Portal de comunicació del Bages, Berguedà i Solsonès
  • APUNT
  • SECCIONS
  • Territori
  • ‘Projecte Castor’ al Bages: ombres, silencis i interessos

‘Projecte Castor’ al Bages: ombres, silencis i interessos

El projecte de Gas Natural Fenosa de construir un magatzem de gas a la comarca del Bages ha despertat les crítiques i el malestar de diferents agents polítics i socials del territori que qüestionen l’ús d’un gran volum d’aigua, la generació de residus salins, els riscos geològics i sísmics, i la manca d’informació i transparència

 

Terrenys on està previst que s'ubiqui el magatzem de gas / Ajuntament de Navàs
Terrenys on està previst que s'ubiqui el magatzem de gas / Ajuntament de Navàs

 

MERITXELL BRUN 27-11-2014

Gas Natural Fenosa, en col·laboració amb ICL-Iberpotash, projecta un magatzem de gas subterrani, en cavitats salines, entre els municipis bagencs de Balsareny i Navàs. El projecte, avalat pel Govern català, es troba en fase de tramitació administrativa des del 2012, pendent de l'autorització del Ministeri espanyol d'Indústria.

La infraestructura, amb una vida útil de 40 anys, consisteix en la construcció de vuit cavitats ubicades en les estructures salines del subsòl, a 900 metres de fondària, que permetrien emmagatzemar gas i en garantirien el subministrament a tot Catalunya durant 14 dies, o bé durant 140 dies cenyint-se a la demanda domèstico-comercial. La companyia gasística calcula que durant la construcció de les cavitats es crearien prop de 200 llocs de treball, xifra que es reduiria fins a 30 – 40 durant l'explotació. 

El nou magatzem ocuparia 10 hectàrees i requeriria la construcció d'un gasoducte des de Terrassa, d'una línia elèctrica des de Sallent i d' instal·lacions auxiliars com compressors, deshidratadors, filtres i unitats de mesura. 

Antecedents del projecte: del 'fracking' al magatzem de gas 

Al 2009 el Govern de la Generalitat va concedir a Petroleum Oil & Gas, propietat de Gas Natural Fenosa, el permís d'exploració 'Les Pinasses' per determinar la presència d'hidrocarburs en una zona de 12.842 hectàrees, a les comarques del Bages i el Berguedà. Els resultats de les prospeccions van ser negatius, però es va constatar la idoneïtat geològica del Bages per allotjar instal·lacions subterrànies d'emmagatzematge de gas. Les activitats d'investigació geològica s'han realitzat, des de l'inici, en col·laboració amb ICL-Iberpotash, ja que ostenta una concessió prèvia d'explotació minera en aquests terrenys. L'autorització d'ICL-Iberpotash és, per tant, una condició imprescindible per construir el magatzem, motiu pel qual ambdues empreses van signar un conveni de col·laboració que està subjecte a una clàusula de confidencialitat

Una 'infraestructura estratègica'? 

El Govern, coincidint amb el posicionament de Gas Natural, ha insistit en definir el projecte com una “infraestructura estratègica” que permetria assegurar el subministrament i les reserves de gas en casos d’emergència. La planificació energètica, però, és competència del Ministeri espanyol d’Indústria i, actualment, ja es disposa de les reserves necessàries per garantir-ne el subministrament d’acord amb els barems fixats pel propi Ministeri.  D’altra banda, la Generalitat també ha defensat el projecte argumentant que afavorira els intercanvis de gas al sud d’Europa, especialment un cop enllestit el gasoducte Midcat que connectarà Catalunya amb l’Estat francès. En aquest sentit, l’alcalde de Navàs, Jaume Casals (CUP), entén que es tracta d’una “infraestructura estratègica per una empresa privada” i dubta que el projecte permeti incidir en la regulació del preu del gas, tal com ha mantingut el Govern. Casals recorda que el gas “és un negoci privat” i que “entre els anys 2005 i 2013 el preu ha augmentat un 43%”.  Tanmateix, Alba Fleta, membre d’Arran Navàs, ha explicat que des de l’organització juvenil es veu el projecte com el “d’una empresa privada que vol tenir beneficis explotant el nostre territori i malmetent el medi” i ha reivindicat l’aposta per les “energies renovables, com la biomassa”.

