Portal de comunicació del Bages, Berguedà i Solsonès

Erik Montero: "La brutalitat policial no pot quedar impune"

BEGOÑA DOMÍNGUEZ 9/05/2017


Moment de l'alliberament dels detinguts, 1 de maig de 2017

Erik Montero va ser un dels dos detinguts per la policia durant la manifestació de l'1 de maig a Manresa. Avui a l'Apunt ens explica com ho va viure i quina n'és la seva valoració.

Per què vas anar a la manifestació de l'1 de maig?

Ja feia més de tres anys que no hi havia pogut anar i en tenia moltes ganes, perquè aquest últim any he treballat molt més que els altres. He treballat per ETTs i me n'he adonat com fan amb mi el que els dóna la gana. T'exploten com volen, es queden una bona part del teu sou i, tot i així, els has d'estar agraït. Actualment, tinc un treball precari en el qual cobro una misèria. Repartint pizzes em jugo la vida, els punts del carnet i la imatge de l'empresa. Això és molta responsabilitat pel poc que em paguen. Tot això es deu al sistema que hi ha, que es retroalimenta per sí sol: cada dia ens exploten més. Volem una feina digna, equitativa en quant al que cobres i el que fas. Vaig anar a la manifestació per reivindicar la meva disconformitat i els meus drets com a treballador, i perquè és el dia del treball, jo treballo i hi vaig a dir que sóc treballador.

Quan us vau veure rodejats per la policia, què vas pensar?

La policia va començar a desplegar-se i desfilar pels costats al poc de començar la manifestació. Em va sorprendre bastant perquè jo mai no havia vist això i menys a Manresa. Vaig dir: "ens estan engabiant i aquí no entrarà ni sortirà ningú". Però vam seguir amb la nostra mani i ja està. Jo continuava normal, parlant amb la penya i fent els càntics reivindicatius.

Com descriuries la manifestació?

Com a accidentada, jo crec que és la paraula. Va anar bé en certa part, fins al carrer del Born; però allà ja es va liar. Aleshores va anar malament per les càrregues i les detencions que hi va haver, que demostren la brutalitat policial i com ens engabien, ens encapsulen i ens assenyalen a nosaltres com els criminals. Volen que la penya de fora ens vegi com els dolents.

Què va passar al carrer del Born?

El carrer del Born s'anava estretant i per nassos hi havia d'haver moments que hi hauria contacte amb la policia. Un xaval es va apropar a un policia, degut al poc espai que hi havia al carrer, i el va empènyer. Ell va dir que per què l'empenyien, i llavors va venir un altre Mosso que també el va empènyer. Jo veia tot això perquè estava al costat: em van tocar a mi també, i els vaig dir que no empenyessin, que no havíem fet res. Que no encenguessin la metxa. La gent responia a les seves empentes, i s'anaven escalfant, fins que van treure les porres. Jo estava d'esquenes i un Mosso d'Esquadra em va enganxar pel coll i em va inclinar juntament amb ell cap a terra. Em tenia apretat i no hi havia manera de sortir. Jo m'intentava deixar anar i la gent m'estirava pels peus, pel cos, per tots costats, però no hi havia manera de deixar-se anar. Per posar-me les manilles, el Mosso em va estampar contra el terra i m'hi va esclafar la cara. Després se me'n van tirar tres a sobre i jo els deia que paressin, perquè m'estaven fent mal: m'estaven fent pols l'espatlla, els braços... Un Mosso em va posar el genoll al coll, tenia dos Mossos a banda i banda i quatre davant per tenir-me totalment protegit i que ningú pogués emportar-se'm d'allà. I en aquell moment la manifestació es va escalfar i ells s'anaven tirant enrere: retrocedien per por, perquè la gent reaccionava. Treien les porres i anaven endarrere per carregar. Em tenien just darrere d'ells i em va anar del canto d'un duro que no em donessin. Jo els deia, a crits, que em traguessin d'allà, però no em feien cas. Al final, entre dos, van decidir portar-me un parell de metres al costat. Em van donar una estibada d'una de les espatlles que em va fer molt mal i em van assentar de cop a terra apretant cap abaix per les espatlles. Al cap d'una estona va arribar un cotxe patrulla, em van aixecar d'una estirada i em van portar cap al cotxe patrulla corrents, primer de cara i quan quedaven dos metros de cul, i em van llançar dintre del cotxe. Quan m'anaven a posar el cinturó van dir que oposava resistència i em van anar movent el coll cada cop més fins que la barbeta va tocar amb les espatlles. Jo m'estava la mar de quiet, no oposava cap mena de resistència. Aleshores em van portar a la gendarmeria i allà va començar tot el procés. Em van registrar, i em van tenir una bona estona al cotxe. Aleshores vaig veure quan arribava en Lluís, el treien del cotxe i el feien entrar primer.

