Portal de comunicació del Bages, Berguedà i Solsonès
  • APUNT
  • SECCIONS
  • Territori
  • La Xarxa de Pastors i Pastores de Catalunya s’oposa a la vacunació massiva contra la llengua blava

La Xarxa de Pastors i Pastores de Catalunya s’oposa a la vacunació massiva contra la llengua blava

-Enguany s'obliga a Catalunya, Aragó i Navarra a vacunar a tota la població ovina i bovina.
-El 2009 aquesta vacuna va causar baixes i va afectar la salut del bestiar.

ALBA FLETA 04/02/16

La llengua blava és una malaltia vírica que només afecta als animals, en concret els remugants, i es transmet per mitjà de la picada de mosquits infectats del gènere culicoides. És molt perjudicial pels animals, ja que presenta símptomes com febre, salivació excessiva, edemes a la zona facial, hemorràgies, avortaments, pneumònia, etc. Tot i això alguns animals es recuperen.

El fet que recentment s’hagi detectat un brot d’aquesta malaltia a França, ha motivat al Ministeri d’Agricultura a emprendre accions. I és que s’obliga a les comunitats autònomes de Navarra, Aragó i Catalunya a vacunar, abans del 30 d’abril, a tota la població ovina i bovina. Aquestes comunitats autònomes són les que entren en el radi del brot detectat.

La Xarxa de Pastors i Pastores de Catalunya ha respòs amb un dur comunicat on, en primer lloc, es posa l’accent en la seva estima i coneixement del bestiar i es critica que, el de llengua blava, és “un tema el qual no ha sortit als mitjans d'informació ni sembla que hi hagi gaire interès en fer-ho”. Segons elles,  han rebut una gran pressió per part de l’administració per efectuar l’ordre de vacunació massiva contra la llengua blava i creuen que “el Departament s'està dotant d'estratègies poc ètiques per a pressionar-nos un per un, a efectuar la vacunació.” Segons diuen, el Departament argumenta que “el sector està a favor de vacunar”, però es pregunten “qui és realment el sector? Aquells que seuen en una taula?”.

A continuació expliquen que ha estat un hivern molt sec i que els seus ramats “no estan en condicions òptimes per superar els sotracs que suposa qualsevol vacunació”. A més, afegeixen que “el mes entrant és un mes de naixença, una època de xaiar i cabridar i per tant sabem que bona part del nostre ramat està en període de gestació”. Tantmateix, diuen,  “sabem que la vacunació contra la llengua blava és agressiva” i creuen que aquesta ordre “és exagerada” i “portarà morts assegurades per la mala aplicació de la vacuna, a corre-cuita per complir amb el termini que acaba el 30 d'abril”.

Finalment expressen que “volem remarcar la nostra oposició a la vacunació sistemàtica sense prèvia anàlisi exhaustiva, el nostre descontentament a la invisibilització de la qüestió i el nostre rebuig a les pressions des de les administracions encarregades de dur a terme l'ordre”. També demanen que “si en última instància es demostra la presència de llengua blava al territori, l’aplicació de la vacunació es faci de la millor manera possible. Respectant els dies entre vacunacions i indemnitzant tot els costos derivats de la aplicació de la vacunació, les morts del bestiar i els efectes secundaris”.

El sindicat Unió de Pagesos també ha reaccionat en contra de l’aplicació massiva d’aquesta vacuna, i és que posa en dubte la necessitat de posar 800.000 vacunes quan a Catalunya “la malaltia no la tenim, des del 2009 no hi ha cap cas detectat”. En aquest sentit, demanen que en lloc d'aplicar la “dràstica” mesura de vacunar tots els animals, es realitzi una anàlisi de risc i una avaluació real de l'amenaça.


Antecedents de llengua blava a Catalunya


El 2008 el Ministeri d’Agricultura va posar en marxa un Pla d'emergència de vacunació massiva contra la llengua blava, pel qual s’obligava a vacunar a tot el bestiar oví, boví i cabrum de diverses comunitats autònomes, entre elles Catalunya, que en aquell moment estava declarada lliure de la malaltia. Els motius foren l’aparició del serotip 1 al sud peninsular a mitjans de 2007 i el seu salt al nord de la península a finals d’any, així com l’aparició al febrer d’un focus de serotip 8 a la cornisa cantàbrica. Durant el 2008 aquest pla d’emergència va tenir un cost d’uns 40 milions d’euros.
L’any següent, el 2009, els ramaders i les ramaderes del Solsonès van denunciar que la vacuna contra la llengua blava comporta greus efectes secundaris als seus ramats, com ara “la pèrdua de llana de les ovelles, caquèxia (aprimament), baixes al naixement i mortalitat”. En el mateix sentit s’expressaven els assistents a la I Jornada Tècnica sobre l’Oví i el Cabrum, celebrada el mateix any a Solsona, que asseguraven que abans de vacunar els animals no s’havien trobat mai en aquella situació. Segons els propietaris degut als efectes col·laterals de la vacuna, en algunes explotacions van tenir fins a un 10% de baixes.

