Portal de comunicació del Bages, Berguedà i Solsonès
  • APUNT
  • SECCIONS
  • Territori
  • ICL-Iberpotash haurà de reparar els danys ambientals provocats per la contaminació dels runams salins

ICL-Iberpotash haurà de reparar els danys ambientals provocats per la contaminació dels runams salins

L'Audiència de Barcelona confirma la responsabilitat de la multinacional israeliana en la contaminació de les aigües del Bages i exigeix l’adopció de mesures de restauració i reparació

El residu salí de la planta de Sallent s'aboca, al ritme d'uns 3 milions de tones anuals, al runam del Cogulló de Sallent (muntanya de sal que es veu al fons). Del runam, la sal passa cap a la xarxa fluvial. El torrent de Soldevila, que apareix a la imatge, i tots els seus afluents de la capçalera no porten ja aigua, sinó salmorra saturada que precipita sal a les vores / MontSalat, 2005
El residu salí de la planta de Sallent s'aboca, al ritme d'uns 3 milions de tones anuals, al runam del Cogulló de Sallent (muntanya de sal que es veu al fons). Del runam, la sal passa cap a la xarxa fluvial. El torrent de Soldevila i tots els seus afluents de la capçalera no porten ja aigua, sinó salmorra saturada que precipita sal a les vores / MontSalat, 2005

MERITXELL BRUN 25/02/2016

L’Audiència de Barcelona ha condemnat la multinacional israeliana ICL-Iberpotash a reparar els danys ambientals provocats per la seva activitat minera als municipis bagencs de Callús, Sallent, Santpedor i Súria. Arran d’aquesta sentència, que és ferma, la Fiscalia de Medi Ambient ha anunciat que exigirà que s’iniciï immediatament la recuperació de les zones afectades, fet que implicarà l’eliminació de les muntanyes de residus salins i la neteja de 24 fonts, pous, torrents i rius contaminats. I és que la sentència confirma que Iberpotash, com a responsable civil subsidiari, té l’obligació “d’eliminar l’elevada salinitat i els compostos volàtils que presentin els pous, les aigües de les quals no poden ser destinades al consum humà o del bestiar”. També s’exigeix la paralització dels vessaments de lixiviats contaminants que provenen dels runams, l’adopció de mesures de restauració que permetin “preservar i mantenir l’equilibri ecològic pertorbat”, així com l’assumpció del cost econòmic de la recuperació ecològica. En aquest sentit, es demana que es retorni als valors de salinitat que presentaven les aigües abans d’existir els runams salins.

L’obligació de reparar econòmicament els danys ambientals també es fa extensiva a José Ramón Membrillera, exconseller delegat de les societats Súria K i Potasas del Llobregat; Rafael Eduardo Sánchez Illera, exdirector de producció; i Antonio Sánchez Espinosa, antic responsable de medi ambient. El tribunal ha considerat provat que els tres processats “no van prendre cap mesura orientada a impedir o evitar els danys generats pels abocaments de l’activitat minera d’Iberpotash S.A., obrant de forma clarament dolosa, en conèixer el perill generat per la seva inacció”. Així, la Secció Vuitena de l’Audiència de Barcelona ha confirmat la responsabilitat penal dels tres exdirectius que va fixar el jutjat de Manresa, però amb una rebaixa de dos anys a un any i mig de presó per un delicte contra els recursos naturals i el medi ambient, cosa que els permetrà eludir l’ingrés a presó. En aquest sentit, el tribunal ha aplicat l’atenuant de dilacions indegudes en el procés, en considerar injustificats els onze anys transcorreguts des que es va traslladar el cas al Jutjat Penal número 1 de Manresa.

El judici es va celebrar 17 anys després que s’interposés la denuncia

A principis de desembre del 2014, el Jutjat Penal número 1 de Manresa va jutjar dos exdirectius d'Iberpotash, un extècnic de les empreses mineres Súria K. i Potasses del Llobregat, i a ICL-Iberpotash, com a responsable civil subsidiari, per un presumpte delicte ambiental. L'any 1999 les dues societats van ser adquirides per Iberpotash i, per tant, la filial de la israeliana ICL es convertia en responsable subsidiària dels possibles danys ecològics, adquirint tota la càrrega judicial i administrativa de les empreses.

El 1997 el Col·lectiu Ecologista l'Alzina, entitat participant de MontSalat, i un grup de persones a títol individual van presentar a la Fiscalia de Medi Ambient del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) una denúncia per la salinització de les aigües situades a les proximitats dels runams salins de Balsareny, Sallent i Súria. Aleshores, la Fiscalia va ordenar l'inici d'una investigació per determinar la possible contaminació de les aigües com a conseqüència de l'activitat minera de les empreses Súria K. i Potasses del Llobregat.

Les investigacions dutes a terme per la unitat especialitzada en Medi Ambient dels Mossos d'Esquadra, l'Institut Nacional de Toxicologia i Agbar van determinar l'excessiva salinització de les aigües, la presència d'un alt nivell de potassi i la presència de compostos orgànics volàtils que s'utilitzen a les plantes de Sallent i Súria. Les diligències prèvies, finalitzades l'any 2003, van confirmar  l'existència de proves que podien ser constitutives d’un delicte ambiental i la Fiscalia va traslladar el cas al Jutjat Penal número 1 de Manresa per tal de procedir-ne a la instrucció. En aquest moment, el TSJC va demanar la paralització dels abocaments de residus salins als runams com a mesura cautelar, una mesura que no es va complir i que tampoc va ser requerida pel Jutjat. Segons estimacions de MontSalat, des d'aleshores només al runam del Cogulló s'hi han abocat més de 13 milions de tones de residus salins.

L'any 2010 ICL-Iberpotash va presentar un recurs que va comportar l'aturada del procediment penal: la multinacional reconeixia que les investigacions confirmaven l'existència d'elevades concentracions de sal a l'aigua, però al·legava que no era possible discernir si l'origen de la sal era natural o antropogènic (provocat per l'activitat minera) i sol·licitava el sobreseïment de la causa. El recurs no va ser acceptat per la instància judicial i, consegüentment, el procediment penal es va reprendre. Davant d’aquesta situació, MontSalat va denunciar que la instrucció del cas estava sent sotmesa a  “dilacions i destorbs promoguts per Iberpotash”.

La sisena causa popular contra els efectes de l'activitat minera 

La denúncia iniciada pel Col·lectiu Ecologista l'Alzina se suma a cinc causes més que MontSalat, l'Associació de Veïns del barri de La Rampinya de Sallent i Sebastià Estradé, advocat sallentí, han promogut contra ICL-Iberpotash, la Generalitat i l'Ajuntament de Sallent. De moment, les sentències han estat favorables a les parts demandants i, fins i tot, el Tribunal Suprem va desestimar a mitjans de juliol del 2014 el recurs presentat per l'empresa minera contra una sentència del TSJC que l'obligava a presentar un nou pla de restauració pel runam salí del Cogulló.

Etiquetes: Santpedor, Callús, Súria, Sallent, Iberpotash, ICL, notícia