Portal de comunicació del Bages, Berguedà i Solsonès
  • APUNT
  • SECCIONS
  • Territori
  • Els Centres d’Acollida Turística, un exemple de malbaratament de fons públics

Els Centres d’Acollida Turística, un exemple de malbaratament de fons públics

-El finançament de la Xarxa de Centres d’Acollida Turística ha suposat un cost d’uns 9.155.000 € per l’administració pública.

-Només tres dels nou centres construïts funcionen com a tals i dos ho fan com a oficina d’atenció turística, els altres quatre no estan en funcionament.

-En molts llocs va suposar una duplicitat de funcions.

 

Estat actual dels Centres d'Acollida Turística / Alba Fleta

ALBA FLETA 05/12/15

Segons la web turismecat.cat, consultada al març, i ara inexistent, un Centre d’Acollida Turística, en acrònim CAT, és “un nou espai polifuncional d’acollida a les persones visitants o turistes, complementari dels existents actualment a Catalunya”, que han de servir per “acollir el viatger o turista, orientar-lo i, al mateix temps, donar a conèixer Catalunya mitjançant la presentació dels seus referents culturals i identitaris més representatius”, de manera que cada CAT està ambientat en una temàtica depenent de la localitat.

La Xarxa de Centres d’Acollida turística de Catalunya consta de nou centres, que són edificis modulars “situats en indrets de fàcil accés integrats a la xarxa de comunicacions viàries”. Aquesta xarxa va ser creada pel Govern de Montilla l’any 2009 sota l’empar del Pla de dinamització del producte turístic de la Xarxa de Centres d’Acollida Turística de Catalunya, signat el 2007 que es desenvolupa en el marc del conveni de col·laboració entre el Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç, el Departament d’Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya i l’AELXCAT. Estava dotat amb un pressupost de 4.155.000 € aportats per totes tres administracions de forma proporcional.

Amb la finalitat de complementar el finançament de la Xarxa, la Generalitat de Catalunya i l’Associació d’Ens Locals de la Xarxa de Centres d’Acollida Turística de Catalunya van signar, a final del 2008, un conveni de col·laboració per a un finançament plurianual (2009-2011) de 5.000.000 €. El cost de la construcció de cada CAT va ser d’un milió d’euros. De la construcció d’aquests centres se’n va encarregar l’empresa GRUP SOLER, dedicada sobretot a l’obra pública,  el director de la qual, Jordi Soler, ha estat recentment detingut per ser la seva presumpta implicació en el pagament de comissions a CDC a canvi de l'adjudicació d'obra pública i actualment està en llibertat amb càrrecs.

El primer CAT que es va inaugurar va ser el de Teià (Maresme) el juny del 2009, el qual havia de ser una prova pilot per al desenvolupament de la xarxa. Tot i això al juny següent ja es va inaugurar el CAT de Vilajüiga (Baix Empordà), i al cap d’un mes, al juliol, el de Sallent. Les últimes obres, a Berga, van acabar el 2011, però el CAT de Berga mai va obrir portes.

Sembla que aquests Centres d’Acollida Turística van suposar una duplicitat d’instal·lacions en molts llocs, tenint en compte que en sis dels nou municipis on es troben ja existia una Oficina d’Atenció Turística com és el cas de Berga, Cervera, Palafrugell, Tortosa, Ripoll i Puigcerdà. A més la ubicació d’aquests centres també ha estat motiu de polèmica, ja que, si bé es va assegurar que estarien en llocs de fàcil accés, aquests llocs han resultat ser zones de molt poc pas i on els turistes no tenen cap motiu per parar, sovint prop de les zones industrials i, normalment, a les afores dels municipis. Amb tot, la ubicació dels Centres d’Acollida Turística no va acabar sent un reclam com s’havia pensat i planificat.

El destí dels Centres d’Acollida Turística va canviar el 2012, quan CiU guanya les eleccions i entra al Govern, és llavors quan la Direcció General de Turisme de Catalunya talla les vies de finançament a les que l’anterior govern s’havia compromès fins al 2013, ja que va considerar inviable el manteniment del projecte. Tot i que la titularitat dels centres sempre va ser municipal, en aquest moment la Generalitat deixa de finançar els CAT, i la majoria es tanquen. Josep Huguet, qui era Conseller de Turisme i diputat d’ERC al Parlament, es va defensar aleshores dels qui l’acusaven d’haver fet un projecte inviable econòmicament argumentant que “sempre es va recomanar als Ajuntaments que la gestió no tenia per què anar a compte de les despeses corrents del municipi, sinó subrogar-les a una empresa privada, si es tractava d’una agència de viatges millor”. També afegia que “des del principi va quedar clar que la Generalitat no es faria càrrec de la seva participació econòmica més enllà del període acordat”. D’aquesta manera la Generalitat només va assumir els pagaments compromesos fins al 2010. Més tard Huguet va demanar al Govern que es paguessin els diners que s’havien promès.