Volum i procedència de l'aigua

Consum d'aigua i generació de residus en la construcció dels dipòsits / MÈDIA.CAT
Consum d'aigua i generació de residus en la construcció dels dipòsits / MÈDIA.CAT

La construcció de les cavitats que permetrien emmagatzemar el gas es realitzaria a partir de la injecció d’aigua a pressió al subsòl, sent necessaris, segons Gas Natural, 160 litres d’aigua per segon durant 10 anys; és a dir, 5 hectòmetres cúbics anuals. El volum total d’aigua s’aproparia, per tant, als 50 hectòmetres cúbics, un 26’5% més del consum anual d’aigua de Manresa

Des d’un inici s’ha especulat sobre la procedència d’aquest gran volum d’aigua que es requeriria per crear les cavitats, una qüestió que encara ara no s’ha resolt de forma oficial. A mitjans de febrer de 2013 es va aprovar un Acord de Govern (GOV/18/2013) per incorporar les obres hidràuliques associades al magatzem de gas a la planificació hidrològica i, uns mesos més tard, Gas Natural va desestimar utilitzar l’aigua de la depuradora de Manresa en considerar que la planta estava situada “massa lluny”, segons va informar Mèdia.cat. Per tant, tot apunta que la multinacional tindria preferència per captar l’aigua de la sèquia, és a dir, del riu Llobregat. No obstant això, algunes veus apunten que la captació d’aquesta aigua podria ser contrària a la Llei 4/90, de creació d’Aigües Ter Llobregat, i a la Directiva Marc de l’Aigua (DMA).

Totes les fonts consultades s’han mostrat en desacord amb la possibilitat que es capti l’aigua del Llobregat, ja sigui directament o a través dels excedents de concessió de la sèquia, considerant que no disposa dels recursos hídrics suficients i que es posaria en perill el seu cabal ecològic. Josep Ribera, portaveu de la Plataforma Prou Sal, ha manifestat que la Plataforma és contrària a què s’utilitzi un “bé comú, com és l’aigua, per llençar-la”, en referència al procés de creació de les cavitats que comportaria la transformació d’aigua neta en salmorra o residu salí. De manera similar, Alba Fleta ha expressat que Arran Navàs s’oposa a què s’utilitzi un “recurs comú pel benefici i lucre privat”, un recurs que “hauria d’estar al servei de les necessitats de les persones”

Ribera també ha recordat que en un dictamen emès al juliol de 2012 pel Consell Per a l’Ús Sostenible de l’Aigua (CUSA), òrgan assessor de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), es va mostrar preocupació per la possible captació d’aigua del Llobregat argumentant que cada vegada té “menys recursos per abastar els usuaris i concessionaris actuals”. Aquesta discrepància també es va traslladar, a finals de gener d’enguany, al Parlament de Catalunya mitjançant l’aprovació d’una Resolució, presentada per ICV-EUiA, que insta el Govern a no autoritzar la construcció del magatzem si no s’utilitza “aigua residual o tractada”. Malgrat això, el portaveu de Prou Sal ha lamentat que, en la darrera sessió ordinària de la Comissió d’Empresa i Ocupació del Parlament, Felip Puig (CiU) i Cristòfol Gimeno (PSC) “semblaven disposats a fer tot el possible per tal que el magatzem de gas sigui una realitat”.

Tractament de les salmorres

El procés de construcció de les cavitats generaria un residu de 160 litres per segon de salmorra, amb 280 grams de sal per litre d’aigua. L’aigua barrejada amb sal hauria de ser canalitzada fins al mar, de manera que es requeriria la construcció d’un nou col·lector de salmorres, una infraestructura reivindicada des de fa anys. L’actual col·lector (tram Cardona – Balsareny – Abrera) està saturat i obsolet i al llarg de 25 anys ha protagonitzat prop de 400 fuites i vessaments que han provocat la mort sobtada de vegetació – especialment de ribera –, la contaminació salina del sòl i de terres de cultiu, abocaments de salmorra als rius Cardener i Llobregat, etc.  

Jaume Casals, en declaracions a l’APUNT, ha explicat que a l’agost de 2012 van rebre informació de la Generalitat sobre el projecte d’ampliació i millora del col·lector de salmorres. El projecte contemplava la nova incorporació de 160 l/s de salmorra que produiria Gas Natural i preveia, també, la detecció de fuites de 5-15 litres per segon. El consistori de Navàs va presentar al·legacions al projecte en considerar que “amb 5 l/s de salmorra a 280 g/l es pot convertir en aigua no potable un cabal d'uns 3 m3/s” i que calia sotmetre l’actuació “al procediment d’avaluació d’impacte ambiental”. Tot i les al·legacions presentades l’ACA no ha emès, fins ara, cap resposta. 

