Portal de comunicació del Bages, Berguedà i Solsonès

Relats d’una violència quotidiana

Sis casos reals de violència masclista explicats per cinc dones joves

Gulabi Gang, moviment de dones de l'Índia que utilitza l'autodefensa per fer front a la violència masclista / Sanjit Das
Gulabi Gang, moviment de dones de l'Índia que utilitza l'autodefensa per fer front a la violència masclista / Sanjit Das

MERITXELL BRUN 09/03/2016

Les vivències de les dones estan marcades per la violència quotidiana. No es tracta de fets aïllats: la violència contra les dones està profundament arrelada i estesa. Les dades han acaparat el relat mediàtic de la violència masclista, però rere aquestes xifres s’amaga la veu de les dones, que, amb força i determinació, planten cara a aquestes agressions.  

A l’espai públic

La Jana estava passejant pel carrer quan, de sobte, un home la va aturar. “Puc parlar amb tu?”, li va preguntar aquell home que mai abans havia vist. El desconegut, sense miraments, va prosseguir amb la seva inacabada frase: “T’he estat seguint i em sembles molt guapa. Podem parlar?”. La resposta de la Jana va ser breu i inequívoca: “No”. No és no, que s’acostuma a dir. La postura de la Jana és clara: “ningú té dret a donar-nos la seva opinió sobre el nostre aspecte físic si no li hem demanat. Però encara menys a seguir-nos pel carrer”.  

La Joana també ha viscut situacions similars i ens explica l’última experiència que ha tingut. Recorda que la vorera era ample, però ell va decidir “passar ben a prop, envaint el meu espai personal”. I, de cop: “Mmm... preciosa!”. En aquell precís instant, la Joana va apretar els punys, va aixecar la mirada i va contestar enfurismada: “t’he preguntat que opinis sobre el meu físic? Oi que no? Doncs no em diguis res!”.

A la feina

La Joana estava nerviosa, era la seva primera entrevista de feina. El seu pare, explica, li va donar alguns consells: “Has de donar bona imatge. Pentina’t bé i no et posis aquelles bambes! Maquilla’t una mica... I tampoc et posis aquells pantalons que són massa amples!”. La Joana es va sentir molesta, semblava que tot depengués del seu físic i no de les seves capacitats. Va arribar l’hora de l’entrevista i tot semblava indicar que el físic era el més important. Amb un somriure burleta, l’home que l’entrevistava li va dir: “Tens unes bones cames. Allà fa força calor i si et poses shorts millor. Ja saps, a la clientela això li agrada”. En aquell instant, la ràbia s’apoderava de la Joana. “Em va tractar com si fos un objecte al servei dels ulls del clients que serien els espectadors d’unes ‘bones cames’”, expressa amb enuig. Ella no va callar. Li va respondre que “aniria tal com més còmode es sentís” i li va recriminar que el seu comentari era “denigrant”.  

De festa

L’Arlet estava de festa amb les seves amigues, entre les quals hi havia la seva companya. En un moment de la nit, un noi es va acostar cap a l’Arlet i la seva companya, just quan s’estaven fent un petó. “Uf... como me pone!”, els va xiuxiuejar a cau d’orella. La seva companya el va fer fora a empentes, mentre l’Arlet l’increpava amb ràbia. “El noi va marxar remugant i amb el cap ben alt”, explica. L’Arlet va sentir que la seva intimitat era violada i pensa que si haguessin sigut dois nois els que s’haguessin fet un petó “ens hagués dit que fèiem fàstic o ens hagués apallissat”. 

Agressió sexual

Era una nit de festa major i la Marina havia sortit de festa amb la gent del cau. Quan tornaven cap a l’estació per agafar el tren, ella i un dels seus companys van decidir anar a la platja. Un cop a l’aigua, explica la Marina, “ens vam començar a enrotllar”. Però feia fred, així que van decidir estirar-se a la sorra. “Quan estava a sobre seu, em va agafar i em va fer baixar per fer-li una fel·lació. Però amb la sorra i tot a mi no em venia de gust i vaig parar”, afirma la Marina. Ell, però, no semblava disposat a acceptar-ho: “acaba el que has començat, no?”, li va dir. Ella li va contestar que no. Però això no va suposar cap impediment perquè ell li agafés el cap i l’obligués a continuar. En aquest moment, la Marina se sentia incapaç de reaccionar: “em vaig bloquejar. Era com si no assimilés el que estava passant. Tenia arcades”. El noi va continuar agafant el seu cap amb les mans fins que “es va córrer a la boca” de la Marina. Després d’això, la Marina ha intentat parlar amb ell per comentar el que va passar aquell dia, però ell s’hi nega.

Micromasclismes

La Gemma baixava cap a Barcelona amb cotxe acompanyada d’un amic. Una roda es va punxar i quan va arribar la grua, l’home que la conduïa es va dirigir a l’amic de la Gemma per preguntar-li què havia passat. Abans, però, aquest mateix home havia parlat per telèfon amb ella, que és qui conduïa el cotxe. Així que va ser ella qui va explicar-li què havia passat. Però l’home continuava dirigint-se al seu amic. Fins i tot, li va demanar si podia deixar la roda al maleter. En aquest moment, la Gemma li va etzibar: “el cotxe és meu i, sí, pots deixar la roda al maleter”. Després de canviar la roda, l’home va tornar a preguntar al seu amic com s’havia punxat la roda. Durant tot l’estona, la Gemma que es va sentir exclosa de la conversa: “en tot moment, mentre manteníem les típiques converses sobre cotxes ell mirava el meu amic, excloent-me totalment de la conversa”.

Etiquetes: agressions, violència masclista, 8 de març, feminisme, notícia