Portal de comunicació del Bages, Berguedà i Solsonès

[OPINIÓ] LA GUERRA SOCIAL NO S'HA ACABAT

Avui el Clemen Ramírez, sindicalista de Manresa, opina sobre la necessitat d'organitzar-se com a classe treballadora

 Il·lustració: Roser Vilaró
Il·lustració: Roser Vilaró

CLEMEN RAMÍREZ 30/04/2016

El primer de maig ha de ser un dia més de lluita. Com tots els dies en els quals se celebra alguna cosa d'aquesta entitat sembla que produeixi una doble sensació. La primera és una sensació que reafirma que sí, que efectivament hi ha d'haver algun dia on es commemori “l'orgull de ser de classe treballadora”. Però, per altra banda, deixa una sensació de tristesa, perquè seria molt millor que arribés el dia en què no fes falta commemorar-ho en aquests termes, perquè els temps en què estàvem dividits per classes van passar a ser un mal record.

Les coses no van bé. La sinistralitat laboral el 2015 va augmentar gairebé un 6% respecte de les xifres de l'any anterior; la bretxa salarial reflecteix la discriminació i la desigualtat al mercat laboral capitalista i, a la pràctica, principalment afecta les dones, que cobren gairebé un 20% menys respecte dels homes que fan les mateixes tasques; l'homofòbia i la transfòbia són una realitat a la feina i, en aquests casos, la violència arriba a ser tan extrema que una part de les persones lesbianes, gais i trans opten per l'autoexclusió de determinats llocs de treball i carreres per evitar danys en la seva integritat física i psíquica; els treballadors migrants, moltes vegades, han de dur a terme tasques en unes condicions que no hauria de fer cap treballador, retribuïdes molt per sota del que marquen els convenis col·lectius i en molt males condicions higièniques i de seguretat, ja que el sistema els deixa poques opcions i en moltes ocasions es juguen la seva integritat física per portar un sou a casa; també la infracotització s'ha generalitzat durant la crisi -per exemple: treballes deu hores i en cotitzes dues- i s'ha tornat una pràctica habitual en tots els sectors.

Hem de reivindicar que tant és si ets transsexual, lesbiana, dona, home, gai, negre o blanc perquè el capital és l'enemic. La seva educació, la seva política, la seva economia, la propietat privada i els seus valors en general. Ningú altre. I, és clar, també hem de reivindicar que l'únic camí és la lluita contra el capital i pel control dels mitjans de producció per part de les treballadores.

Encara hi ha esperança! Històricament s'ha demostrat que quan els treballadors s'uneixen no hi ha força capaç de parar-los, tot i que d'enganyar-los sí. Hem de deixar de creure en el sistema polític burgès, tot agafant la flama de la lluita de les persones que s'organitzaven en els ateneus culturals obrers o en les societats obreres, on sorgiren les primeres lluites laborals i on van prendre consciència de classe.

La lluita passa per l'organització dels treballadors. Ens hem d'autogestionar, hem de ser nosaltres mateixos els que decidim sobre els problemes que tenim, hem de ser solidaris i donar-nos suport els uns als altres i hem de ser capaços de fer una transformació radical de la societat, suprimint el treball assalariat amb una revolució social cercant un sistema socioeconòmic que faci de la llibertat i de la igualtat els seus valors fonamentals, acabant amb el capitalisme.

Albert Richard Parsons, un anarquista i activista sindical de Chicago, acusat falsament de llençar una bomba contra la policia, condemnat a la forca i assassinat per la violència estatal l'11 de novembre de 1887 va dir: "Jo com a treballador he exposat el que creia just clams de la classe obrera, he defensat el seu dret a la llibertat i a disposar del treball i dels fruits del treball. Jo crec que els representants dels milionaris [de Chicago] organitzats us reclama la nostra immediata extinció per mitjà d'una mort ignominiosa. I quina justícia és la vostra? Aquest procés s'ha iniciat i s'ha seguit contra nosaltres, inspirat pels capitalistes, pels quals creuen que el poble no té més que un dret i un deure, el de l'obediència. El capital és el sobrant acumulat del treball, és el producte del treball. La funció del capital es redueix actualment a apropiar-se i confiscar per al seu ús exclusiu i el seu benefici el sobrant del treball dels quals creen tota la riquesa. El sistema capitalista està emparat per la llei, i de fet la llei i el capital són una mateixa cosa. Creieu que la guerra social s'acabarà escanyant-nos bàrbarament? Ah no! Sobre el vostre veredicte quedarà el del poble americà i el del món sencer. Quedarà el veredicte popular per dir que la guerra social no ha acabat per tan poca cosa”.

Salut i fraternitat!!

Pau entre pobles guerra entre classes!!

Fins diumenge!!!!

 

Etiquetes: opinió