I després?

Vaig estar molta estona al pàrking de la gendarmeria. Els vaig dir que les manilles em feien mal, perquè me les van estrènyer molt i a més les tenia a l'esquena i una de les espatlles em feia molt mal. Em van dir que en dos minuts arribàvem i me les afluixarien, però em van tenir en el cotxe mitja hora, perquè m'imagino que van portar al Lluís a la sala de registre abans. Quan em va tocar a mi, em van llegir els meus drets i em van preguntar si volia declarar allà o no. Els vaig que no, que declararia davant un jutge. També em van demanar si estava casat o tenia fills, coses realment estúpides. Em van treure totes les meves coses i la roba, i em van registrar de dalt abaix. Després em van portar al calabós, i em van dir que si volia advocat d'ofici o particular. Vaig dir que volia el d'ofici, perquè en aquell moment no vaig pensar que una companya meva és advocada i em voldria defensar: al cap d'una estona m'ho van dir. Pels volts de les dues em van donar de menjar: entrepà de truita, realment fastigós, semblava cartró moll. No me'l vaig poder acabar de tan dolent com era. Les condicions del calabós són bastant lamentables: no hi ha vàter per fer les teves necessitats, és un forat. La cel·la és normal, i et donen un matalasset i unes mantes. Al cap d'una estona van venir amb l'advocada i em van donar deu minuts per parlar amb ella. En tot moment vaig estar emmanillat.

Al principi de tot, va venir un ARRO a la sala preguntant per unes manilles i se les van donar. Jo estava assegut en una cadira, i em va dir: "mira'm a la cara". Jo li vaig dir que no el miraria; em va tibar la barbeta cap amunt perquè el mirés, i em va dir: "molt bé, noi". Aleshores va ser quan vaig reaccionar: "molt bé què", contestava, "jo no he fet res, em teniu aquí i no he fet res, havíeu d'emportar-vos a algú i ja us l'heu emportat". Els Mossos em van dir que callés, que era una sala de registre i aquí no has de parlar ni fer preguntes. Els vaig dir que d'acord, però que diguessin al seu company que callés. El Mosso em va mirar, jo el vaig mirar a ell, ell es va quedar amb la meva cara i jo amb la seva.

Quan vas sortir estaven els teus companys esperant-te.

Abans, com que en Lluís havia anat al metge, em va dir que hi havia gent fora, com cent o cent cinquanta persones, i que havien tallat la carretera i tot. Jo abans de que en Lluís m'ho digués ja suposava que hi hauria gent, però no m'esperava tanta penya. Quan vaig sortir i vaig veure tot allò, vaig flipar, i en part em vaig venir abaix i en part em vaig venir amunt. Vaig plorar d'alegria per haver sortit. En principi em van dir que podia estar fins 72 hores ficat al calabós i se'm va passar tot pel cap. Al veure tanta penya fora em vaig emocionar de veure-la donant-nos suport al meu company i a mi. Em va molar molt veure que tota aquesta gent va passar la tarda allà, l'Escola de Dones va pujar el menjar i van dinar tots allà, i molta penya ni tan sols em coneixia però va estar allà aguantant empentes dels Mossos tota la tarda. Ells poden tenir porres, pistoles, escuts, cascos i el que vulguin, però el que no tindran mai és el suport que nosaltres tenim i la solidaritat que hi ha. Això va ser el que em va ajudar a aguantar, si a mi no m'haguessin dit que hi havia penya fora se m'hagués passat l'estona tope lenta. Quan vaig sortir vaig sentir molt amor cap a tota la gent,em vaig emocionar molt i em va molar molt que tanta gent respongués.

La repressió respon a un objectiu polític de doblegar els moviments socials?

Sí, des de fa temps ens tenien moltes ganes. Van començar a la mani de 'Ni rei ni por' per l'absolució d'en Roger Santacana, on no van carregar perquè tenien ordre de no fer-ho. Després, el 8 de març, intent frustrat d'entrar a una mani i no poder fer res perquè els manifestants van impedir el pas dels Mossos. I la mani de la Guia, que van trucar a la BRIMO de Sabadell, i van estar allà amb metralletes i tot. Es van tallar les vies del tren i tot així no van carregar, però aquest era el seu límit. Jo crec que els van dir: "és 1 de maig i hi haurà penya de tots els tipus, des d'anarquistes llibertaris a indepes: heu de carregar". Penso que tenien l'ordre d'emportar-se a algú i em van agafar a mi el primer perquè estava enmig quan va passar tot. Tenien ganes i no es van quedar amb les ganes: van poder fer el que ells volien, que era emportar-se algú.

