/2016

El moviment estudiantil torna a mobilitzar-se arreu dels Països Catalans per revertir la progressiva elitització a què està sent sotmesa la universitat pública. Al Bages, l’Assemblea d’Estudiants de Manresa de secundària s’ha afegit a la convocatòria de vaga del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) que tindrà lloc demà, 3 de març. L’Assemblea d’Estudiants també ha convocat una  manifestació a les 11 del matí a la plaça Crist Rei de Manresa.  

Aquest cop la protesta posa l’accent en el Reial Decret aprovat el febrer del 2015 pel Partit Popular, que pretén implementar el sistema 3+2. Aquest nou sistema suposarà la reducció dels graus a tres anys i l’ampliació dels màsters a dos anys. Segons el Reial Decret que regula la reforma, en els plans d’estudi de les titulacions de grau prevaldrà “la formació bàsica i generalista i no l’especialització de l’estudiant”; mentre que en el cas dels màsters, els continguts s’orientaran cap a “l’especialització”. Tot plegat es vol dur a terme sense incrementar la despesa pública: “les mesures incloses en aquesta norma no podran suposar l’increment de dotacions ni de retribucions ni d’altres despeses de personal”, expressa el mateix Reial Decret. És per això que el SEPC ha advertit que aquest model “suposa un encariment del preu dels estudis superiors”, ja que serà “imprescindible estudiar un màster, el preu dels quals oscil·la entre els 3.000 i els 23.000 euros”. L’increment del cost dels estudis té un clar beneficiari: els bancs, que podran oferir més préstecs destinats a l’alumnat universitari. D’altra banda, el SEPC també ha denunciat que el 3+2 comporta “la destrucció i precarització de llocs de treball” i la “supressió dels graus que no siguis productius i competitius dins la seva lògica capitalista”.

El 3+2 forma part de l’Estratègia Universitat 2015 (EU2015), la reforma universitària engegada el 2009 pel govern espanyol i que s’emmarca dins el pla Europa 2020 (2010-2020). L’EU2015 (2010-2015) ha suposat la continuació de l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES), conegut popularment com el Pla Bolonya. L’executiu encapçalat per Mariano Rajoy va presentar aquesta reforma com una “estratègia de modernització de les universitats” basada en “l’excel·lència i la internacionalització del sistema universitari” per tal d’adaptar-lo a l’EEES. Però el moviment estudiantil va manifestar la seva oposició, ja que a més del sistema 3+2, l’EU2015 també implica la promoció del finançament privat a les universitats públiques a través de les càtedres patrocinades i l’externalització del govern de la universitat amb l’enfortiment dels consells socials. Els consells socials, que són definits com un òrgan de participació de la societat en la universitat, acostumen a ser presidits per personalitats del món empresarial i polític com Salvador Alemany (UB), expresident d’Abertis; Gabriel Masfurroll Lacambra (UAB), expresident d’USP Hospitals; Carlos Mayor Oreja (UCM), exconseller d’Educació de la comunitat de Madrid pel PP; o el mateix president de Telefònica, César Alierta (UNED).

Menys inversió pública: més taxes i menys beques

Entre els anys 2011 i 2015, les universitats públiques de l’Estat espanyol han perdut més de 77.000 alumnes, l’equivalent al 5,8%. Aquesta tendència a la baixa no es pot deslligar de la retallada pressupostària que ha patit la universitat pública. Tan sols en quatre anys (2011-2014), les universitats públiques de l’Estat han patit una retallada de 1.500 milions d’euros, xifra que equival al 24% del seu pressupost. Paral·lelament, a Catalunya les taxes universitàries s’han apujat fins al 65% a partir de l’aprovació del Reial Decret Llei 14/2012. Segons l’Observatori del Sistema Universitari, el 2008 l’alumnat cobria un 21,6% del cost de la docència i el 2012 en va passar a assumir el 41,6%. 

El mateix Observatori constata que la implementació del Pla Bolonya i les successives modificacions del sistema de preus han tingut un enorme impacte en l’encariment dels estudis universitaris a Catalunya. Entre els cursos 2007-2008 i 2013/2014, les titulacions s’han encarit entre un 69% i un 291% en termes reals. Però hi ha un altre factor que cal tenir en compte per analitzar les barreres presents en l’accés a la universitat i en la continuació dels estudis. Es tracta de l’enduriment dels requisits per obtenir una beca i la caiguda del seu import. Segons dades de CCOO, la quantia de les beques ha disminuït en més de 600 euros de mitjana. 

Etiquetes: SEPC, Universitat, Europa 2020, EU2015, 3+2, manresa, notícia