El Solsonès no va ser l’única comarca on va haver-hi queixes, de fet, el juliol del 2009 la campanya de vacunació realitzada va arribar al Fiscal, a través d’una denúncia posada per dos ramaders de Girona. L’advocat que portava aquest cas, Francesc Xavier Lòpez, va presentar a l’Audiència Provincial de Girona un document on es demanava a la Justícia que ordenés al Ministeri d'Agricultura, Medi Ambient i Medi Rural i Marí (MARM) que aturés provisionalment el procés de vacunació i que s'encarregués a un laboratori totalment imparcial una investigació científica per determinar les causes que van provocar la mort d'una part important del bestiar oví i cabrum de l’Estat Espanyol. A través d'un seguit de notícies i informacions publicades en mitjans de comunicació, López justificava els seus arguments respecte a l'actuació de l'Administració, tant catalana com espanyola, així com exemplificava el "quasi-genocidi" que s'estava ocasionant als ramats de tot l'Estat. A les comarques de Girona va haver-hi més de 40 explotacions ramaderes afectades per les morts de bestiar. Els propietaris les van atribuir a la vacuna contra la llengua blava.

L'advocat especificava que el líquid injectat als animals i que va originar els problemes és el que combat el serotipus 8 de llengua blava, que havia estat elaborat a la seu de la Vall de Bianya del laboratori Fort-Dodge. Una de les seves argumentacions es concretava en el fet que les ovelles que s'havien deixat com a animals sentinelles, d'estudi, no els havia passat res, mentre que les vacunades havien empitjorat.
 Sis mesos més tard el Fiscal, Enrique Barata, va decidir arxivar les diligències d'investigació per "no quedar acreditat d'il·lícit penal" el presumpte delicte de Fort Dodge contra la salut pública, per la mort d'ovelles i cabres.


La multinacional Pfizer, fabricant de la vacuna, a la Garrotxa


El del 2009, el centre farmacèutic de la Vall de Bianya(propietat de Dodge des del 1994), que és fabricant de la vacuna de la llengua blava, tot i que no l’única, passa a ser propietat de la multinacional farmacèutica Pfizer. Tres anys més tard, la companyia va decidir separar la divisió de Salut Animal del grup en una nova empresa independent, a la qual va donar el nom de Zoetis. I dins aquesta reestructuració, la planta de la Vall de Bianya va passar a formar part d’aquesta nova firma, Zoetis. És en aquest context que la multinacional trasllada a la Garrotxa el seu Departament en Investigació de Salut Animal, que tenia a Anglaterra, on va deixar 2400  treballadores al carrer.

La planta de la Garrotxa esdevé una de les poques, de la cinquantena que té Zoetis, amb un centre I+D i amb capacitat de producció i distribució en un sol espai. Del 2009 al 2013 la planta gironina va incrementar un 50% la producció, i va passar de fabricar 8 milions d’unitats de vacunes el 2009, a fabricar-ne 12 milions el 2013. Actualment Zoetis és de les empreses amb més facturació de l’Estat Espanyol.
A banda de ser un centre I+D en salut animal, la planta també està especialitzada en l'àrea de Malalties Emergents. Tot i que a Zoetis es desenvolupen diferents productes destinats a la salut animal, els productes injectables acaparen el 59% de la fabricació del complex. El 23% de les vendes de Zoetis es fan al mateix Estat Espanyol. Cal destacar que en els últims anys, aquest centre ha participat en més de 30 projectes finançats pel Pla Nacional d'Investigació Científica i la UE.

Enguany, la planta de producció i el centre d'I+D de la Garrotxa ha rebut el reconeixement de l'empresariat gironí. La patronal Foeg li ha atorgat un dels guardons que es van lliurar durant la IV edició de l'Escola d'Estiu Jordi Comas.


Denúncies a Pfizer per pràctiques deshonestes


La multinacional Pfizer ha estat ja protagonista de diverses polèmiques i se li han interposat denúncies en diferents estats.

A finals d’aquest any s’ha sabut que Pfizer va fer fora a 30 alts càrrecs a l’Estat Espanyol per saltar-se el codi ètic de la companyia. Segons sembla, un extreballador que havia estat despatxat va denunciar a la mateixa companyia que les seves antigues companyes de feina havien efectuat pràctiques comercials contràries al codi ètic de l’empresa, amb un dels seus fàrmacs. Aquestes pràctiques haurien estat relacionades amb l’estratègia de promoció de l’Enbrel, un medicament utilitzat per l’artritis.

L’any 2012 Pfizer acorda amb les autoritats dels Estats Units pagar una multa de 15 milions d’euros abans que s’emprenguessin processos criminals contra aquesta per subornar a metges. Aquests suborns van succeir, que se sàpiga, a Rússia, Bulgària, Croàcia, Kazakhstan, Sèrbia, República Txeca, Xina i Itàlia. A més, segons va dictaminar el “Juzgado Nacional de lo Criminal de Instrucción Número 27 de Buenos Aires”, Pfizer ha practicat una “conducta delictiva” i ha finançat un “obscur sistema de suborns als metges en el marc de la cadena de comercialització de medicaments”.

El 2009 també va haver de pagar una multa milionària, concretament de 2.300 milions de dòlars per “pràctiques comercials deshonestes en la venda de les seves medicines”. En aquest cas altra vegada va ser un treballador de la companyia qui va alertar, en John Kopchinsky, que era representant de vendes de la multinacional. Tal com va dir a la BBC, va denunciar a l’empresa perquè “un dia va decidir que simplement no podia seguir vivint amb els seus remordiments de consciència”. Segons va explicar se’ls feia receptar productes per a usos pels quals no havien estat desenvolupats ni provats, i en dosis superiors a les provades. Aquest fet va passar amb més d’un medicament, com és el cas del Bextra, un antiinflamatorii que tenia efectes secundaris. Aquestes pràctiques poden suposar un greu perill per a la salut pública.

Etiquetes: Xarxa de Pastors i Pastores de Catalunya, defensa territori, reportatge