Què se n’ha fet d’aquests Centres d’Acollida Turística? 

Actualment, dos ajuntaments han traslladat l’Oficina d’Atenció Turística als CAT que funcionen com a Oficina d’Atenció Turística, quatre CAT més es mantenen tancats, dels tres que resten oberts i funcionant com a CAT i no com a Oficina d’Atenció Turística, dos són gestionats per empreses concessionàries i un per l’Ajuntament corresponent.

En principi el projecte incloïa la construcció d’un CAT a Montblanc, però el consistori va rebutjar-lo argumentant que la seva prioritat era retallar despesa degut al moment de crisi en què es va proposar la construcció d’aquests centres. També se’n havia de consruïr un al municipi de Les, que va rebutjar la proposta.

A Palafrugell (Girona) l’Ajuntament va traslladar l’Oficina d’Atenció Turística al CAT, eliminant duplicitats, i aquest segueix funcionant avui dia com a Oficina d’Atenció Turística.

El CAT de Sallent (Bages) va ser gestionat un temps per una empresa privada però després que l’empresa deixés la gestió no s’ha tornat a obrir al públic.

El CAT de Teià (Maresme), ubicat al costat d’el jaciment arqueològic de la Cella Vinària que també està inclòs al seu espai, segueix en funcionament ,sobretot com a espai per a la promoció del turisme i de les activitats lúdiques, culturals i gastronòmiques. En aquest cas, tres pobles, El Masnou, Alella i Teià, han creat una mancomunitat de serveis que van donar la concessió del CAT a la Unió Temporal d'Empreses (UTE) integrada per Magmacultura SA i Ablex Outsourcing SL, la primera molt coneguda ja que ha rebut diverses concessions per gestionar els serveis culturals de diferents museus de Catalunya. Les UTE són un tipus d'organisme jurídic que normalment ajunta empreses privades quan s'han d'assumir certes tasques productives de gran dimensió que una companyia no pot assumir per si sola.

Recentment l'assemblea local de la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) del Masnou (Maresme) ha denunciat, en un comunicat, tot un seguit d’irregularitats, sobretot econòmiques, per part d’UTE. Explica, per exemple, que des de l'any 2011, hi ha hagut "continuats incompliments del contracte" per part de la Unió Temporal d'Empreses. Segons aquest grup municipal la gestió del CAT ha estat opaca i poc eficient i asseguren que “les UTE tenen diversos avantatges fiscals: no han de pagar taxes com l'impost de patrimoni, l'impost d'activitats econòmiques o l'impost de societats”, també acusa a les UTE de no haver presentat mai memòries econòmiques completes, de no haver fet mai cap auditoria o de presentar unes despeses superiors als ingressos: De la mateixa manera, l'entitat concessionària de la gestió del CAT no sempre hauria presentat els documents que justifiquen la despesa del personal treballador del centre.

El Centre de Ripoll (Ripollès) és un altre dels que segueix en funcionament. Aquest complex és gestionat per la Fundació MAP que es defineix com “una entitat social sense ànim de lucre que treballa per millorar la qualitat de vida de les persones amb discapacitat i les seves famílies”. Ripoll disposava ja d’una Oficina d’Atenció Turística ubicada al costat de l’Ajuntament.

A Vilajüiga (Alt Empordà) el CAT va ser gestionat per l’Ajuntament fins fa uns mesos i en breu es buscarà una empresa concessionària que el gestioni, segons el consistori.

En el cas de Puig-Cerdà (Baixa Cerdanya) està actualment en funcionament i és gestionat per l’Ajuntament, Puig-Cerdà ja tenia d’una Oficina d’Atenció Turística quan es va construir el CAT.

A la ciutat de Cervera (Segarra), es va traslladar l’Oficina d’Atenció Turística, que abans estava al costat del Museu Comarcal, a l’actual CAT, que ara fa la seva funció. 

El CAT de Tortosa (Baix Ebre) va funcionar des que es va inaugurar fins fa 6 mesos, quan es va tancar. A Tortosa ja existia una Oficina d’Atenció Turística.

A Berga (Berguedà) es va dur a terme la construcció del centre però no s’hi va fer arribar aigua, llum ni línia telefònica, per tant mai ha arribat a obrir. El cost del complex va ser més o menys de mig milió d’euros i les instal·lacions que manquen poden tenir un cost d’uns 40.000 euros. La ciutat de Berga disposava i disposa d’una Oficina d’Atenció Turística.

Etiquetes: Berga, Sallent, notícia