Portal de comunicació del Bages, Berguedà i Solsonès
  • APUNT
  • SECCIONS
  • Lluites i drets
  • "Volem trencar la distància i la jerarquització que existeix entre refugiades i migrants"

"Volem trencar la distància i la jerarquització que existeix entre refugiades i migrants"




JORDI BORDES 14/07/2016

El passat dissabte, més d'una setantena de persones es van congregar a la plaça Major de Manresa per escoltar diferents testimonis de refugiades i migrants, que des de Síria, Marroc o Palestina han hagut de desplaçar-se en busca d'una vida digna.

Entre les organitzadores de l'acte, van explicar, hi havia persones que feia poques setmanes que havien tornat de camps refugiats grecs, com ara el ja desaparegut d'Idomeni. En la introducció de l'acte les organitzadores van afirmar que amb l'acte perseguien "trencar la distància i la jerarquització que existeix entre refugiades i migrants", ja que no estan d'acord amb la distinció que es fa entre elles perquè entenen que totes són persones que busquen una vida millor. Alhora van criticar durament el que van anomenar com "Europa fortalesa", i van assegurar que aquest blindatge de les eres ha provocat que "les rutes de migració siguin molt més perilloses". Van voler ressaltar que les refugiades i migrants, contràriament al que expliquen els grans mitjans de comunicació, no són només de Síria sinó de molts països del món com ara Mali, la República Centreafricana, Iraq, Eritrea o Afganistan.

Donant pas a les ponents, en primer lloc va intervenir l'activista Miguel Gómez, que va fer una introducció per contextualitzar l'existència dels fluxos migratoris actuals. Una de les premisses que va voler recalcar és que cal ser conscient que les persones "migren des dels inicis de la història" i ho fan per motius molt diferents. Va parlar per exemple de la gran migració de persones que va generar la Guerra Civil espanyola, i va recordar les 2000 manresanes que van haver de migrar en aquell moment.
Un dels punts en què va posar més èmfasi va ser en l'explicació de com Occident havia utilitzat com a "eina" certs grups jihadistes durant les últimes dècades per afavorir els seus interessos "imperialistes" al món àrab. Segons Gómez, Occident ha actuat com a "instigador de la violència al món àrab i a Síria". En aquest sentit va afirmar que "nosaltres" com persones que viuen en un Estat que forma part de la UE i de l'OTAN tenim part de responsabilitat en aquest assumpte, i que som responsables de treballar perquè no es fomenti l'odi contra certes comunitats.

Tot seguit Nadia i Mohammed, dues palestines nascudes a Síria com a refugiades, i que actualment han migrat a Barcelona fugint del conflicte a Síria, van explicar quina és la situació de les refugiades a l'Estat espanyol. Per començar van deixar clar que "els mitjans de comunicació no volen explicar les causes reals de l'arribada de refugiades", ja que afirmen que no expliquen qui ha causat les guerres que provoquen les migracions". Per aquest motiu van voler remarcar la importància d'explicar les causes polítiques de les migracions.
Amb duresa, van afirmar veure "molta hipocresia" quan es parla dels "valors europeus". En relació a l'Estat espanyol, han constatat una "constant vulneració dels drets de les refugiades" que expliquen que provoca que les refugiades "no vulguin venir a aquest país". Van fer una denúncia explícita també, de la dificultat per aconseguir visats per arribar a Europa que tenen les persones de classe baixa en contraposició a les facilitats que tenen les persones de classe alta. Per últim van informar de les diferents mobilitzacions que s'estan fent a Barcelona en suport a les refugiades i migrants, posant el focus en les experiències d'autoorganització com ara l'okupació i posterior desallotjament de la llotja de Barcelona.

Seguidament va ser el torn d'en Jacubi, un activista de la PAHC que fa 16 anys va arribar a Catalunya provinent del Marroc. En la seva intervenció va relatar quines són les dificultats d'una persona migrant a l'arribar a l'Estat espanyol, com ara la dificultat per aconseguir els papers o la situació de desempara amb que es troben durant els primers moments. Segons en Jacubi "moltes migrants veuen Europa com un paradís" abans d'arribar.

Les últimes intervencions van ser de la Natali i la Martina, dos activistes de l'espai de l'immigrant situat al Raval de Barcelona, que han treballat a la zona fronterera de Ceuta i Melilla. La seva intervenció, sens dubte, la més dura contra les polítiques migratòries espanyoles i europees, va anar dirigida a denunciar la constant vulneració de drets que viuen les persones migrants. Amb contundència van afirmar que per elles, parlar d'Europa com a espai de "drets" és un "mite romàntic", ja que per començar la majoria de refugiats i migrants "són persones de països envaïts per Europa". Les dues activistes van centrar bona part de la seva intervenció a explicar com al llarg dels últims anys la política fronterera europea, que actualment s'aplica a les refugiades, s'ha dissenyat, com si fos un banc de proves, a la frontera entre l'Estat espanyol i marroquí. Van denunciar reiteradament que la Unió europea ha externalitzat la seva política fronterera, incentivant a través d'acords que siguin els països de trànsit, com per exemple el Marroc, els qui s'encarreguin de frenar les migrants que volen arribar a Europa. Van descriure la "brutal repressió" a què l'Estat marroquí sotmet a les persones de països subsaharians amb el beneplàcit de la Unió Europea. Segons Natali i Martina aquest procés ha provocat una "fortíssima militarització de la frontera", causant que les rutes de migració a Europa siguin cada cop més perilloses i ho van relacionar directament amb l'augment de les morts a la mediterrània. Per últim van voler recalcar la importància de no victimitzar les persones migrades, de tractar-les com a subjectes polítics propis, ja que victimitzant-les creuen que "es pot caure en un sentiment de superioritat".