Creus que la manifestació va respondre bé?

Sí, va ser molt guai que la penya no es fes enrere, que seguís allà aguantant els pals, que respongués i es defensés com va poder. La gent va seguir ferma i no es va pirar. En d'altres manis a les que he anat a Barna, a la que hi havia el més mínim gest de carregar la penya es pirava. Aquí a Manresa, en un carrer tope estret, la gent es va quedar aguantat pals i més que pals, que els Mossos donaven indiscriminadament i sense mirar. Jo em vaig adonar que s'estaven tornant bojos, hi havia gent gran, de cinquanta i seixanta anys. El que no es podia haver fet hagués sigut dir: "ha passat això i es dissol la manifestació". La gent es va quedar aguantant fins al final i la mani va seguir, va arribar fins a la Plaça Major, es va fer l'acte i després van pujar tots a comissaria.

Quin adjectiu posaries a l'actuació policial?

Penosa i vergonyosa. Em sembla bastant lamentable i fastigós el que van arribar a fer, perquè no hi havia motiu, no vam fer res perquè reaccionessin d'aquesta manera. A més, no van ser dos els que van reaccionar d'aquesta manera, van ser tots. Van començar a posar-se en ordre i a repartir a tort i a dret sense mirar, fins i tot a un xaval li van obrir el cap i tot.

Com penses que afectarà això als moviments socials de Manresa?

Suposo que afectarà en què poden passar dues coses: que la penya vagi amb més por o que, al contrari, vagi amb molta més força. Es poden donar els dos casos, però jo crec que a la penya que està fort als moviments socials això no la farà enrere i seguirà cap endavant. A mi el fet que m'hagin detingut no em tira enrere, jo seguiré fent la meva vida, anant a les manis i fent les coses que he de fer. Si he de sortir al carrer per reivindicar els meus drets, seguiré sortint igual. El que volen és ficar-nos por, per això van detenir a dues persones, i no ho han aconseguit ni ho aconseguiran.

Què et passa pel cap quan tires la vista enrere i penses en tot el que va passar l'1 de maig?

Sento molta ràbia i també, en part, tristesa. Però sobre tot ràbia, per no haver pogut fer res quan em van detenir, se'm van tirar tres paios a sobre, a mi, un xaval que peso 80 kilos i estic prim: van anar a pel més fluix que veien, a pel que podien anar perquè sabien que no es deixaria anar. Però més que això, em fa ràbia haver estat detingut injustament i d'una manera gens pacífica, fent-me mal tota l'estona, agredint-me tota l'estona. Jo sóc totalment innocent i tinc la consciència tranquil·la, hi ha vídeos que ho demostren tot. I vaig sentir ràbia i impotència d'estar allà, sense poder fer res. Et sents com una basura, i més quan estàs el calabós, llavors et sents una rata, perquè a mi em van tractar com si fos un narcotraficant.

Ara t'acusen d'atemptat a l'autoritat.

Sí, d'haver agredit un Mosso, cosa que no va passar. Es pot demostrar, hi ha vídeos i fotografies: no vaig fer res, no em va donar temps a reaccionar. Em van agafar pel coll i ja està, no em va donar temps a dir ni a fer res. És un càrrec que em posen perquè d'alguna cosa m'han d'acusar, me'n podrien haver posat altres i tampoc haguessin estat veritat. No tenen raó. Jo crec que per això ens van deixar anar, perquè veiem que nosaltres no havíem fet res i la gent estava fora exercint pressió, no els interessava tenir-nos dintre. Jo tinc clar que sóc innocent i que no he fet res, que diguin el que vulguin però jo no he fet res.

Quines responsabilitats s'han de demanar a la policia pels fets de l'1 de maig?

Va ser un acte de brutalitat policial i no pot quedar impune. S'han de demanar caps, que dimiteixin càrrecs i fins i tot Mossos. Jo penso que al comissari dels Mossos d'Esquadra de la Regió Policial Central se li ha de demanar, no ja explicacions, sinó el seu càrrec. No és normal que en una manifestació totalment tranquil·la, en la qual no succeïx res en cap moment i no hi ha cap tipus d'altercat, ens encapsulin sense haver fet res abans. Això no pot quedar així i els responsables han de caure perquè no torni a succeir. I si torna a succeir, el mateix amb més força i més heavy: d'arribar al Parlament i demanar, si cal, que el conseller d'interior dimiteixi. I si és necessari, el ministre d'Interior de l'Estat.