Portal de comunicació del Bages, Berguedà i Solsonès

Les dones proclamen seus els carrers pel 8 de març


La manifestació del 8 de Març al seu pas per Carretera de Vic / Marc Mordillo

LIA RIBAS I BEGO DOMÍNGUEZ, 10/03/2017

Unes 200 persones prenen el carrer pel 8 de març a Manresa. Les encaputxades encenen bengales. S'aixeca un clam: «els carrers seran sempre nostres». El fum roig acompanya la marxa de les manifestants al llarg de la carretera de Vic. Les dones es troben i reconeixen en la lluita, en la diversitat de les seves experiències vitals, totes elles atravessades pel patriarcat. Joves i grans, mares i filles, de totes les geografies, amb totes les identitats, unides per la causa de l'alliberament de la dona.

«Cal que lluitem contra aquesta situació», proclamava el manifest, «que només podrem canviar lluitant juntes contra el patriarcat, teixint comunitat i creant poder popular». I les vides de les dones de classe treballadora, el seu dolor i la seva ràbia, la rebel·lia i la dignitat, trencant el miratge de realitat que ven el poder: la seva mentida, el seu robatori.

Entre càntics i proclames com ara: «feministes anticapitalistes», «qui sembra a misèria, recull la ràbia» i «contra el patriarcat, acció directa», els vidres del BBVA es feien trossos. «És el so del seu món enderrocant-se, el del nostre món naixent», declaren des de la Comissió 8 de Març. La manifestació va continuar avançant cap al Zara, on els vidres s'esquerdaren de nou, entre els aplaudiments de les presents.


Estat en que va quedar l'aparador del Zara / Marc Baylina

Segons més tard, la policia va voler irrompre dintre la manifestació, que durant tot el seu recorregut va estar seguida per tres furgons d'antiavalots. La gent s'interposà entre ells i la multitud, formant una barrera per impedir el seu pas. «Els enemics no estan aquí, estan a dalt», els interpel·lava una dona amb fermesa mentre ells repetien: «això s'ha acabat». Finalment van haver de desistir del seu intent d'aturar la marxa de la manifestació.

Les manifestants també van tirar ous de pintura a Woman Secret i Oysho, on van pintar un gran «assassins» a l'aparador, denunciant, en paraules d'una de les manifestants, «la imposició de cànons de bellesa irreal que ens neguen els nostres cossos» i «l'esclavitud de les treballadores de les seves fàbriques i el saqueig del Tercer Món».

Aquest ha estat el 8 de març més combatiu que es recorda a la ciutat. Sota el lema de «Sortim de l'ombra. Fartes de ser humiliades pels vostres privilegis», el tema vertebrador de la convocatòria era el de la invisibilització del treball reproductiu i de cures, així com la feminització de la pobresa i la doble jornada laboral a què es veuen sotmeses les dones. «Entenem que el patriarcat i el capitalisme són indeslligables l'un de l'altre i se sostenen mútuament», explica una membre de la Comissió, «i és per aquest motiu que la nostra lluita com a dones treballadores ha de ser necessàriament una lluita de classe contra aquesta doble opressió a què ens veiem sotmeses: la lluita antipatriarcal s'ha de pensar com a lluita anticapitalista». La jove considera que cal «polititzar les nostres vides i realitats quotidianes», per d'aquesta manera «donar una resposta pràctica i significativa a la violència del sistema».

La manifestació va acabar a la Plaça Major, on es va formar un cercle mentre cremava un pot de fum, sota l'atenta mirada dels antiavalots. El manifest, que es va poder escoltar en aquell moment en forma de gravació, volia posar negre sobre blanc les xifres de l'explotació de les dones, buscant visibilitzar-les i desnaturalitzar-les. Així, denúncia retallades en les ajudes a la dependència, fet que causa que les dones hagin d'assumir la cura de les persones dependents. Això comporta, al seu torn, el retorn a la llar i la mitja jornada laboral per poder assumir aquesta tasca, el que implica pitjor salari i més facilitat per ser acomiadades. També es parla en el text de com l'economia submergida afecta en gran mesura les dones, especialment a les migrades, degut als sectors en què es produeix la seva entrada al mercat laboral; de com la doble explotació a què es veuen sotmeses afecta la seva salut física i mental; de com els feminicidis no paren de créixer. I afirma que les dones sempre han assumit «la cura de les emocions del dia a dia, fent que la vida creixi al nostre entorn sense poder-ne gaudir».

«Les primeres paraules que em venen al cap quan penso en la manifestació que vam fer el 8 de març són sororitat i lluita», explica Lila Corominas, membre de la Comissió 8 de Març. «Ha estat una manifestació combativa i reivindicativa, per dir ben clar que estem enfadades, fartes, i no seguirem deixant que el patriarcat ens tingui excloses, oprimides, sotmeses. Però alhora és tan bonic veure com ens unim amb estima i amb amor per lluitar contra tot això, és com no donar-los la raó. Com dir: vosaltres ens tracteu amb odi i us ho paguem amb odi, però entre nosaltres ens donem amor, i suport, i sororitat. Som moltes persones unides per la mateixa causa, ja que el patriarcat està en cada petita part de la nostra vida». La jove continua amb fermesa: «a mi una mani com aquesta m'emociona perquè és veure la lluita viva, és veure les ganes que tenim de canviar les coses, com no ens conformem i anem a lluitar sense por a les represàlies: simplement amb il·lusió, molt d'amor i molta reivindicació».

A la plaça, dues imatges contraposades: l'Ajuntament protegit pels antiavalots i la manifestació, amb els seus colors. I de fons, el poema de Maria Mercè Marçal versionat per Dona Kanya: «llavors creixerà l'arbre de l'alliberament».