Portal de comunicació del Bages, Berguedà i Solsonès

[Opinió] Allò que queda sota l'aigua

Il·lustració: Roser Vilaró

EMMA ROJAS 25/11/2016

Vull parlar d'allò que queda sota l'aigua, aquella part de l'iceberg de violència masclista que no es veu, que es camufla constant en les nostres vides i que, a poc a poc, com un corcó se'ns menja l'autoestima, la iniciativa, l'empenta i la seguretat en nosaltres mateixes i quedem dèbils, buides d'alguna cosa, submises; tal com ens vol el patriarcat. Em fa ràbia pensar que aquest sistema està massa ben muntat com per destruir-lo en un sol cop. I que ens hem d'esforçar a desemmascarar les seves mil i una facetes. Pintades, pancartes, cartells, xerrades, debats, manifestacions, accions en les quals ens hi deixem la pell defensant el feminisme; per què REALMENT ens hi va la vida!

Se'm remou l'estómac de pensar que aquest any als Països Catalans han assassinat a una trentena de dones. Potser, el que més em remou és però, que la societat resti impassible davant aquests feminicidis, com estabornits en una allau d'informació constant que fa que acabem restant importància a les coses.

Queden amagades i ben arrelades encara, les paraules. El llenguatge ens és intrínsec en tots i totes nosaltres. Hem crescut amb ell. I amb ell han aparegut els adjectius, els pronoms possessius, els eslògans, les cançons, els insults. Conjunts de paraules que ens apunyalen, que ens travessen de dalt abaix i que a poc a poc van aconseguint el seu objectiu. Que la dona es mantingui ocupada del seu aspecte físic de manera obsessiva, es mantingui allunyada dels espais de decisió, del treball assalariat de manera que el capitalisme i patriarcat es mantinguin per als temps dels temps i es transmetin de generació en generació en l'educació a l'escola i a casa, en el llenguatge dels llibres, revistes, pel·lícules, anuncis i en definitiva, boca de tota la societat.

L'altre dia amb uns companys, la majoria homes, xerràvem i un explicava un dinar al que havia anat ensenyant una fotografia. Hi havia moltes dones. Els homes es van posar a comentar el físic de les dones de la fotografia amb comentaris com "aquesta cul penjada", "jo no en pagaria res", "aquesta és ben gorda" i així successivament. Quan vaig explotar els hi vaig demanar de males maneres si algú de tots i totes les que érem allà havia fet alguna pregunta sobre el físic de les dones de la foto. La seva resposta va ser que jo també podia comentar el seu físic, que bé que ho feia amb les meves amigues de comentar el físic dels nois. Potser, aquesta resposta, basada en un tòpic em a fer esclatar més encara. Els hi vaig demanar si mai s'havien plantejat de posar-se al lloc de la dona a la qual estan a punt de jutjar i mostrar una mica d'empatia. Que el que no pot ser és que no sentin absolutament quan estan llançant una dosi de verí cap a nosaltres les dones.

I li dic una dosi de verí, perquè comentari a comentari, sobre el nostre físic, sobre la nostra manera de vestir, sobre la nostra manera de fer, el verí es va infiltrant a la nostra pell i és tan letal que ens deixa insegures, dèbils i amb l'autoestima a la planta -3. Les paraules són violència, els comentaris i judicis sobre com som i què fem també són violència masclista. Perquè a nosaltres, que des de que tenim memòria podem recordar tota classe de comentaris, judicis, insults, ordes (no siguis tan bruta, sigues més dolça..), no ens cal posar-nos a la pell de les dones, nosaltres mateixes, per saber del cert què el llenguatge fa mal.

Després quan els hi has donat per activa i per passiva el sermó, que a vegades em sento cansada de repetir dia rere dia, em diuen que "només feien broma". I ja ho tenim. L'excel·lent excusa per intentar justificar el que per mi és i serà violència masclista. Com fer entendre que no volem que us cregueu amb el dret legítim de jutjar-nos constantment?

Cansades de repetir que som persones que volem una vida digna, que volem els nostres drets amb els quals vosaltres us heu acomodat, cansades d'esperar, ens trobareu a tot arreu i no precisament amb la dolçor que s'espera de nosaltres respondrem a les vostres agressions.