Portal de comunicació del Bages, Berguedà i Solsonès
  • APUNT
  • SECCIONS
  • Lluites i drets
  • 1 de maig: "Que sàpiguen que la nostra dignitat no es compra ni es ven"

1 de maig: "Que sàpiguen que la nostra dignitat no es compra ni es ven"


Lectura del manifest a la Plaça Major, sota la mirada dels antiavalots

BEGOÑA DOMÍNGUEZ 2/05/2017

"La manifestació d'avui deixa clar que la conciliació entre classes no és possible", ha afirmat una integrant de la comissió 1 de Maig en declaracions a l'Apunt. "Aquí la qüestió no és qui és el violent, sinó que la burgesia necessita una classe treballadora dòcil, incapaç de reconèixer-se a ella mateixa com a tal: quan ens organitzem i lluitem, trenquem amb aquesta pau social imposada. És llavors quan la policia es retrata com el que realment és: la força encarregada de defensar l'estat de coses".

En aquesta línia, el manifest unitari llegit just abans de desconvocar la manifestació assenyalava que "avui en dia no hi ha més opcions: o estàs amb nosaltres, les treballadores, o estàs amb ells, els explotadors que ens fan viure a la misèria". El text construeix un "nosaltres" format per "les que treballem, les que fem que el sistema funcioni, les que fem el pa, les que fabriquem o arreglem, les que ensenyem als infants, o cuidem la gent gran"; i assegura que "res no funcionaria si nosaltres no féssim la feina". Pel contrari, "ells" serien "els empresaris, que ens converteixen en esclaves, ens espremen fins a esgotar les nostres vides, ens utilitzen perquè puguin gaudir d'una vida plena de comoditats"; "els polítics, que amb la nova reforma laboral, legalitzen les pitjors condicions laborals i ens treuen els drets a les treballadores, sempre en benefici dels seus amics empresaris"; "la policia, que diuen ser-hi per ajudar els ciutadans, però hisón per defensar els privilegis dels seus amos i vetllar perquè ningú no surti del camí marcat"; "els periodistes i tertulians, que ens venen discursos de bones pràctiques perquè res no canviï i no posis en dubte el sistema que defensen"; "els sindicats majoritaris, que sopen amb la patronal i pacten per nosaltres, mentre ells des dels seus despatxos signen convenis que trepitgen la nostra dignitat com a treballadores".

Davant tot plegat, el manifest reclama que la classe treballadora ha dit "prou". I enumera: "prou de capitalisme patriarcal, que ens explota amb les rebaixes salarials perquè les empreses no rebaixin els beneficis"; "prou de privatitzacions o externalitzacions de serveis públics i bàsics, que devaluen i empitjoren el servei que s'ofereix, buscant el màxim benefici per l'empresa en perjudici de les usuàries i les treballadores"; "prou de la sobreexplotació de la dona, amb la doble jornada de treball"; "prou d'explotació, prou de racisme de classe que diu que és igual d'on vinguis mentre portis diners, però sinó, serem tractats com a delinqüents i amb molta sort tindrem una feina amb condicions infrahumanes". En definitiva: "prou del capitalisme patriarcal que ens escup".

Des de la Comissió 1 de Maig es reclama que "ens venen grans avenços tecnològics com construccions de grans infraestructures per connectar les grans ciutats, però tot això només beneficia a la productivitat industrial: no serveix per repartir-nos el treball o per millorar-lo i alleugerir-lo, i guanyar qualitat de vida, sinó al contrari: serveix perquè cada cop més treballadores d'arreu del món quedem fora de l'àmbit laboral, no puguem rebre cap tipus de salari i quedem excloses socialment, destinades a deprendre de la caritat si tenim sort, i sinó, a morir per la manca de recursos".

Com a resposta a tot plegat, es va parlar de què "ara toca defensar-nos a nosaltres d'ells, i això ho aconseguirem unides. Anant totes juntes, totes les treballadores juntes. No ens hem de deixar trepitjar més per ells. No hem de tenir por, ens hem d'organitzar, organitzar i organitzar, i lluitar, lluitar i lluitar, no ens queda cap altra opció si volem dignificar les nostres feines. No hi ha lloc pels dos bàndols, per nosaltres i per ells". I anaven més enllà: "ells han de desaparèixer: sinó, mai aconseguirem ser lliures al treball. Cal estar unides i organitzar-nos juntes per posar fi al capitalisme patriarcal, per posar fi a tanta explotació laboral, perquè sinó, ells no ens ho deixaran fer. Els hem d'obligar".