Des del 2010 l’obra del nou col·lector està pendent d’executar-se i sembla ser que, finalment, podria ser una realitat a partir del 2016. El Departament de Territori i Sostenibilitat ha optat per la via de la concessió emparant-se en l’endeutament i falta de liquiditat de l’ACA. La nova proposta inclou, com a contrapartida a l’empresa que es faria càrrec dels costos de construcció, el pagament durant 25 anys per part de la Generalitat dels canons per fer el manteniment de la canonada, així com el pagament per la utilització de la infraestructura, que seria abonat per les empreses que l’utilitzen. Tant Jaume Casals com Josep Ribera mantenen que, en aplicació de la DMA i el principi de ‘qui contamini que pagui’, les empreses han d’assumir el cost de totes aquelles infraestructures i tasques de manteniment encaminades a reduir l’impacte ambiental de la seva activitat d’explotació, i no l’administració pública tal com succeeix actualment. En aquesta direcció, Prou Sal va fer públic l’any 2010 el cost de les actuacions dutes a terme per l’ACA per tal de minimitzar la incidència dels runams salins i millorar la qualitat de les aigües, unes actuacions que sumaven més de 370 milions d’euros

Des del territori es mira amb desconfiança un projecte que generaria més salmorres en una comarca que acumula més de 70 milions de tones de residus salins que provoquen filtracions al subsòl, salinitzant aqüífers, rius i pous. En aquest sentit, Ribera ha apuntat que els efectes de l’explotació minera, en termes de salinització, són “un problema de país, no només de la comarca del Bages” perquè repercuteix en totes les persones que depenen de l’abastament del Llobregat. 

Zona de risc geològic 

PDUPB: les línies vermelles indiquen que es tracta d'una àrea amb risc potencial per subsidiència i que els estudis geològics previs són imprescindibles
PDUPB: les línies vermelles indiquen que es tracta d'una àrea amb risc potencial per subsidiència i que els estudis geològics previs són imprescindibles

Una part dels terrenys on es pretén emplaçar el magatzem és catalogada, pel Pla Director Urbanístic del Pla de Bages (PDUPB), com a “zona de risc potencial” i consegüentment la normativa exigeix l’elaboració d’estudis abans de dur a terme qualsevol actuació urbanística.

D’acord amb aquesta disposició del Pla Director, l’Ajuntament de Balsareny va incloure en el “certificat de compatibilitat urbanística”, lliurat a Gas Natural, l’obligació de realitzar estudis previs per determinar els possibles riscos i avaluar les mesures per tal de minimitzar-los.

Tanmateix, l’existència de falles actives a la zona, la falla del Guix i la falla del Tordell, és un altre dels punts controvertits del projecte. A banda de l’Ajuntament de Balsareny, també l’Ajuntament de Navàs, el Consell Comarcal del Bages i el Parlament de Catalunya han demanat al Govern que s’encarregui un estudi a l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya per tal d’avaluar-ne els possibles impactes sísmics i geològics.

Manca d’informació i transparència

Felip Puig, conseller d’Empresa i Ocupació, va afirmar, el 19 de novembre d’enguany, que es mantenen “reunions periòdiques tant amb l’empresa com amb els alcaldes de la zona per anar-los informant de si hi ha avenços” respecte al projecte de Gas Natural. Malgrat aquestes declaracions, tant l’alcalde de Balsareny, Jaume Rabeya (CiU), com l’alcalde de Navàs, Jaume Casals (CUP), han manifestat que des de finals de 2012 no han rebut més informació sobre l’evolució del projecte. En declaracions a l’APUNT, Rabeya ha lamentat que “falta informació i, per tant, no ens podem posicionar”. Casals coincideix en assenyalar que “el procés s’ha caracteritzat per l’opacitat, la manca d’informació, la inseguretat i una pretesa superioritat per part de Gas Natural”.

Incidents en magatzems de gas ubicats en cavitats salines

Tipus d'instal·lació d'emmagatzematge i incidents registrats
Tipus d'instal·lació d'emmagatzematge i incidents registrats

A nivell mundial existeixen 627 magatzems de gas subterranis, la majoria dels quals, un 76’23%, s’ubiquen en jaciments de gas o petroli esgotats. Gairebé un 13% d’instal·lacions es troben en aqüífers i un 10’52% en cavitats salines, com el que es pretén construir a Balsareny.  

Segons un informe de “Health and Safety Laboratory" publicat al 2008, 27 dels 64 incidents que s'han produït en magatzems de gas han tingut lloc en cavitats salines. És a dir, els magatzems ubicats en cavitats salines, tot i representar un 10’52%, han registrat el 42’18% dels incidents. A més, en una desena de casos s’han produït incendis, explosions o fuites de gas amb un balanç de vuit persones mortes, desenes de ferides i alguns milers de persones evacuades. Els últims incidents van tenir lloc als Estats Units, en els magatzems de Yaggy (Hutchison, 2001), Magnolia (Napoleonville, 2003) i Moss Bluff (Liberty, 2004)

Gas Natural no ha respòs a les preguntes formulades per l’APUNT referents a les mesures preventives que serien adoptades per evitar possibles accidents com els que s’han registrat als Estats Units. Tot i això, José María Egea, Director General de Planificació Energètica de Gas Natural, va assegurar, en l’acte de presentació del projecte celebrat a Manresa al juny de 2012, que el magatzem no suposaria “cap risc per a la població”.

Etiquetes: reportatge