Portal de comunicació del Bages, Berguedà i Solsonès
  • APUNT
  • SECCIONS
  • Lluites i drets
  • Ester Plans: ''Amb la ILP d’Educació passem de la protesta a la proposta''

Ester Plans: ''Amb la ILP d’Educació passem de la protesta a la proposta''

"Només els concerts de 17 centres de l'Opus Dei costen 25 milions d'euros cada any de diners públics"

Imatge: Jordi Bordes
Imatge: Jordi Bordes

JORDI BORDES 07/01/2015

L’Apunt entrevista l’Ester Plans (Sant Vicenç de Castellet, 1962), mestra i delegada sindical d’USTEC, el sindicat majoritari entre el professorat de la Catalunya Central. També és una de les fedatàries de la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) d’Educació, que pretén aconseguir 50.000 signatures per tal de ser admesa a tràmit pel Parlament de Catalunya.

A la presentació de la ILP d’Educació dèieu que “ha arribat el moment de passar de la protesta a la proposta”, per què?

Perquè ja portàvem molt temps de mobilitzacions en contra de la LEC, en contra de la LOMCE, en contra de les retallades... i pensàvem que seria bo fer també una proposta en positiu, per això amb la ILP diem que passem de la protesta a la proposta. No només dir el què no volem, sinó explicitar el què sí que volem. A més en un moment històric i polític excepcional com el que estem vivint a Catalunya considerem molt important situar l’educació pública al centre del debat nacional.


D’on sorgeix la iniciativa de fomentar una ILP d’Educació?

Sorgeix a partir d’una proposta que va fer una mare de l’Assemblea Groga del Maresme.
Es va recollir la proposta i es va portar a l’Assemblea Groga General. Allà es va aprovar. A partir d'aquí es va constituir un grup de treball l'estiu del 2013 com a ''espai obert i unitari'', per tal d'elaborar una ILP per una Nova llei d'educació. A partir de les aportacions de molts actors de la comunitat educativa i de la societat civil vam redactar els principis que, al nostre entendre, haurien de regir el nostre sistema educatiu, per tal de buscar suport i presentar-ho com una nova Iniciativa Legislativa Popular.


Podries explicar tres aspectes fonamentals d'aquesta Iniciativa Legislativa Popular?

L'objectiu de la ILP és, en primer lloc, posar sobre la taula, la necessitat d'una nova llei amb unes bases totalment diferents de les que va posar l'actual LEC. Creiem que, a més d'arribar al Parlament i forçar un debat polític sobre quin model educatiu volem per al nostre país, és molt important el debat social sobre uns temes que, entre les retallades i la LOMCE, queden desdibuixats.
Volem construir un sistema educatiu que vagi de l’escola bressol a la universitat sota els següents principis: públic, gratuït, laic, popular, democràtic, inclusiu, coeducador i en català.
En primer lloc apostem per una gratuïtat real que cobreixi les necessitats de l'alumnat per que fa a les matrícules, el material escolar, els menjadors, les estades en altres països, el transport…
En segon lloc volem reduir progressivament els concerts escolars, acabar amb la participació d'empreses privades al sistema educatiu públic i amb la privatització de la gestió de centres educatius públics.
En tercer lloc volem recuperar la gestió democràtica dels centres educatius arrabassada per la LEC i per la LOMCE.


Quins efectes han tingut la LEC i les retallades dels darrers anys en l'escola pública?

La situació de desigualtat entre els centres de titularitat pública i els centres privats o concertats fa que hagi augmentat de manera perillosa la discriminació educativa i la segregació per condicions socioeconòmiques de l'alumnat.
En els darrers 5 anys, famílies, professorat i alumnat han perdut capacitat de decisió en els centres educatius, s'ha anat abandonant el debat pedagògic per concentrar-se en la superació de proves d'avaluació externes, s'han anat destinant fons públics cap a negocis educatius privats, s'han augmentat de forma exponencial les taxes universitàries, s'ha permès la creixent segregació social i de gènere de l'alumnat i s'ha induït la precarització de la professió docent.
En definitiva, s'ha anat posant el sistema educatiu al servei d'interessos empresarials o supeditat a corrents ideològics. Finalment, en un context de crisi econòmica, s'han propiciat i protagonitzat polítiques de reducció de despesa que han perjudicat greument la salut interna del nostre sistema educatiu públic i que estan posant en perill la seva viabilitat futura.


Parleu de l'entrada progressiva del sector privat en l'educació, quins exemples podries donar-nos?

En són exemples assignatures com educació per l'emprenedoria, educació financera, aquesta última finançada per “La Caixa”. També existeixen altres projectes que són finançats per la Fundació Botín.
A més a més, s'han externalitzat molts serveis com ara els de menjador, neteja, transport escolar, avaluacions, informàtica...
Abans les escoles tenien el seu servei de menjador escolar, això donava una autonomia major al centre en molts aspectes, ara són les empreses de càtering qui cada matí porten el menjar a les escoles. Això evidentment ha provocat una pujada del preu, així com també un descens en la qualitat del menjar. A la vegada abans es tenia més marge d'actuació en els casos de les famílies que tenen dificultats per pagar el servei de menjador.

Un altre exemple clar seria com les empreses han entrat directament al Consell Rector de les universitats i des d'allà defensen els seus interessos particulars.


Un dels punts més controvertits de la ILP és el d'acabar amb els concerts escolars en 10 anys, per què feu aquesta aposta? És viable econòmicament?

Els concerts són una excepció dins dels països de la Unió Europea. Només Bèlgica té un percentatge més elevat d'alumnat que va a centres privats. En la resta de països europeus la gran majoria d'alumnes, entre un 80% i un 90%, s'escolaritza en centres públics.
Per tant, si és viable per a la resta de països, també ho pot ser per a Catalunya. Si es deixen de finançar els centres privats es tindrien molts més diners pels centres públics. Hem de pensar que només els concerts de 17 centres de l'Opus Dei costen 25 milions d'euros cada any de diners públics.
Hi ha un precedent a Catalunya amb les escoles del Col·lectiu d'Escoles per l'Escola Pública Catalana (CEPEPC) als anys 80, que eren privades i van passar a ser públiques.


Quan parleu de la “democratització dels centres” a què us referiu? Hi ha hagut un retrocés democràtic en els centres des de la implementació de la LEC?

Amb el Decret d'Autonomia, el Decret de Direccions i el Decret de Plantilles, s'ha anat augmentant el poder de les direccions i disminuint la presa de decisions col·lectives per part del Claustre i el Consell Escolar. Amb la LOMCE el Consell Escolar i el Claustre de professors deixen de ser òrgans de gestió que prenen decisions i passen a ser només òrgans consultius.
De manera subtil, s'ha anat apartant famílies, professorat i alumnat de qualsevol capacitat de decisió en els centres educatius, s'ha anat abandonant el debat pedagògic.

Etiquetes: entrevista