Durant la lectura del manifest també va haver-hi lloc per recordar el que consideren són "els assassinats del capitalisme patriarcal": les morts en accident laboral, per causa de la pobresa energètica, per repressió policial, per guerres, per contaminació ambiental o els feminicidis.

La PAHC, en lluita contra les entitats bancàries

La PAHC va començar la lectura del seu manifest al pas de la manifestació per davant d'una seu de BBVA, fortament protegida pels Mossos d'Esquadra, recordant que segueixen lluitant, com moltes altres PAHs de l'Estat, contra entitats bancàries com Caixa Manresa, CaixaBank, BBVA, Anticipa o Blackstone. El motiu és que "els ciutadans que queden sense feina per les males funcions polítiques, sofrim en les nostres carns els enganys d'aquestes entitats bancàries, que ens treuen els habitatges per no poder pagar-los". Denuncien que no els importa que hi hagi "famílies amb càrregues familiaris, els és igual que dormin al carrer o als bancs o als jardins. Ells, un cop que ens han enganyat amb les hipoteques i clàusules abusives, pretenen que seguim pagant el préstec concedit". Les membres de la PAHC van seguir explicant com "tenim molts ancians que van fer d'avaladors als seus fills, i que el BBVA també fan fora al carrer sense cap mirament: després que els ciutadans hem rescatat amb els nostres diners públics aquestes entitats, colpegen fortament a totes les nostres famílies".


La PAHC, llegint el seu manifest davant el BBVA

"Que tinguin clara una cosa", va manifestar la PAHC, entre els assentiments de les presents: "els banquers no ens fan cap por, seguirem lluitant pels nostres drets i per la nostra dignitat. Que sàpiguen que la nostra dignitat no es ven ni es compra". La lectura va acabar entre els clàssics crits de "sí se puede".

Contra el sindicalisme groc

Davant dels edificis dels sindicats, alhora que es desplegava la pancarta, es va realitzar la lectura d'un altre manifest que criticava que "des de la signatura dels Pactes de la Moncloa l'any 1978, el model de sindicalisme dominant ha desenvolupat estructures professionals, burocratitzades i profundament jerarquitzadores, situant les assemblees de treballadors en un pla completament marginal i fusionant els militants alliberats amb els càrrecs i òrgans directius dels sindicats". Es posava com a exemple de "la dimensió immobilista d'aquesta concepció del sindicalisme professional" el fet que hi hagi casos de perpetuació de les mateixes persones en comitès d'empresa al llarg de, en alguns casos, més de dues dècades.

La Comissió 1 de Maig també denunciava que la "dependència substancial d'aquestes grans estructures sindicals respecte dels recursos públics estatals" està relacionada "no sols amb la seva manca de combativitat, sinó amb el control ferri que han exercit i exerceixen per desarticular tota mena de lluites laborals generades a partir de processos assemblearis sorgits més enllà dels seus àmbits de control".

Les manifestants consideraven que "les conseqüències immediates de la pràctica sindical groga han consistit en l'afebliment de l'organització d'una classe treballadora al capdavall despolititzada, desmobilitzada o simplement fastiguejada", i deien que "els continguts anticapitalistes del sindicalisme històric han desaparegut del full de ruta groc, merament preocupat en reivindicacions salarials sempre a la baixa". En aquest sentit, es criticava "la penetració dins els convenis de múltiples categories laborals, l'expansió del paper de les empreses de treball temporal, i l'externalització i l'enderrocament gradual dels serveis públics, només es poden entendre per la funció dels sindicats grocs majoritaris".

Per tot això, el manifest pretenia "assenyalar el sindicalisme groc, encarnat principalment en CC OO i UGT, com a responsables del retrocés en les condicions de vida de les classes populars i de la desarticulacio de la lluita combativa de la classe treballadora contra el sistema capitalista i per la construcció d'un nou món".

Atacs als comerços

La manifestació també va parar davant Inditex i Tous amb l'objectiu de denunciar aquestes dues empreses, assenyalant que estan basades en un sistema basat en l'explotació i que el validen amb la seva existència, així com també criticant les deslocalitzacions, els abusos d'horaris i sous, la precarització i inseguretat derivades, sobretot, de l'absència de contractes fixos, i la falta de cures pel que fa a les malalties professionals.